“Avui no distingeixes un metge cubà d'un andorrà quan treballen”

La missió caribenya ja ha tornat a Cuba després de tres mesos de cooperació sanitària a Andorra. En el seu darrer dia al país, el cap de la brigada mèdica, Luis Enrique Pérez Ulloa, va concedir una entrevista al Diari per valorar la seva contribució en la lluita contra la Covid-19.

Quin balanç fa de l’estada de la brigada mèdica cubana?

Han estat tres mesos d’intens treball. A la nostra arribada el país es trobava en una situació epidemiològica molt desfavorable amb un elevat nombre de contagiats, fixi’s que Andorra tenia la taxa d’infectats per cada 1.000 habitants més alta d’Europa! A partir de llavors va començar el treball colze a colze amb els professionals sanitaris d’Andorra, fonamentalment en les teràpies intensives, les àrees de medicina interna i al Cedre. I avui podem dir que, juntament amb altres factors d’organització, la brigada mèdica cubana ha contribuït a la millora dels indicadors epidemiològics d’Andorra fins a arribar al punt de dir que el país està pràcticament lliure de Covid.

Amb quines dificultats s’han trobat en comparació amb anteriors missions internacionals?

Els països no estaven preparats per afrontar una pandèmia tan devastadora. Tothom va haver d’establir nous protocols i la missió mèdica cubana es va adherir als protocols andorrans. I durant aquest temps hem après molt perquè és la primera vegada que Cuba envia una brigada Henry Reeve a col·laborar a Europa. Però ha estat una experiència molt positiva perquè introduir-nos al món europeu de desenvolupament és complicat. Ens hem enfrontat a una tecnologia molt diferent i hem treballat amb materials de proveïdors europeus molt difícils d’usar.

El maneig de la tecnologia ha estat un hàndicap per a la seva adaptació?

No havíem vist mai aquest tipus de tecnologia tan desenvolupada en un hospital completament informatitzat, però, no obstant això, al cap de set dies els nostres col·laboradors estaven treballant sols en les diferents rotacions de treball.

S’ha posat en qüestió la formació d’alguns professionals que van ser traslladats al Cedre...

Els 39 col·laboradors han estat plenament preparats i capacitats, de cap manera hi ha hagut una manca de qualificació del personal cubà. El que passa és que, d’acord amb les necessitats assistencials, es va organitzar un grup de la brigada que va anar al Cedre per atendre pacients amb Covid-19. Recordi que en aquell moment al Cedre hi havia una infermera per cada 30 llits i es van arribar a diagnosticar més de 60 pacients amb Covid-19. A més, a l’arribada de la brigada els recursos humans estaven anèmics i calia reforçar l’assistència mèdica. I la brigada mèdica cubana ha estat un èxit i això no es pot ocultar. En aquests últims dies pràcticament tots els serveis de l’hospital han fet activitats per acomiadar la brigada. I han sortit llàgrimes aquí a l’hotel. Ens n’anem amb la sensació d’haver fet una família de treball però també de relacions humanes que marcaran una fita en les relacions bilaterals entre Andorra i Cuba.

Així doncs, considera que no hi ha hagut decalatge entre els professionals andorrans i els cubans?

Amb aquesta incorporació de coneixement científics durant aquests tres mesos, tant el personal andorrà com cubà estan més preparats encara. Ha estat una experiència única d’unir dos països: un subdesenvolupat del tercer món i un altre del primer món. Però, no obstant això, l’essència de la salut pública és la mateixa i la capacitació és la mateixa. El que passa és que en un món nou amb tecnologia nova vam haver d’adaptar-nos, però fins i tot hi ha professionals andorrans que porten treballant aquí tota la vida i encara no s’han adaptat a la tecnologia i a la informatització de l’hospital. Ens ho han dit ells mateixos!

De debò?

Sí, per això puc dir que pràcticament som un andorrà més. En els torns de rotació programada només hi ha hagut un sol equip. No es fan distincions entre l’equip cubà i l’andorrà, hi ha un sol equip que lluita pel mateix objectiu. Ens n’anem com una sola família. Els dos països, en la qüestió de salut, s’han entrellaçat tant que avui no distingeixes un metge cubà d’un andorrà quan estan treballant perquè parlen en els mateixos termes.

Quina lectura fa de les polítiques sanitàries d’Andorra durant la gestió de la pandèmia?

Realment em sento admirat i compromès i vull felicitar el treball que ha fet aquest país en l’organització de pacients durant la pandèmia. Al meu judici es va pensar molt bé el que s’havia de fer perquè es van tancar les fronteres, es van tancar les pistes d’esquís i els grans comerços i, tot això, unit a la disciplina de la població i als tests d’anticossos va ajudar a minimitzar la quantitat de pacients per Covid. Ara el que no es pot perdre és la percepció de risc perquè el virus pot retornar amb l’obertura de fronteres, ja que França i Espanya encara continuen tenint casos.

Amb tot, la xacra és que hi ha 52 persones, molts d’ells padrins, que han perdut la vida...

L’indicador de letalitat d’Andorra es correspon amb els indicadors establerts d’àmbit mundial. Els pacients que viuen a Andorra tenen una esperança de vida molt alta, alguns fins i tot amb 90 anys. I molts d’aquests pacients ja tenen altres malalties concomitants, és a dir, són hipertensos, tenen diabetis... i per tant són molt més vulnerables. I d’aquest grup molts d’ells van morir amb la Covid-19, no per la Covid-19.