Contagis com a l'inici de l'epidèmia però amb menys ingressos

Andorra ja iguala les xifres que es van registrar al país a l’inici de la pandèmia. Amb els 117 casos actius registrats divendres, la situació es pot equiparar als 112 que hi havia el 22 de març. No obstant això, l’estat de l’hospital i, en concret, de la Unitat de Cures Intensives (UCI) és molt diferent del d’aleshores, quan ja hi havia 15 pacients ingressats a Meritxell, 12 dels quals estaven a planta i els altres tres, a l’UCI. Ara hi ha només tres persones hospitalitzades i lleus. I això es deu a diversos factors. Albert Granyena, metge de Medicina General, apuntava que les mesures de seguretat, la rapidesa en el diagnòstic i el perfeccionament del rastreig dels positius són tres factors claus que s’evidencien amb un menor nombre d’hospitalitzacions.

Granyena explicava que “el que ens hem trobat en aquesta epidèmia és que probablement hem infradiagnosticat”. En aquest sentit destacava que l’única prova diagnòstica conclusiva és la PCR o la TMA mentre que els tests serològics capil·lars, com els que es van fer pel cribratge poblacional, “no donen conclusions gaire evidents”. Així doncs, exposava que “hem tingut molt poc diagnòstic de certesa i això fa que la primera onada tingui uns efectes terribles i catastròfics perquè totes les persones vulnerables es van quedar al camí”. “Hi havia gent que era molt més sensible a patir símptomes i això va fer que s’omplissin UCIs i hospitals”, afegia el doctor.

Què ha canviat?

Ara, en la segona onada, s’observa que la situació és molt diferent. En aquest sentit, el metge detallava que “les mesures de prevenció –la mascareta, la distància social i la higiene de mans– fan que la capacitat de contagi disminueixi molt. Al febrer i al març, que ja existia el coronavirus, tothom anava tranquil·lament pel món mentre que ara tens tota una sèrie de mesures de prevenció i, alhora, ens hem adonat que amb la PCR diagnostiquem amb certesa”, comparava Granyena, que precisava que “això fa que hi hagi un sistema de control, es fa l’estudi de contactes, els aïlles, els fas proves també i, d’aquesta manera, evites que hi hagi tanta fluïdesa en la infecció i que no s’escampi tant la malaltia”.

“Ara tenim un diagnòstic de pacients moderats, que presenten un quadre lleu o que són asimptomàtics i es persegueix controlar la dispersió”, comentava. I tot seguit alertava que “si això se’ns en va de les mans, tornarem a omplir els hospitals i les UCIs”. És per això que subratllava la importància de seguir les mesures preventives establertes: “Si realment la gent compleix les quatre directrius que s’han donat, ens en sortirem, perquè tard o d’hora ha de sortir un remei, sigui una vacuna o un tractament”.

Per contra, indicava que “si no ho fem, correm el risc que ens tornin a tancar. És una mesura que tots els governs volen evitar però si no ho fem bé, serà l’única solució”. “Les coses encara poden anar malament i això té un doble efecte: contra la salut i contra l’economia. Que és evident que el primer és la salut, però en l’àmbit mental i econòmic els efectes són desastrosos també”, afirmava amb contundència el doctor.

Respecte al que pot passar en el futur, el metge defugia del debat sobre què pot passar a la tardor: “La discussió no és si hi haurà rebrot, és si serem capaços de demostrar sentit comú, respecte i solidaritat i posar-nos una mascareta per reduir un 90% la possibilitat de contagi”. “Ara per ara no tenim res més, a ningú li agrada portar una mascareta però no hi ha una altra”, reiterava.

En aquesta línia, i en ser preguntat sobre la manifestació contra les mascaretes que va tenir lloc tot just fa una setmana a Madrid, Granyena va apuntar que va sentir ràbia i indignació. Com molts altres professionals mèdics, el doctor de medicina generalista encara té molt recents els mesos que va treballar sense horari ni dies lliures per atendre totes les persones que ho requerissin, donar els resultats dels tests serològics i receptar proves PCR.