Pandèmia mundial

Espot es compromet a no apujar impostos

Assegura que no s’elevarà la pressió fiscal i que el que s’estudia són la taxa turística i la de CO2

Espot es compromet a no apujar impostosFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El cap de l’executiu va fer un repàs ahir de la gestió de la pandèmia, la sanitària i també la social i econòmica. Xavier Espot, que va participar en el programa Ara Andorra de Cope Catalunya i Andorra, va assenyalar que “no podíem no ser ambiciosos” amb les mesures per protegir empreses i llocs de treball de l’impacte del coronavirus, el cost de les quals va xifrar en uns 200 milions d’euros. El cap de l’executiu va defensar que es partia d’una situació financera i pressupostària “molt bona” i malgrat que va augurar que entre aquest exercici i el proper es podria generar un dèficit de 180 milions d’euros i que el deute es pot incrementar fins al 43% del PIB, també va assegurar que “no caldrà incrementar la pressió fiscal, en tot cas jo m’hi comprometo. No és necessari i minvaria la nostra competitivitat”.

Espot va destacar que Andorra ja és un país plenament homologat en l’àmbit fiscal, que aplica l’intercanvi automàtic d’informació, però que també necessita uns tipus impositius competitius per tal de ser un territori atractiu per a la inversió estrangera o els residents passius. Així que va assegurar que els tipus de l’impost de societats, l’IRPF o l’IGI es mantindran inalterables i que el que es planteja és implementar “algun tipus de taxa finalista” com ara la turística o la de CO2. Va deixar clar, però, que no es valoren per tal de pal·liar el cost que ha suposat la pandèmia sinó “per altres motius”. I va afegir que potser hi hauria recorregut en les deduccions previstes als impostos però que els canvis podrien consistir “a treure’n unes i posar-ne unes altres”.

El màxim responsable de l’executiu va defensar la protecció social que ja tenia el país i va recordar que s’han implementat mecanismes com els ERTO per tal d’ampliar la cobertura, tot afegint que s’haurà d’avaluar si algunes mesures s’implementen també de manera estructural. I Espot va incidir en la gestió sanitària de la pandèmia, amb un confinament que es va poder dur a terme sense la necessitat d’activar l’estat d’alarma i que va ajudar a evitar el col·lapse dels equipaments sanitaris. És per això que va llençar un missatge als eventuals turistes assegurant que Andorra és un país “Covid ready”, un país segur per passar uns dies de vacances i amb un important entorn natural. El polític demòcrata va tornar a treure pit d’accions com el doble cribratge amb testos immunològics al qual s’ha sotmès “més del 90% de la població” i que “crec que va ser cabdal per al desconfinament”.

Espot també va parlar de futur, com ara les negociacions amb la Unió Europea per assolir un acord d’associació i l’oportunitat que suposa poder pertànyer al mercat interior europeu i diversificar l’economia. Alhora, va afegir, es posarà sobre la taula l’accés als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu. En l’àmbit de les relacions exteriors també va ser interpel·lat sobre la celebració de la cimera de caps d’Estat i Govern iberoamericans, inicialment prevista per aquest novembre i ara ajornada fins a la propera primavera amb l’objectiu que es faci presencial. Espot va assenyalar que suposarà “una cita molt important que servirà per situar encara més Andorra al món”.

L'aeroport

Un dels reptes del Principat és el de millorar les comunicacions amb els països de l’entorn i Espot va indicar la fita que ha suposat que l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell ja hagi obtingut l’aval per usar el sistema GPS i operar en situacions meteorològiques adverses. “Aquest aeroport ara pot rebre vols regulars, i això és un aspecte importantíssim des de la perspectiva del desenclavament del nostre país i des de la perspectiva de l’atracció de turistes de llocs més remots i amb major capacitat adquisitiva”. Espot va explicar que les negociacions que s’estan duent a terme amb diferents companyies poden donar fruits a curt termini amb vols regulars des de la infraestructura aeroportuària.

tracking