x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Justícia

El Superior rebutja que López pugui ocupar plaça fixa de batlle

La sentència esgrimeix que no es pot considerar que un jutge substitut compleix tots el requisits per entrar a la carrera judicial de manera directa
La sentència dona la raó al Consell Superior de la Justícia en el plet.

El Superior rebutja que López pugui ocupar plaça fixa de batlle

La sentència dona la raó al Consell Superior de la Justícia en el plet.

Fernando Galindo
Actualitzada 18/07/2020 a les 06:26
La no renovació de la batlle substituta Núria López, que ha provocat una tempesta a la seu judicial, tenia un altre afer paral·lel: el plet que mantenien López i el Consell Superior de la Justícia (CSJ) perquè la primera defensava que en el concurs que es va convocar el març del 2019 per cobrir dues places de batlle de reforç ella, com a jutge en actiu, tenia preferència per obtenir una d’aquelles places i, per tant, un lloc fix a la judicatura. La Batllia va estimar parcialment el recurs de López però ara el Tribunal Superior ha rebutjat de ple la seva demanda tot argumentant que no es pot considerar que un jutge substitut compleix els requisits per accedir a la carrera judicial de manera directa, donant la raó a l’argumentació del CSJ.
L’argumentació de la demandant es basava en el fet que un batlle substitut, en el moment que es produeix una vacant, té el mateix dret a accedir-hi que la resta de batlles en actiu, i que era contrari a la Llei qualificada de la justícia que ella (que ja havia superat al seu dia les proves tècniques i d’aptitud per accedir al càrrec de batlle) hagués de superar novament proves i un període de pràctiques quan ja fa de jutge amb plenes funcions. El Consell Superior, en canvi, replicava que la Llei qualificada de la justícia (en concret l’article 51.1) només s’aplica als membres de la carrera, en servei actiu o procedents de situacions d’excedència forçosa, suspensió o excedència voluntària, així com als fiscals també en actiu, mentre que els batlles substituts no disposen d’aquest “dret de mobilitat”.

La legislació
La sentència esgrimeix que tal com mana la Constitució “l’accés a la judicatura es realitza mitjançant un procediment que garanteix els principis de publicitat i lliure concurrència”, i que més enllà del que estableix l’article 51.1 de la Llei qualificada, l’article 66 bis “contempla un únic procediment per accedir a la condició de batlle, que és el concurs-oposició, en què els aspirants competeixen en igualtat de condicions, mitjançant l’acreditació dels seus mèrits i també dels seus coneixements en les matèries incloses en el temari publicat prèviament pel CSJ”. És, doncs, continua la sentència, aquesta l’única manera d’entrar a la carrera judicial i cita una sentència del 2011 que va denegar la condició de funcionari a una persona que no havia superat el procés selectiu. En aquest cas es va concloure que “un nomenament com a ambaixador no permetia reconèixer la condició de funcionari de caràcter permanent”.
Els magistrats del Superior argumenten que no poden compartir l’argument de la recurrent, que al·lega que al seu dia ja va superar les proves per ser batlle però que no va ser nomenada per manca de plaça. “L’accés a la condició de batlle comporta no només la superació del concurs-oposició, sinó també el període de formació”, i apunten que obtenen el càrrec aquells candidats millor puntuats i “no es poden fer més nomenaments que places convocades, com afirma expressament l’apartat 5 de l’article 66 bis, amb l’excepció de la situació de reserva, que no consta que s’apliqués en aquest cas”. Per tant, conclouen, “no es pot considerar que la interessada hagués superat tots els requisits legalment exigibles per a l’accés a la condició de batlle”.
La sentència recorda que la funció dels batlles substituts és proveir de manera urgent una plaça vacant i amb una temporalitat que és d’una durada mínima d’un any, ampliable i sense superar els sis anys. I que, com és el cas de López, poden accedir-hi qui hagi superat el concurs de batlles però no hagi obtingut la plaça. La sentència recorda que el Constitucional es va pronunciar sobre aquesta figura i que va dictaminar que el nomenament com a batlle o magistrat substitut “no es tracta d’una via d’ingrés en la carrera judicial, sinó d’un complement de reforç a l’exercici de la potestat jurisdiccional”.
Tenint en compte tots aquests punts, es conclou que el que emana de l’article 51.1 és que quan es produeixi una vacant a la Batllia aquesta pot ser ocupada per qui estigui en una plaça d’idèntica categoria. No és el cas dels batlles substituts, “que no poden passar a ocupar una plaça definitiva per la seva situació de temporalitat i, especialment, perquè el seu estatut no constitueix una via d’accés a la carrera judicial, com abans s’ha examinat”. A més, s’indica que si es donés lloc a la interpretació de la demandant els substituts tindrien preferència sobre els batlles en situació d’excedència o suspensió o els fiscals en actiu, contravenint els principis de la carrera judicial. La resolució es pot recórrer al Constitucional.
  • #7 Pol
    (18/07/20 23:00)

    Que torni al comú de Canillo, la nova secretària es una prepotent.

    Respondre
  • #6 Monica
    (18/07/20 21:47)

    A part d'aquesta sentencia , que potser justa o lnjusta, no entenc tant com per poder opinar ,el que si que es cert es que a andorra hi ha un bon grapat de corruptes i pocavergonyes que es tapen entre ells i que nomes afavoreixen als que son del club i  aixo no ho canvia ni Deu,

    Respondre
  • #5 Persona
    (18/07/20 11:13)

    Molts més requisits que els membres del CSJ, és evident que sí els compleix pel seu lloc. Quin cinisme!

    Respondre
  • #4 El club
    (18/07/20 10:40)

    Són coses que passen, quan no formes part del club, i no et consideren.

    Respondre
  • #3 Laura
    (18/07/20 09:55)

    Supèrbia va dir ...
    Reflexions com aquesta son les que fan mal al feminisme i els nostres drets. Avui hi ha més dones batlle que homes, i espero que sigui perquè s'ho han guanyat fent millors proves, i no perquè els hi han regalat per ser dones.

    Respondre
  • #2 Carles
    (18/07/20 09:52)

    Quines ganes de barrejar-ho tot. La justícia és un desastre. El Consell Superior no fa des de fa anys la seva feina. I la Sra Lopez no podia ser reconduïda per la cara (si es feia s'obrís una porta d'entrada a la carrera judicial sense edicte). Les tres coses son certes però independents una de l'altra.

    Respondre
  • #1 SUPERBIA
    (18/07/20 09:06)

    Aquesta societat masclista no reconeix els errors, menys Quan es tracta de jerarquies on les dones poden accedir al poder.LA SUPERBIA es mala companya de viatge

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts