Taxa turística i zona franca contra la crisi

Un treball “cartesià”. Així va definir el cap de Govern, Xavier Espot, la tasca de redisseny del full de ruta de l’executiu per als propers tres anys, encomanada al secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, i al secretari d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures, César Marquina. Sota el concepte Horitzó 2023, Espot va presentar ahir, en una extensa compareixença de premsa, el pla d’acció del Govern post-Covid, que preveu una previsió pressupostària de 80 milions d’euros -38% per a inversions i 62% vinculat a despesa- que ascendirà a 212 milions d’euros amb “l’esforç econòmic” de FEDA i Andorra Telecom.

En aquest sentit, entre les 77 accions que figuren en el document que l’executiu es va comprometre a tirar endavant, destaca la creació d’una zona franca o la implementació d’una taxa turística. Pel que fa al capítol d’infraestructures, Espot va refermar l’aposta pel recinte multifuncional i la sala d’exposicions, mentre que va descartar aquells projectes “que no tenen tant retorn a curt termini en termes de valor afegit”, com és el cas de les desviacions de Sant Julià i la Massana, el museu nacional i el de l’automòbil o l’edifici de serveis de Santa Coloma. “El pla s’ha elaborat des del convenciment per reforçar el potencial del nostre país i la sostenibilitat a llarg termini”, va afirmar Espot, qui va assegurar que el treball “no és definitiu” ja que s’haurà “d’enriquir” amb les aportacions de l’oposició i la societat civil.

La zona franca

Referent a la zona franca, a falta de finalitzar els estudis per definir “el model més òptim”, Marquina va detallar que el projecte hauria de comptar amb una vessant comercial, un espai que serveixi com a “dipòsit i custòdia d’obres d’art” i alhora un districte reservat per a qüestions de caire tecnològic. Respecte a la ubicació, el secretari d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures va sostenir que la zona franca “no hauria d’estar forçosament” al costat de les fronteres, sinó que també es podria apostar per uns “models extraterritorials”, és a dir, comptar amb espais fora del país “que podrien presentar inclús avantatges des de l’exportació i la importació de productes”. En qualsevol cas, Marquina es va decantar perquè a finals del 2021 pugui veure la llum una infraestructura que “afavoreixi nous models de negoci”. En relació amb la diversificació econòmica, Espot també va anunciar el desenvolupament d’un parc tecnològic destinat a sectors específics, previst per al segon semestre del 2022.

La taxa turística

“En un context on calen més ingressos”, el cap de Govern va mostrar-se fermament decidit a implementar una taxa turística “que ja tenen la majoria de ciutats i de països”. Tot i que encara s’ha de consensuar el tipus de gravamen i ha de materialitzar-se en una iniciativa legislativa, Espot va advocar perquè aquesta tingui “una visió finalista i reverteixi en el mateix sector”. De fet, el calendari que manega l’executiu és que pugui entrar en vigor a partir del primer semestre del 2022. Igualment, un altre dels aspectes vinculats al turisme que Espot va fer incidència és la voluntat de posicionar Andorra com a destí cultural, esportiu, de natura i també de salut, enfocat principalment als visitants dels països veïns.

Altres reptes

Dins de les iniciatives que s’emmarquen en el capítol de “benestar i cohesió”, Riba va valorar la lluita contra el canvi climàtic i la reducció de la dependència energètica. Per aquest motiu, el secretari d’Estat d’Afers Europeus va subratllar com un element cabdal l’execució del pla d’accions de FEDA com una eina que permetrà incrementar la capacitat de producció de fonts renovables. Concretament, es tracta d’inversions anuals de 30 milions d’euros durant els propers tres exercicis. En aquesta línia, Riba també va mencionar la implantació d’una taxa de “fiscalitat verda” que anirà a gravar les emissions d’hidrocarburs. De la mateixa manera, un dels objectius que va avançar és la voluntat d’incrementar la dotació pressupostària del Programa Renova per a la instal·lació de panells fotovoltaics. A més, entre els plans de l’executiu també figura la presentació de la candidatura d’Andorra com a Reserva Mundial de la Biosfera.

Pel que fa a la sostenibilitat, Riba va remarcar la necessitat de constituir, de forma conjunta amb els comuns, el Pla de Mobilitat Integral de la Vall Central. A més, va defensar el foment de l’ús del transport públic, el qual va assegurar que l’executiu treballarà perquè esdevingui gratuït “en algunes franges d’edat”. De totes maneres, va puntualitzar que ja hi ha col·lectius com els adolescents o la gent gran que ja compta amb tarifes “altament subvencionades”. Sobre els vehicles privats, Riba va confirmar la renovació del programa Engega per afavorir l’adquisició de vehicles elèctrics.

D’altra banda, Espot va insistir en l’aposta del Govern per garantir vols regulars a l’aeroport d’Andorra-La Seu i va declarar que l’hipotètic aeroport de Grau Roiug “ha de prosseguir els estudis” que està realitzant la Cambra de Comerç. Amb tot, va sentenciar que “ara mateix la nostra prioritat és incloure els projectes que realment siguin palpables i tinguem la certesa que poden tirar endavant a curt i mitjà termini”. Sobre l’heliport, el líder de l’executiu no va tancar la porta a una infraestructura aèria “clau per atreure turistes d’alt poder adquisitiu”, raó per la qual va manifestar que es continuen estudiant ubicacions en altres parròquies, a banda de la Caubella i Beixalís.

En darrer lloc, Espot va fer referència a la modernització de l’Administració i al procés de transformació digital del país com un dels objectius prioritaris d’aquesta legislatura, un repte del qual va comentar que Andorra Telecom i Actua Tech en formaran part.

ALTRES PUNTS DE FULL DE RUTA

Reforçar la promoció d’Andorra com a destí per a estades d’esportistes professionals i federacions.

Incrementar les pensions i el salari mínim i impulsar l’autonomia de les persones amb discapacitat.

Modificar els criteris d’atorgament de residència per a professionals o persones sense activitat econòmica amb altes rendes patrimonials, acompanyat d’un règim de cotització especial a la branca general de la CASS.

Facilitar les iniciatives mixtes per al finançament de la recerca i la innovació i el foment de l’emprenedoria.

Concloure la negociació de l’acord d’associació i preparar la celebració d’un referèndum vinculant, així com preparar les estructures administratives per a la implementació de l’acord.

Liderar projectes de cooperació transfronterera i incloure elements patrimonials a la llista de la UNESCO.

Optimitzar els contractes de manteniment de les infraestructures i els edificis públics.

Capitalitzar la xarxa resultant de la participació d’Andorra a la Secretaria General Iberoamericana i adaptar les línies directrius de la política exterior.