Salut mental contemplarà el factor cultural

El ministeri de Salut estudia canviar l’actual pla de salut mental que hi ha el país. El psiquiatre i antropòleg Joan Obiols va explicar ahir durant la Diada Andorrana en el marc de la 52a edició de la Universitat Catalana d’Estiu, la necessitat d’elaborar una estratègia de treball en què s’incorporin conceptes bàsics que tinguin en compte el factor cultural. “De la mateixa manera que la psiquiatria ha de considerar la visió biològica com imprescindible, és ineludible incorporar-hi la visió transcultural”, va dir Obiols.

El nou plantejament no té res a veure amb un canvi d’ubicació de la planta de salut mental de l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell ni una modificació de les infraestructures, sinó que el pla té incidència directa en la formació del personal que hi treballa. “És molt important que els treballadors tinguin unes competències culturals”, va exposar el psiquiatra, al·legant que “no es pot tractar per igual una persona d’un país a un altre, ja que cada persona de diferent procedència pot entendre d’una manera el que és la salut mental i la manera de tractar-la i el que li oferim nosaltres”. Obiols, en aquest sentit, va exposar com a exemple que un professional de la Salut pugui ser capaç de mantenir un mínim contacte lingüístic o entengui en certa manera la seva procedència. “És impossible posar-se a la pell de l’altre, per això s’ha intentat establir una mínima connexió”, va reiterar l’especialista.

La ponència es va incloure a la trentena de conferències i xerrades sobre Andorra i la multiculturalitat, que era el fil conductor de la Diada andorrana d’enguany i que es va veure alterada per la crisi sanitària de la Covid-19, ja que la jornada es duia a terme anualment a Prada de Conflent (França) dins el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Aquesta vegada, però, va ser el Palau de Gel de Canillo el lloc escollit i amb l’aforament limitat a cinquanta persones per seguretat.

El cònsol menor, Marc Casal, va celebrar la decisió de l’organització, Societat Andorrana de Ciències (SAC), i va posar en relleu l’aposta de l’equip comunal per seguir avançant amb les tecnologies, cosa que va permetre que algunes de les ponències es poguessin dur a terme a través de videoconferència.

L’assessora territorial per a les relacions de l’UCE amb Andorra, Marta Fonolleda, per la seva banda, va explicar als mitjans que “cada any busquem un tema que sigui rellevant i significatiu, que tinguem coses a dir i reptes a discutir des d’Andorra” i que el tema, malgrat que pugui anar relacionat amb la pandèmia, “havia estat escollit anteriorment”.

DELGADO DIU QUE LES SOCIETATS SÓN HETEROGÈNIES PER DEFINICIÓ

L'antropòleg Manuel Delgado va ser un dels convidats estrella de la jornada. Delgado va indicar que totes les societats són multiculturals i heterogènies per definició. “No hi ha cap societat que no demani que vingui gent de fora per nodrir-se i, per tant, et porta en si altres formes de pensar, sentir, menjar, etc. No hi ha cap racó del món que no pugui adoptar aquesta forma” va dir l’antropòleg, i va assegurar que “el problema no és que la gent sigui diferent, sinó que la gent sigui desigual tant en l’àmbit social, com polític”.

DEFENSA EL CATALÀ COM A IDEA PER MILLORAR LA MULTICULTURALITAT

El director del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans (CRES), Joan Micó, va exposar la idea del català com una eina per millorar la culturalitat al país. Micó va explicar al Diari que fa uns anys que des de política lingüística es fan enquestes que demostren una variació positiva cap a l’ús de la llengua catalana. En aquest sentit, el director del CRES va considerar que el català és l’idioma que aporta prestigi social que “et permet trobar millors feines”. Per aquest motiu, va posar en dubte “que estigui en perill a Andorra o Catalunya, ja que hi ha hagut un canvi de perspectiva”. També Micó va incidir que malgrat l’alta immigració al Principat, no té res a veure amb la pèrdua de l’idioma, sinó que la dificultat real té a veure amb les persones que en fan ús recorrent de la llengua i que perdin l’interès a seguir utilitzant-la.