x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Empreses

La moda dels subcontractes fa mal a la construcció i treballadors

Hi ha alguna empresa amb una plantilla de 300 persones que treballa temporalment sense necessitat de passar pel sistema de quotes
Treballadors de la construcció en una obra.

La construcció pateix el fenomen dels subcontractes

Treballadors de la construcció en una obra.

Fernando Galindo
Actualitzada 12/07/2020 a les 06:21
El sector de la consrucció ha començat a rodar després del l’aturada sanitària amb bones perspectives pel que fa a l’activitat, segons van explicar fonts del sector, bàsicament animada per la inversió privada i, més al detall, per projectes de luxe destinats a butxaques solvents. Aquest és un problema per a la majoria de població que necessita construccions més modestes, però el sector s’està trobant amb un altre conflicte, de diferent índole, que s’anomena subcontractació.
El fenomen s’està consolidant, de manera que empreses que han aconseguit l’adjudicació d’obres faraòniques només hi destinen un nombre molt reduït dels seus empleats i la resta són subcontractats, és a dir que depenen d’una altra empresa que cobra una bona comissió a compte del treballador. Aquesta oferta camuflada, que queda al marge del sistema de quotes perquè els contractes són de curta durada, és ben coneguda pels empresaris i professionals liberals de la construcció, que coneixen el nom de les empreses que s’hi dediquen a oferir temporalment treballadors. “N’hi ha una que té 300 persones a la seva plantilla i lloga personal, ja que gaudeix de contractes temporals per a subcontractacions sense necessitat d’estar subjectes a la limitació de les quotes”, explica un reconegut arquitecte.

NO HI HA COMPROMÍS
També els empresaris més importants del país són plenament conscients de la situació i la majoria no hi són partidaris, mentre que d’altres empreses s’abonen a aquesta fórmula perquè es una manera fàcil de disposar de mà d’obra de manera temporal i no haver de fer contractes i no afrontar indemnitzacions en cas d’acomiadaments per falta de feina. Els més perjudicats són els treballadors temporals, que cobren un percentatge per hora treballada i una porció important –la més gran– va directa a la butxaca de l’intermediari.
Els professionals dels sector són mólt crítics amb aquesta pràctica, ja que la majoria són persones que no viuen a Andorra i que s’hi traslladen de manera provisional. A més es tracta de gent poc qualificada, i es donen casos, que no són excepcionals, de persones que només hi treballen dos o tres dies i que són substituïdes perquè no tenen capacitat ni coneixen bé l’ofici. La rotació està a l’ordre del dia perquè no hi ha cap compromís adquirit amb el treballador i aquests tampoc aporten cap benefici al país. La seva despesa és pràcticament nul·la, de supervivència, alguna despesa en alimentació i poca cosa més, però no gasten al país, no compren un vehicle o un apartament, ni d’altres despeses que sí que tenen els ciutadans que hi viuen.

SENSE ÈTICA
Alguns empresaris qualifiquen aquesta forma de treballar de “poc ètica i de competència deslleial, amb personal poc qualificat que fan la feina a un baix cost, i sovint la feina final no és prou bona perquè tenen poca experiència”. Aquest sistema genera poca estabilitat en el sector de la construcció i comença a desvirtuar les xifres de treballadors al sector, ja que una part no computa perquè no estan compatbilitzats com a estrangers amb permisos de treball temporals. La majoria d’aquestes empreses que tenen relacions amb contractistes d’Andorra són espanyoles i molts dels seus treballadors estan a l’atur o immigrants a Espanya que tenen la necessitat de treballar per subsistir.
A canvi d’un salari baix reben unes dietes i tenen una pensió per dormir, però en opinió d’un empresari del país, aquest sistema “és una vergonya perquè no aporta res a Andorra, i al final ens quedarem amb el país que ens mereixem”, i reclama a les administracions que es fixin en aquest problema i hi posin remei.
Sobretot perquè de moment sembla que la pandèmia no ha afectat la iniciativa dels inverors i les empreses mantenen un bon ritme de feina, però actuacions com aquestes desprestigien el sector i no repercuteixen en res en benefici del país, únicament en aquells que les fan servir com una manera de treballar ratllant la il·legalitat tot i haver aconseguir un projecte milionari que permetria mantenir una plantilla pròpia estable.
 
UN PILAR ECONÒMIC MOLT IMPORTANT
Les principals constructores del país estan agrupades en la patronal Acoda, que acull 30 empreses que generen quasi mil llocs de treball. Si s’afegeixen els contractistes i els industrials els treballadoros superen els 3.000, i si a més s’hi afegeixen els tècnics com geòlegs o arquitectes, la suma se situa en 4.500 persones que treballen al voltant de la construcció.
Les dades estadístiques de la CASS recullen que hi ha 800 empreses de la construcció, encara que no es discrimina entre grans i petites i s’inclouen autònoms que fan petites reformes, electricistes o lampistes. Al 2005 el sector donava feina a 6.000 persones, però la crisi i la subcontractació ha rebaixat una xifra que costarà de fer pujar, ja que tampoc els salaris són els mateixos.
Etiquetes
Veure’n més
21
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts