Desxifrant la Covid

El primer estadi de l’estudi és recollir les dades de tots els pacients que van passar per la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’hospital de Meritxell. Aquells que se’n han ensortit i també els qui no van poder superar la malaltia. “Mirem les característiques demogràfiques, edat, sexe, malalties concomitants, medicació que prenien...i un cop tenim la part descriptiva, anem a l’estadística pura i dura per creuar dades”. Ho explica Gerardo Vizmanos, pediatre amb formació en pneumologia infantil i experiència en intensius pediàtrics que va estar durant un mes i mig cooperant a l’UCI en plena pandèmia. Va ser d’aquella experiència, concretament d’una conversa amb el doctor Mario Alfaro, intensivista, que va sorgir la idea d’un estudi que avaluarà l’evolució entre dues dates diferents de l’estada a l’UCI dels pacients: “Per exemple, de les primeres 48 hores d’ingrés al que podria ser el dia 8: com han anat uns pacients, com han anat uns altres, si hi ha hagut empitjorament i veure, per exemple, en els que van morir quines diferències hi havia”, segueix Vizmanos. S’avaluaran característiques a nivell pulmonar, a nivell renal i “una cosa que pensem que li pot donar un plus de qualitat a l’estudi, la determinació de citoquines en sang amb les mostres congelades dels pacients”.

El dany pulmonar greu que afecta alguns pacients de Covid és fruit d’un síndrome d’estrès respiratori agut, que pot ser comú a una grip o a una sepsis. El final d’un procés motivat per un descontrol de les proteïnes anomenades citoquines. Amb l’estudi es vol determinar les possibles correlacions entre els paràmetres de mecànica ventilatòria i les concentracions de citoquines en els pacients ingressats i en diferents fases. “Tindrem unes dades, veurem quina correlació hi ha entre una concentració x de citoquines i uns paràmetres ventilatoris amb uns pacients que han anat més o menys bé i uns pacients que han estat èxitus”. Un estudi que pretén “esbrinar més d’aquesta malaltia, aportar dades i compartir amb la comunitat científica”. Si es pot anar més enllà i orientar per exemple en tractaments a donar, ho diran el temps i els resultats, tenint en compte que seguim davant un virus molt desconegut. “Amb la ventilació mecànica amb aquests pacients el que s’està fent és un tractament de suport i després dones alguns tractaments, que alguns serveixen i d’altres no està clar”, assenyala el facultatiu, tot recordant i citant fàrmacs dels quals s’ha parlat sobre la possible efectivitat. “Inicialment la Kaletra [fàrmac contra el VIH] semblava la panacea, després els americans van començar a parlardel remdesivir, la hidroxicloroquina en les fases inicials hi ha qui diu que sí que pot disminuir la replicació viral però en el pacient greu no...”. Ara és el remdesivir el primer medicament autoritzat contra la Covid-19.

L'estudi l’impulsa l'equip coliderat pel doctor Antoni Margarit, com a cap de servei de l’UCI de l’hospital de Meritxell, els doctors Vizmanos i Alfaro, i la doctora Maria Jesús Cruz, de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, que és on es mesuraran les concentracions de citoquines. També hi estan implicats Xavier Casal i Begoña Martínez, metge i tècnica del laboratori del SAAS, i l’estudi compta amb el finançament d’Andbank. Vizmanos augura que hi pot haver resultats preliminars d’aquí a “dos o tres mesos” i, a banda de l’examen sobre els pacients de l’UCI es plantegen d’altres derivacions com ara, i en col·laboració amb pneumòlegs del país, “introduir un grup control, amb mostres de pacients que han patit Covid però amb simptomatologia lleu” o també “a mitjà o llarg termini” fer un seguiment dels pacients avaluats. Perquè la ventilació mecànica també pot provocar seqüeles i dany pulmonar.