Una mesura esperada

La mascareta ha vingut per quedar-se i, tot i que l’obligatorietat en l’ús no es va decretar fins dimarts i es posava a la pràctica ahir, era una mesura esperada per gran part de la ciutadania. En aquest sentit, el Jordi va exposar que “tant de bo no s’hagués hagut de fer la llei perquè la gent la portés, crec que la situació ja és prou greu i un motiu suficient per dur-la sempre”. A més, va afegir que “és evident que amb els rebrots que hi ha per tot arreu i el que tenim ara a Andorra era una mesura molt necessària. Hi havia molta gent que s’estava relaxant i moltes persones que no la duien”.
En la mateixa línia, la Montse va indicar que “ja era hora que fos obligatòria. És clar que si la gent no veu que té repercussions per a la butxaca no en fa cas”. Així mateix, va valorar que “amb l’arribada dels turistes cada vegada s’han vist més cares descobertes”. Per la seva part, el Miquel va considerar que “a Andorra hi havia una sensació de falsa seguretat perquè estàvem cribrats i érem Covid free. Però les fronteres estan obertes i el problema ja no és que ens portin el virus, sinó que nos­altres ens podem contagiar anant a veure familiars o amics de fora del país”. “S’ha d’anar amb compte perquè no podem permetre que es tornin a col·lapsar hospitals i que hi hagi tants morts, la gent ha de ser conscient de la situació”.
La veritat és que la majoria de la gent ahir duia mascareta, tot i que no tothom la portava correctament. Hi havia molts nassos que s’escapaven de la tela, altres utilitzaven la mascareta per subjectar la papada i alguns la duien com a braçalet o a les mans. Alguns utilitzaven l’excusa de fumar, parlar per telèfon o estar menjant mentre caminaven i d’altres no s’havien assabentat de la mesura. Aquest era el cas del Frédéric i la Monique, dos turistes francesos que anaven sense mascareta i de seguida tres persones que passejaven pel carrer els van dir que l’havien de dur posada. “Pel carrer també?”, va preguntar ella. “Només és una recomanació, oi?”, responia ell. Però els ciutadans els van informar que des d’aquella mateixa mitjanit era obligatori i que hi havia multes de fins a 1.000 euros. “Ostres, no ho sabíem”, apuntaven sorpresos mentre es posaven la mascareta.
Per la seva part, la Vero va expressar que entén “perfectament la mesura i crec que és un pas coherent”, però va confessar que “m’havia acostumat a no dur-la en el trajecte cap a la feina, el gimnàs o fins al restaurant”. “Ara em tocarà fer un esforç més gran per acostumar-m’hi, suposo... És clar que la salut és el més important però he d’admetre que amb l’arribada de l’estiu m’havia relaxat més, amb la calor fa més mandra portar-la posada perquè sues”, va reflexionar.
Per contra, el Roc i la Martina, de sis i vuit anys, ho tenien ben clar. “S’ha de portar la mascareta per protegir tothom del virus”, van exclamar. El pare, el Rafel, explicava que han fet molta pedagogia amb els menuts i un esforç “molt gran” per trobar unes mascaretes de la seva talla. “Ells són una part important en aquesta lluita i els hem de fer partícips i que sàpiguen què han de fer”, va dir la mare, l’Anna.