x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Eric Jover

“Demanar crèdit a l'FMI és l'última opció però tenir-la dona seguretat”

Jover defensa l’adhesió a l’organisme internacional argumentant que aportarà credibilitat al país i una xarxa de seguretat en casos extrems en què ningú més doni finançament
El ministre de Finances, Eric Jover.

“Demanar crèdit a l'FMI és l'últim recurs però tenir-lo dona seguretat”

El ministre de Finances, Eric Jover.

Fernando Galindo
Actualitzada 06/07/2020 a les 06:25
Andorra serà membre de l’FMI aquesta tardor. Les negociacions amb l’organisme internacional venen de lluny i són diversos els governs que han barallat l’opció d’adherir-s’hi. Segons explica el ministre Eric Jover la quota d’entrada s’ha fixat en 101,6 milions d’euros, dels quals caldrà aportar uns 25 milions que es podran agafar dels fons que l’organisme atorga a cada país quan entra a l’entitat. A part, 4.677 euros anuals i 266.500 més bloquejats.

Amb aquestes xifres sobre la taula sembla absurd no formar-ne part, però què passa amb els 75 milions restants?
De manera immediata i crematística, entrar a l’FMI suposarà per al Govern pagar 4.677 euros aquest any i quantitats molts similars cada any i també haurà de bloquejar 260.000 euros. Amb els diners bloquejats no passa res perquè si mai surts d’aquesta institució els recuperes. No ens ha de fer patir. Pel que fa als 75 milions restants, són una promesa de pagament.

I se’ns poden reclamar?
Se’ns poden reclamar per dos motius principals. El primer s’ha d’excloure totalment del cas d’Andorra, perquè ens afectaria en cas d’haver d’equilibrar el canvi de divises internacional, que només podria passar si Andorra tingués una moneda pròpia. Nosaltres tenim l’euro i hi ha moltes economies molt més potents que tenen aquesta moneda i mai se’ns demanarà a nosaltres. L’altre motiu seria en cas que es considerés que la situació econòmica d’Andorra és suficientment positiva per permetre’ns deixar diners a altres estats. Si això passés, no ens demanarien tota la quota, només una part, i a més a més, ens els pagarien, és a dir, ens donarien uns interessos pels diners que deixem que segurament serien superiors al cost de finançament dels mateixos. És a dir que l’operació ens sortiria rodona. Però a més a més, i per posar-nos en el pitjor dels casos, imaginem que d’aquí uns anys l’FMI considera que Andorra està en una situació molt bona i deixem diners a algun altre estat i l’endemà ens ve una altra covid a sobre. El Govern podria demanar el retorn immediat d’aquests fons sense cap penalització.

Quina diferència hi ha entre ser-ne membre o seguir com fins ara?
Potser és bo primer analitzar qui està dins i qui fora. Hi ha 189 membres actualment a l’FMI i nosaltres seriem el 190è. Qui està fora? Països que estan presents a Nacions Unides i que no formen part de l’FMI hi ha Corea del Nord i Cuba, i després dos països que tenen situacions difícilment comparables amb la nostra que són Mònaco i Liechtenstein.

I per què no fem com Mònaco i Liechtenstein?
La primera reflexió és que si aquests dos països estan fora potser a Andorra també li interessaria quedar-ne al marge, però en l’àmbit financer hi ha una diferència clau. Mònaco té acords amb la Banque de France molt potents que fan que estigui darrere en cas de problemes, i Liechtenstein els té amb Suïssa. Si mirem els països fora de l’FMI que no tenen relacions financeres fortes amb institucions d’altres països només hi ha Cuba i Corea del Nord.

Més enllà de qui està dins i qui fora, què ens aportarà?
Una de les qüestions que fa l’FMI és verificar i validar les estadístiques dels seus membres, la qual cosa donarà molta seguretat a tots els països que vulguin treballar a Andorra. És a dir, en tots els contactes que tinguem amb qualsevol país o inversor que vulgui venir sabrà que totes les dades, les bones i les dolentes, tenen credibilitat. A més, també ens permetrà accedir a moltes formacions gratuïtes i fins i tot a assessoraments puntuals en textos legals.

També defensen que és important per la confiança internacional.
Sí. Lligat a tot això hi ha el fet que les agències de ràting ens valoraran més positivament, com també ho faran les entitats financeres. I això té una conseqüència pràctica. Quan un país vol col·locar deute, el tipus d’interès es fixa en funció de l’índex de confiança dels inversors. Com més alta és la valoració de ràting, se suposa que hi ha menys possibilitats que no tornis els diners a qui te’ls ha deixat i això es tradueix en un millor tipus d’interès, la qual cosa ens permetrà finançar-nos a un cost més baix. Alemanya n’és un exemple.

Fins aquí tot semblen avantatges però també es coneixen els homes de negre de l’FMI quan es demana un crèdit.
Aquesta és una altra possibilitat però seria el nostre últim recurs. El Govern podrà demanar finançament a l’FMI si es troba en una situació de dificultat i ningú més ens dona crèdit. Aquí és on segurament hi haurà baralla política amb el PS perquè efectivament tots tenim al cap els homes de negre que van intervenir en països com Grècia quan l’FMI va ajudar-los. Aquí és important saber que quan l’FMI dona un ajut financer no només es pacta un tipus d’interès sinó també reformes a fer en l’àmbit econòmic i fiscal. És a dir, l’FMI et deixa uns diners perquè surtis del problema però entén que el teu sistema no està funcionant i t’obliga a fer canvis estructurals. Això es pot veure com una pèrdua de sobirania o que vinguin de fora a obligar-nos a fer canvis a les nostres polítiques econòmiques i fiscals. Per això vull deixar clar que sense tenir en compte aquesta ajuda financera ja val la pena ser membres de l’FMI i que quan tu li demanes un ajut és perquè ningú més t’ha ajudat. Demanar diners a l’FMI serà l’última opció però ens permet tenir una xarxa de seguretat encara que no l’acabem utilitzant.

És possible que la Covid-19 sigui una situació excepcional en la qual es necessiti de l’FMI?
Actualment la nostra previsió entre el 2020 i el 2021 és que tinguem necessitat d’uns 190 milions d’euros de dèficit. Les línies de finançament que actualment tenim obertes són de 275 milions d’euros, és a dir que ens sobren més de 80 milions. Això sense comptar amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, amb el qual ja estem treballant i sense comptar tampoc amb utilitzacions posteriors que podríem fer de les reserves que tenim a les societats públiques. Per tant, sense parlar en cap moment de l’FMI tenim un coixí per als propers anys molt generós de diners per si necessitéssim nous finançaments. Creiem que la nostra capacitat d’endeutament és prou àmplia en els propers anys per assumir qualsevol sorpresa que tinguem.

La previsió del PIB segueix sent un 9,8% negatiu per enguany i un 5,5% positiu per al vinent?
Seguim treballant amb aquestes xifres, però hem de ser conscients que aniran canviant. De fet, diria que tenim alguns elements que ens porten a estar esperançats però hem de ser molt prudents. El que ens fa ser optimistes és que a la frontera francesa, que ara ja porta uns quants dies oberta i tenim dades de tot el mes de juny, hem tingut més visitants que no pas l’any passat. És a dir, no tan sols hem recuperat la normalitat sinó que estem tenint un plus de visitants per la part francesa. D’altra banda, de l’espanyola encara fa pocs dies per valorar-ne les dades. El que sí que pensem és que el turisme de proximitat serà molt important per al futur d’Andorra i que potser podem sortir fins i tot reforçats d’aquesta crisi.
Etiquetes
Veure’n més
36
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts