La passió per educar

Ser mestre o treballar com a tal. Pot semblar el mateix, però no. Ser professor té l’estigma d’una feina “senzilla”, això depèn de com s’ho miri cadascú. El que és clar és que s’ha de tenir vocació i passió per educar els infants amb valors que facin créixer la societat de la millor manera possible en tots els sentits. Aquest és el cas del metre Xavier Plana, a qui l’arxiu comunal de la capital va dedicar el document del mes.

El sistema educatiu al Principat es desenvolupa a final del segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX els comuns col·laboraven amb la contractació de professors. A Andorra la Vella s’havien impartit classes a Casa de la Vall, l’antiga casa del quart i al carrer de la Llacuna. El creixement demogràfic del Principat des de la segona meitat del segle XX i l’increment d’alumnes va propiciar la construcció de les escoles de Ciutat de Valls entre els anys 1962 i 1965.

Nascut a Fígols d’Organyà (Lleida), Xavier Plana va ser docent de l’escola espanyola des del 1943 i després va ser-ho a França. Alguns alumnes el recorden com un professor exigent però molt implicat en les diverses matèries que impartia i amb molta sensibilitat pedagògica. També en el document s’explica que era un aficionat a les lletres, el cant i la poesia. Casat amb Maria Bregolat, de cal Roy d’Andorra, va tenir dos fills, el Xavier i el Joan Maria.

La seva implicació amb la societat andorrana va ser plena, ja que, per exemple, va ser el president del Centre Moral i Recreatiu d’Andorra entre els anys 1949 i 1953 i secretari en el període 1963-1965.

Xanasala. Aquest és el nom amb què alguns alumnes el coneixien. El mestre, com a peculiaritat, signava el seu nom amb una combinació de la primera lletra del seu nom juntament amb la primera del seu cognom.

Plana va morir el 30 d’octubre del 1985. La seva implicació va ser tan forta que dos anys després el comú d’Andorra la Vella el va homenatjar dedicant-li un carrer de la vila, al capdamunt del carrer Ciutat de Valls, abans anomenat camí del Solà.