Els ancoratges en mal estat de la Portalada van causar el despreniment

La falta de manteniment de tots els ancoratges que hi havia a la Portalada va ser la principal causant de l’esllavissada ara fa gairebé un any. El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, en compareixença als mitjans per commemorar els fatídics fets, va informar que la companyia asseguradora del Govern va posar una demanda la setmana passada contra els propietaris del terreny, els Cachafeiro, reclamant que paguin el cost dels treballs de reconstrucció de la zona, que suposa un total aproximat de sis milions d’euros.

El ministre va explicar que l’empresa Euroconsult havia estat l’encarregada d’elaborar un informe de seguiment i de control de la zona afectada. El dossier va ser traslladat al gabinet jurídic, que va ser qui es va posar en contacte amb la companyia asseguradora. En aquest es detalla que els ancoratges estaven malmesos abans del despreniment. Per tant, el Govern es desvincula de qualsevol responsabilitat en ser una propietat privada. De fet, el ministre Jover el mes de juliol ja havia atribuït els fets a una manca de manteniment de la zona i en desvinculava l’executiu. I en aquest sentit, per evitar situacions similars, Torres va recordar que al maig es va fer una modificació del reglament de construcció sobre com s’havia d’actuar i “per evitar situacions similars”. El reglament diu que s’ha de determinar la finalitat de les llicències quan se sol·liciten i el projecte ha de definir les condicions d’execució durant l’excavació i les condicions definitives.

Inversió milionària

Dilluns vinent, 10 d’agost, farà un any que es va produir el despreniment davant el Punt de Trobada. Fins a data d’avui l’executiu ha fet una despesa de 625.000 euros per l’execució de l’obra i 175.000 euros de direcció de projecte. Un cost total de 800.000 euros, els quals s’han de sumar als 4,8 milions previstos per als treballs d’estabilització que s’iniciaran el 24 d’agost vinent. “Els treballs consisteixen a estabilitzar la zona sud i la zona nord fixant-les amb malles de triple acció”, va exposar el ministre, que va afegir que “també es posarà seguretat als ancoratges que hi ha actualment, que són provisionals i s’han de reforçar”. També durant aquesta primera fase està previst que hi hagi la construcció “del mur definitiu de sosteniment”, va afegir.

Mentre es faci l’execució d’aquesta fase 1, també s’aniran auscultant els moviments de la part central, tot i que aquesta no s’estabilitzarà fins a la segona part i última del projecte. “S’ha de veure on està exactament la fissura dins el terreny i ara mateix amb els sistemes que tenim no ho sabem”, va remarcar. Aquesta segona fase, però, el ministre no va detallar en què consistiria ni tampoc quins són els terminis, perquè “fins que no executem aquesta fase 1 no es podran definir els treballs de la fase dos i un cop definits podrem dir la data d’acabament de tot el projecte”.

PREOCUPACIÓ PER SI S'ABANDONA EL PROJECTE

El Col·legi de Geòlegs es mostra preocupat per si es deixa de banda el projecte de reconstrucció de la Portalada per haver de pal·liar els efectes econòmics del coronavirus. El president del Col·legi Oficial de Geòlegs del Principat d’Andorra (COGA), Xavier Torra, va remarcar al Diari la necessitat de continuar amb la reconstrucció i no perdre “la mentalitat que no pot tornar a passar com ara fa un any”. Torra va exposar que la seva inquietud té a veure amb el fet que s’hagin de deixar de banda algunes inversions ambientals tenint en compte la crisi sanitària. El president del COGA, però, es va mostrar satisfet que fins ara el Govern no ha deixat de treballar-hi i va al·legar que aquesta agitació té a veure amb el fet que Andorra té una orografia singular que fa que l’alta muntanya i la necessitat de construir tinguin una alta complexitat geotècnica. En aquest sentit, va reiterar la necessitat de tenir en compte els geòlegs del país, actualment amb 12 col·legiats, a l’hora d’edificar o construir infraestructures, “per evitar que es repeteixin situacions com les viscudes”. De fet, el titular del col·legi va explicar que des de fa un temps l’executiu els està tenint en compte en els projectes.