"La figura del Copríncep no és decorativa"

Joan Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, ha explicat que la figura del Copríncep "no és decorativa, sinó una forma de governança que dóna estabilitat institucional al país des de fa segles". Entre les atribucions del Copríncep, ha detallat Vives, està que "dels quatre jutges de Tribunal Constitucional, un el nomena el Copríncep francès, un altre el Copríncep episcopal i dos entre el govern o el Consell General". Salvant les distàncies, afirma Vives, els Coprínceps són com els caps d'Estat: "actuen de comú acord, però de vegades tenen visions diferents en algunes qüestions".

Durant una entrevista al programa Ara Andorra de Cope Catalunya i Andorra, l'Arquebisbe d'Urgell ha assenyalat que la figura del copríncep també desperta interès internacional: "Alguns països caucàsic han vingut a preguntar i observen amb interès aquesta solució" ha explicat. Vives recorda també que el Papa Francesc s'ha referit a aquesta forma de governança en alguna ocasió. "Em parla del miracle d'Andorra", relata, "perquè entre grans imperis de nord i sud no s'hagi partit o traspassat com li ha passat a tants principats europeus".

Vives ha recordat que la figura del Copríncep es remunta a l'any 1278 i s'ha anat adaptant a les circumstàncies de cada moment fins arribar a l'any 1993, quan la institució va ser ratificada pels andorrans en la Constitució. Vives precisa que "ser Copríncep d'Andorra recau en la persona del president de la República francesa i al Bisbe d'Urgell, no en l'Església ni en els governs d'Espanya o França".