Agraïment a la feina dels voluntaris

El 2020 es podria definir com un any poc corrent i l’Homenatge al Ciutadà, que se celebra cada any durant el Roser de la Massana, també havia de ser-ho. En aquesta edició es va convertir en un acte de reconeixement a totes les persones que han col·laborat de manera altruista durant la pandèmia. La cònsol major de la parròquia, Olga Molné, va fer un agraïment públic en un discurs on va destacar que “estem molt orgullosos del nostre jovent perquè sense que ningú els ho demanés es van oferir a comprar i a anar a la farmàcia per ajudar la gent gran i els que no podien sortir; i als qui no els feia falta que els fessin la compra, els trucaven perquè no se sentissin sols”.

A més, va destacar que la Xarxa Solidària que van crear els joves de la comissió de festes massanenca “va servir d’exemple per a altres joves del nostre país que després es van sumar a aquest moviment”. Molné va ampliar el reconeixement als voluntaris que van participar en el dispositiu dels stoplabs: “Van ser 22 dies molt complicats i van estar treballant en un moment en què la situació encara era molt incerta perquè estàvem en plena crisi sanitària”. Finalment, va posar en relleu la tasca dels qui “es van posar a confeccionar mascaretes en un moment en el qual eren molt necessàries però no se’n trobaven perquè hi havia ruptura d’estocs”. “Van demostrar que tenien moltes habilitats de costura però també molta empatia”, apuntava.

L’acte d’ahir retia homenatge a 149 persones que havien estat voluntàries. Tot i això, Molné va subratllar que “n’hi ha moltes més, com el Pocoyo, que va participar alegrant els més petits de les cases o el Miguel, que va cuinar centenars de plats per portar-los als municipis de les persones que els necessitaven”. “I com ells, molts més perquè en un moment així ens vam posar a treballar per ajudar-nos mútuament”, afirmava per remarcar que “el més important és que això no va sorgir des de l’administració sinó que va néixer de manera espontània, des d’un col·lectiu al qual de seguida es va sumar molta gent i van treballar junts per fer-ho possible”.

El comú va convidar una de les voluntàries, Clàudia Masià, a descobrir la placa que es col·locarà a la plaça de la Ciutadania per commemorar la seva tasca. Masià va agrair el reconeixement i va expressar que “segur que tothom ha fet algun acte altruista aquests dies i aquesta placa també és per a tots vosaltres”.

EMAP FA UN REGAL ALS HOMENATJATS

EMAP també va voler sumar-se al reconeixement dels voluntaris i, juntament amb el comú de la Massana, facilitarà a totes les persones a qui es va retre homenatge poder pujar al telecabina i gaudir d’unes activitats a l’estació. Els voluntaris podran passar a recollir les entrades a les taquilles del domini a partir d’avui i se’ls farà l’entrega d’aquest detall un cop s’hagin identificat amb el nom i el cognom. Segons van exposar, s’ha facilitat una llista amb els noms de tots els voluntaris a tots els empleats perquè els puguin facilitar l’entrada corresponent per gaudir de les activitats.

ELS HEROIS DELS PADRINS

Diuen que no tots els herois porten capa, i en el cas dels joves de la Xarxa Solidària de la Massana, es compleix. Els membres de la comissió de festes de la parròquia van decidir mobilitzar-se arran de la pandèmia per ajudar la gent gran. La Clàudia Masià va ser una de les primeres a oferir-se per fer la compra als padrins i explicava que la iniciativa va sorgir perquè “a través de les xarxes socials vam veure que a Catalunya i Espanya feien aquest tipus de mobilitzacions dins de les comunitats de veïns i vam pensar que, ja que fem un servei al poble els dies de festa, atendre i ajudar la gent en els dies tan complicats que estem vivint seria una molt bona idea”. Dit i fet. La comissió es va reunir, va pensar alguns cartells per a la parròquia i va començar a córrer la veu. La idea es va encaixar d’una manera molt positiva i, segons exposava Masià, “la gent estava contenta perquè li feia falta i sobretot necessitava parlar”. En aquest sentit, recordava que “una senyora em va trucar perquè li portés medicaments i em vaig haver de quedar al replà de casa seva perquè necessitava parlar i, a banda de portar-li la compra, li vaig fer un acompanyament emocional”. “Aquesta experiència ens ha aportat moltíssim a tots”, comentava, i destacava que “fer un servei per a la gent, oferir-los una atenció i fer-los un acompanyament sempre t’aporta alguna cosa, de tot se n’aprèn”. Respecte a la logística que van haver de desplegar, apuntava que “al principi va ser molt complicat perquè ens vam haver de coordinar però després vam rebre el suport del comú i tot va anar més rodat. Vam poder atendre gairebé totes les persones de la parròquia”