x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Pandèmia mundial

Confinats al despatx

Els governs d’arreu han hagut de plantar cara a una pandèmia sense precedents, però més enllà de les decisions preses, què comporta personalment liderar un país quan a les teves mans hi ha la salut de la gent?
El cap de Govern, Xavier Espot, parla per telèfon durant el confinament.

Confinats al despatx

El cap de Govern, Xavier Espot, parla per telèfon durant el confinament.

SFGA(CESTEVE
Benazet a Govern.

Confinats al despatx

Benazet a Govern.

SFGA/CEsteve
Benazet amb el seu gat Barry.

Confinats al despatx

Benazet amb el seu gat Barry.

SFGA(CESTEVE
Jover treballant a l'edifici de Govern.

Confinats al despatx

Jover treballant a l'edifici de Govern.

SFGA/CEsteve
El cap de Govern al seu despatx.

Confinats al despatx

El cap de Govern al seu despatx.

SFGA/CEsteve
El ministre Filloy durant el trasllat dels padrins.

Confinats al despatx

El ministre Filloy durant el trasllat dels padrins.

Fernando Galindo
La ministra Vilarrubla revisa el material.

Confinats al despatx

La ministra Vilarrubla revisa el material.

SFGA/CEsteve
Actualitzada 05/07/2020 a les 07:24
Ara que hem tornat a una certa normalitat comença a quedar-nos enrere el record dels més de dos mesos de confinament. Sortir de casa només per a les gestions totalment necessàries no ha estat tasca fàcil, però què passava al nostre voltant mentre nosaltres estàvem tancats? Qui, com i sota quin criteri es prenien les decisions? Com és governar un país enmig d’una pandèmia mundial? D’un dia per l’altre, els membres del Govern es van trobar davant d’un virus que ha posat entre les cordes el sistema sanitari del país, primer, i el mercat econòmic, després. Sense entrar a valorar l’encert de les decisions preses -això correspondrà als ciutadans quan vagin a les urnes-, el dia a dia dels càrrecs públics durant la crisi ha sigut frenètic i esgotador físicament però sobretot, destaquen, a nivell mental i emocional.
“Ens terroritzava pensar que no sabíem si les decisions que preníem ajudarien a fer baixar la corba”, confessa el cap de Govern, Xavier Espot, recordant els primers dies de la crisi quan el desconeixement sobre la Covid-19 a tot el món feia impossible determinar com evolucionaria la pandèmia. Per sort, comenta ara alleugerit, el nombre de casos es va estabilitzar tot i que reconeix que “vam passar una gran por, sobretot perquè no veies els efectes de les teves decisions fins al cap de 15 dies”. “Van ser dies molt difícils”, emfatitza tot i que afegeix que “malgrat el desgast psicològic i físic en situacions com aquesta és quan trobes el veritable sentit al rol públic que se t’ha atribuït”.
La proximitat característica d’Andorra ha provocat també que els problemes del dia a dia de la gent no quedessin alienes als polítics. En aquest sentit, Espot explica que “ha sigut impressionant la quantitat de missatges que he rebut sobretot a través de les xarxes socials i també del mòbil” i revela que tot i que sempre ha gestionat ell mateix els seus comptes socials, aquesta vegada va haver de demanar ajuda per poder donar resposta a tothom.
Les dues rodes de premsa diàries que es feien al principi de la crisi i el fet que la majoria de la població estigués tancada a casa van ajudar a crear una certa complicitat entre ciutadà i polític. Sens dubte, una de les cares més visibles i que més simpatia ha despertat ha estat la del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet. De ben segur que l’aparició de dos dels seus gats en mig de les compareixences en tenen part de culpa, però no són pas els únics que van tenir el seu minut de glòria. El ministre fins i tot va rebre alguna trucada d’admiradores que el volien conèixer en persona. Però més enllà dels moments més amistosos, fins i tot còmics, i que Benazet agraeix afirmant que rebre l’estima i l’escalf de la gent ajuda en els moments difícils, el cert és que “han estat uns mesos durs amb una gran càrrega de responsabilitat”. Per al ministre, el que més el va afectar “van ser les dues primeres setmanes, quan cada dia ingressàvem gent a la UCI i teníem por que és col·lapsés i que no tothom tingués les mateixes oportunitats”. “Va ser el moment emocionalment parlant més intranquil”, testimonia. Durant moltes setmanes “no vaig parar ni cinc minuts, no feia res més que treballar”. “Jo sempre m’aixeco molt d’hora, cap a les 4 del matí i me’n vaig a dormir aviat però aquelles setmanes a les 10 de la nit seguia treballant”. Admet que ara està “molt cansat” però assegura que això “no em farà defallir”.
Al seu costat en la majoria de compareixences hi havia el ministre portaveu i de Finances, Eric Jover, que descriu la situació viscuda com un període “amb una intensitat bestial”. En el seu cas, el “ritme frenètic” amb el qual treballaven el va fins i tot deixar sense veu durant uns dies. “És una experiència que m’emportaré per sempre”, expressa emocionat. El que més destaca Jover és “el reforç espectacular dels lligams amb els companys de feina”. “Són moltes hores en una situació molt difícil”, emfatitza recordant la preocupació quan el virus també va tocar de prop a Benazet i al ministre d’Interior, Josep Maria Rossell. “Tampoc son els ministres més joves i això ens va preocupar més”, indica malgrat remarcar que “el cas de la infermera de 24 anys que va estar molt greu va ser un cop dur que ens va demostrar que el virus no entenia d’edats”. Ara el que més troba a faltar és “tenir temps per passar amb els meus fills”.
Darrere les múltiples compareixences i els missatges institucionals hi havia un equip treballant per decidir com gestionar la crisi comunicativament parlant. El cap de Gabinet del cap de Govern i l’equip de comunicació han treballat colze a colze amb els responsables polítics amb l’objectiu de ser “el més transparents possibles”. Guillem Casal exposa que van prioritzar “explicar-ho tot d’una manera que la gent entengués perquè ho fèiem”. Com apunta Espot, Casal també destaca “la gran quantitat de missatges que se’ns han fet arribar per les xarxes socials o per whatsapp”, la qual cosa els va decidir a fer una compareixença del cap de Govern per respondre a preguntes de la ciutadania. La complicitat amb Espot durant aquesta pandèmia “ha crescut encara més”, confessa i narra que “la responsabilitat evidentment la porta ell però els dos hem tingut moments d’ofuscació en els quals ens hem dit ‘prou’ mútuament”. D’aquests mesos, recorda especial afecte el “retorn a casa amb el cap, vivim a prop un de l’altre i era una estona per parlar més tranquils”.
Un altre dels ministeris que ha tingut una gran responsabilitat és el que lidera Víctor Filloy, les decisions del qual afectaven els col·lectius més vulnerables, especialment els padrins però també les persones amb discapacitat, els infants i les víctimes de violència de gènere. “La preocupació més gran va ser la seguretat als centres sociosanitaris perquè els padrins són el col·lectiu més fràgil davant els rebrots”, assenyala. Un dels moments més impactants per Filloy va ser els primers dies en què es va permetre a la població començar a sortir. “Mentre tothom estava confinat, nosaltres anàvem a treballar cada dia i veure els carrers completament buits era impressionant. Però el que em va impactar més va ser el dia que vaig sortir i vaig veure gent de nou al carrer perquè fins aquell dia era un desert”, relata amb la veu tremolosa. “Se’m va fer un nus a l’estomac, pell de gallina”, recorda demanant disculpes per l’emoció que li porta el record. En el cas de Filloy, la proximitat amb la gent també va provocar que la situació l’afectés més. “La gent t’explicava la seva història i hi havia casos molt durs, gent sense feina o que havien perdut un ésser estimat i no s’havien pogut ni acomiadar”.

Canvi de rols
Els ministres amb carteres que a l’inici no estaven directament relacionades amb la crisi van canviar per complet les seves tasques per destinar tota l’energia a lluitar contra el coronavirus. El canvi de rol es va fer des del primer dia per tal de garantir una bona organització amb els molts fronts que de cop es van obrir per al país. L’objectiu era que tots els procediments indispensables per fer front a la crisi “fossin molt àgils perquè constantment improvisavem, el que obligava a tothom està sempre mobilitzat i atent”, en paraules d’Espot, el que significava “consells de ministres a qualsevol hora i dia i fer moltes reunions per videoconferència”. A tall d’exemple, la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, es va ocupar de controlar el provisionament de material sanitari mentre que la responsable de Medi Ambient, Sílvia Calvó, mantenia informats als consellers i la d’Afers Exteriors, Maria Ubach, amb d’altres companys, donava un cop de mà atenent el 188.
Les noves funcions assignades van obligar Vilarrubla a fer “un aprenentatge molt intens” en un moment en què “era molt difícil trobar material sanitari arreu del món”. “El patiment era per tot. Per si arribaria el material o no, per si en demanàvem poc o massa i sobretot perquè calia garantir la protecció als professionals sanitaris”, remarca. La responsable d’Educació recorda “jornades molt llargues i estar constantment al telèfon o fent videoconferències” amb un contacte diari amb el ministre Benazet. Amb emoció continguda però també amb alegria i orgull, Vilarrubla afirma que “la part més bonica ha sigut la generositat de la gent, tothom que tenia material sanitari el va donar, encara que fos poc”. Com la resta de companys de Govern, no va fer cap dia de descans des de l’inici de la crisi fins ben entrat ja el desconfinament. “La malaltia no entenia de festes i nosaltres tampoc”.
Com Jover, la responsable d’Educació recalca també els llaços que s’han fet arran de la pandèmia. “Les relacions s’han forjat molt ràpidament amb gent que en una altra situació potser ni haguéssim coincidit.” Durant aquest temps “perdies la parcel·la de treball i comparties moments veritablement difícils i això uneix”. Ara que la tempesta ha afluixat, Ester Vilarrubla té una feina pendent. Durant els mesos de màxima tensió va fer un llistat amb totes les persones amb qui ha treballat durant aquests mesos, tant si ja els coneixia com si el primer contacte va ser a causa de la Covid-19, amb la voluntat de quedar amb ells un cop passada l’emergència. “La situació va fer que a base de trucades i de correus es generés una complicitat i una relació tot i que hi havia gent que ni tan sols coneixia”, indica i remarca que aquesta és la cara més amable de la pandèmia. “Una situació com aquesta treu el millor i el pitjor de cadascú i jo he tingut la sort de veure el millor de molta gent”, diu orgullosa.
Als secretaris d’Estat també se’ls va assignar un rol diferent durant la crisi i especialment en el desconfinament. A tall d’exemple, el responsable d’Afers Europeus, Landry Riba, va liderar les reunions amb els col·lectius professionals per marcar els protocols que els permetessin tornar a la feina. El dia a dia durant la pandèmia el recorda “extremament intens” perquè “constantment hi havia un decret o una llei òmnibus nova que calia treballar amb els col·lectius professionals”, el que obligava, si era necessari, “ha treballar amb ells el cap de setmana perquè el text legal sortís publicat dilluns”. De fet, pel secretari d’Estat, durant tres mesos “cada dia ha estat dilluns”. “Estem acostumats a fer moltes hores però el cansament és diferent. Durant aquests mesos et despertaves i pensaves sempre en el mateix. Era una tensió permanent”, detalla. I com la resta dels seus companys, destaca la duresa de la incertesa, especialment perquè “la gent t’explicava els seus neguits, i imagina’t com et sents quan et diuen que no podran pagar les nòmines”.
Qui precisament ha tingut un paper destacat en la part econòmica i laboral és el ministeri d’Economia. El seu secretari d’Estat, Èric Bartolomé, remarca la “pressió que comporta la responsabilitat del moment i amb la incògnita cada dia del que passaria l’endemà”. Les primeres setmanes, recorda, “van ser demencials, nosaltres estàvem confinats al despatx”. El dia a dia de Bartolomé durant aquests mesos es resumeix en “dormir poques hores, dinar de taper davant l’ordinador i fer zero esport”. Comparteix amb la resta que la part més dura ha estat, però, “el retorn dels casos individuals, que fan que sentis encara més endins la responsabilitat”.
 
Joan Martínez Benazet i Eric Jover
Ministre de Salut i ministre portaveu i de Finances
La parella de les compareixences
Benazet i Jover han compartit la majoria de les compareixences públiques que s’han realitzat durant la pandèmia. Sens dubte, els gats del ministre de Salut apareixent espontàniament davant les càmeres o la pèrdua de veu del ministre portaveu per la intensitat de la feina quedaran per sempre en el record dels ciutadans i espectadors del país.
Guillem Casal
Cap de Gabinet
La calma del camí cap a casa
El cap de Gabinet del cap de Govern i l’equip de comunicació han treballat colze a colze amb els polítics amb l’objectiu d’apropar les decisions a la ciutadania de manera entenedora i propera, a l’hora que seriosa i rigorosa. La relació de confiança entre Casal i Espot ha crescut arran de la crisi i recorda les tornades junts a casa com un dels pocs moments tranquils de la pandèmia.

Xavier Espot
Cap de Govern
Ajuda davant l’allau de missatges
Xavier Espot gestiona personalment els seus comptes a les xarxes socials, on rep de costum desenes de comentaris i likes. Durant la pandèmia, però, ha hagut de demanar ajuda per donar resposta a tots els missatges que ha rebut a través de les xarxes socials i del whatsapp perquè l’allau era tan important que sol no donava a l’abast. Xavier Espot gestiona personalment els seus comptes a les xarxes socials, on rep de costum desenes de comentaris i likes. Durant la pandèmia, però, ha hagut de demanar ajuda per donar resposta a tots els missatges que ha rebut a través de les xarxes socials i del whatsapp perquè l’allau era tan important que sol no donava a l’abast.
Èric Bartolomé i Landry Riba
Secretari d’Estat d’Economia i Secretari d’Estat d’Afers Europeus
Posar nom i cognom a casos reals
Els ministres i els secretaris d’Estat amb carteres que a l’inici no estaven directament relacionades amb la crisi van canviar els seus rols per donar un cop de mà. Bartolomé i Riba coincideixen a destacar, com la resta dels seus companys de Govern, que una de les situacions més dures i que els feien sentir de més a prop la responsabilitat era que la gent els expliqués la seva situació personal.
Víctor Filloy
Ministre d’Afers Socials
L’emoció de tornar a veure gent al carrer
El ministre d’Afers Socials s’ha ocupat del benestar dels col·lectius més vulnerables durant la pandèmia. Passats els dies més durs, confessa que un dels records que més li va encongir el cor va ser quan es va permetre a la gent tornar a sortir al carrer. Quan ho explica, no pot evitar emocionar-se i que li tremoli la veu.
Ester Vilarrubla
Ministra d’Educació
Un llistat d’agraïment
Passada la tempesta més forta de la pandèmia, Ester Vilarrubla té una tasca pendent: contactar amb totes les persones que l’han ajudat a gestionar la crisi, tant aquelles que ja coneixia com les que no. La ministra d’Educació ha elaborat un llistat amb tots els noms amb qui ha contactat durant aquest període amb l’objectiu de quedar amb ells per agrair-los la seva tasca.
Etiquetes
  • #30 angie
    (06/07/20 11:47)

    El que es i ha sigut esgotador fisica i emocionalment,ha sigutx les persones afectades,contagiades,q no han pogut,desgraciadament superar la malatia,els seus familiars..veient com s'ananaven.
    Aquests politics han fet el seu treball,ben fet??no ho se!!però han estat tancats,blindats i protegits als seus despatxos..movent fitxa..faltaria més..son politics..i no ho han fet altruistament..han continuat cobrant els seus estratosfèrics sous.Me es indiferent el color politics...m'importen les vides!!! Esgotador els treballadors, de tot tipus, q han continuant treballant per a tots nosaltres!!dia darrere dia!!poitics???per favor..quina llàstima!!hi ha una cosa molt clara:ens ha agafat desprevinguts a nivell global,però la gestió humanalogística icorresponsabilitat..ha estat molt limitada.Pensant en si ens rebaixem els sous??Us poso un exemple:un andorrá,visquent a Cuba,dès de fá 24 anys,treballant x a una empresa andorrana,ara tancada.Quina ajuda rep aquesta persona de 60a i 24 anys cotitzats?

    Respondre
  • #29 josep
    (06/07/20 04:53)

    No se'n donen vergonya de fer articles publicitaris d'aquesta (poca) categoria ? ni a la Xina comunista es fa aixo...

    Respondre
  • #28 Esteve
    (06/07/20 04:48)

    Meri va dir..
    Aixo es el que passa quan fan articles publicitaris dignes del Nodo 

    Respondre
  • #27 pepe
    (06/07/20 00:41)

    pandemia sin precedentes? en serio? q poca memoria, Dios mio, pandemia es q se mueran de hambre dos millones de niños en todo el mundo, por ejemplo, o la tuberculosis o el saqueo de Africa, ¿De verdad q nadie ha mirado las cifras oficiales de la OMS q le han remitido los paises occidentales? Y no deja de ser curioso lo selectivo q es el bichito este, y lo mas curioso, las innumerables chorradas q describen q es un virus asi o asá, sin q despues de todo, se tenga constancia cientifica y evidente, es decir q cualquiera pueda comprobarlo con las herramientas adecuadas, pq si este Cristo lo montan por algo q mata menos q el hambre y de forma selectiva a las personas enfermas y mayores, sobre todo si cobran pension o son muy costosas a las diferentes SS del mundo, pq al menos en el entorno mas inmediato, las muertes q he conocido, o eran enfermos con costes muy altos de mantener con vida, o pensionistas. En todo caso si hay algo en comun q tienen la mayoria, es q cobran lo q han cotizado.

    Respondre
  • #26 Robert
    (05/07/20 22:20)

    Ni cas... va dir..
    Jo no m'he presentat per cap de Govern i ells tenen els mitjans per Informar-se que la gent del carrer no tenim

    Respondre
  • #25 Jana
    (05/07/20 22:10)

    Meri va dir..
    El nivell de la que ha organitzat  l'article també 

    Respondre
  • #24 Meri
    (05/07/20 21:26)

    El nivell dels comentaris fa vomitar

    Respondre
  • #23 Ni cas...
    (05/07/20 21:25)

    Ni cas dels comentaris plens d'odi. Ja m'agradaria veure la gent en el vostre lloc

    Respondre
  • #22 Marina
    (05/07/20 19:03)

    Mireu, jo he quedat molt decebuda amb el govern. I he de dir que els vaig votar. Tinc clar que en les pròximes no els votaré.

    Respondre
  • #21 Quina sort
    (05/07/20 18:00)

    per no tenir estudis ni parlar idiomas, esta bastant be arribar a ser cap de comunicacio de un govern 

    Respondre
Veure’n més
30
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts