814 milions de deute públic en finançament internacional

Govern estima que les emissions de deute fora de les fronteres tinguin un pes destacat el 2022

814 milions de deute públic en finançament internacionalSFG

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Govern preveu que el 2022 el 74% del finançament provingui de l'emissió de deute internacional. Un percentatge que suposa una xifra de fins a 814 milions d’euros dels 1.100 milions que l’executiu contempla tenir a partir del 2021 en endeutament. El ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, va explicar ahir en roda de premsa que la intenció és “diversificar les fonts de finançament per augmentar la resiliència i afrontar els reptes de futur”.

L’estimació de l’executiu per d’aquí a dos anys també observa que la resta de fonts de finançament patiran canvis. Mentre que el 2020 l’emissió de deute andorrà suposa el 73% del finançament, d’aquí a dos anys arribaria a ser nul. També el deute bancari andorrà tindrà una rebaixa fins al 14% i l'internacional al 8%. Tota aquesta diversificació, a més, anirà lligada amb l’entrada en organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa o el Banc Europeu d’Inversions de la Unió Europea. De fet, Jover va exposar que les emissions internacionals tenen a veure amb l’accés a l’FMI perquè, altrament, el Principat hauria d’oferir emissions molt grans perquè hi hagués operadors estrangers interessats.

Tot i aquesta adhesió al fons monetari, la sortida als mercats internacionals continuarien suposant un augment de les quantitats. Les que ha fet fins ara Andorra tenen un valor de 100 milions d’euros mentre que les internacionals es calcula un mínim de 250 milions d’euros. El titular de Finances, però, va assegurar que en cap cas vol dir que “s’endeutarà el país”, sinó que serà “una reestructura del nostre deute perquè cada emissió que fem pugui estar al mercat amb un tipus de deute interessant”.

A més, s’allargarà el termini de venciment, en un principi d'entre els tres i els deu anys, tot i que es preveu que acabin tenint una durada de més de deu anys. Això suposa un augment en comparació a les nacionals que oscil·len entre un i tres anys.

Encara que les emissions de deute internacionals es podrien materialitzar l’any vinent o el 2022, Jover va informar que a final d’aquest any hi ha la previsió que es faci un primer “pas intermedi”, ja que caduquen dues emissions de deute nacional. Una d’aquestes podria comptar amb una part de participació de “clients internacionals”.

La data exacta i la quantia encara estan per acabar de determinar. Jover, però, va mostrar la seva confiança, ja que, segons va indicar, les converses que s’han tingut amb aquests agents estrangers han estat positives i “han mostrat el seu interès”.

EL PERSONAL PÚBLIC NO VEURÀ AFECTAT EL SOU EN LES RETALLADES DE PRESSUPOST DEL 2021

El Govern preveu mantenir al pressupost del 2021 la despesa de personal en les xifres actuals malgrat la contenció general que haurà de fer per l'impacte de la baixada de la recaptació dels ingressos per impostos a conseqüència de la crisi generada per la Covid-19. En les directrius per a l'elaboració dels comptes que s’han lliurat a ls diferents departaments, l’executiu contempla una caiguda de l'IPC del 0,2% i es destaca que cada departament haurà de tenir en compte les mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques vigents des de l'aprovació de la llei del 25 de juny. Els criteris establerts pel ministeri de Finances fixen que hi haurà una reducció de les inversions reals i de les transferències de capital del 23% i que s'ha de disminuir la despesa corrent respecte al pressupost del 2020 en un 0,5%. Amb tot això, Jover fixa un descens del PIB del 10,3% aquest any, però per contra un creixement del 8% per al proper exercici, ja que hi hauria bones previsions econòmiques per un retorn pràcticament a la normalitat en un any. El ministre demana que en l'escenari actual tota l'Administració de l'Estat i les entitats que reben transferències o subvencions facin “un esforç de contenció en què prioritzin els projectes estratègics” i que apostin per aquells “que de manera directa o indirecta ajudin a l'activitat productiva”. L'executiu s’ha marcat l'1 d'octubre com a data límit per poder lliurar els comptes al Consell General.

tracking