x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
pandèmia mundial

El cost de ser membre de ple dret de l'FMI ascendeix a 4.677 euros l'any

Andorra haurà de bloquejar 266.500 euros en dos comptes a nom del Fons Monetari
El ministre Jover, acompanyat dels secretaris d'Estat Galabert i Ballestà abans de la roda de premsa.

El cost de ser membre de ple dret de l'FMI per a Andorra pujarà a 4.677 euros l'any

El ministre Jover, acompanyat dels secretaris d'Estat Galabert i Ballestà abans de la roda de premsa.

Fernando Galindo
Actualitzada 02/07/2020 a les 14:27
El cost per a Andorra de ser membre del Fons Monetari Internacional és de 4.677 euros anuals, tal com va exposar el ministre de Finances, Eric Jover, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. En aquest sentit, Jover va indicar que el país haurà de tenir en dos comptes a nom del Fons Monetari Internacional un total de 266.500 euros bloquejats, en concepte de reserves.
Aquestes xifres surten del total de la quota que el Fons ha calculat en els darrers mesos i que ahir el ministre portaveu va fer pública. Així doncs, la quota resultant és de 101,6 milions d’euros, dels quals, de manera efectiva, els únics que haurà de pagar el Principat seran els 266.500 en reserves recuperables si mai s’abandona l’entitat, i els 4.677 anuals. Existeix un altre condicionant econòmic per tal de poder concretar l’entrada a l’FMI i és dipositar a la seu del Fons, a Washington, el 25% de la quota. Tot i això, tant el ministre Jover com el secretari d’Estat Marc Ballestà van explicar que “abans que es compleixin 6 mesos de l’entrada a l’FMI cal fer un ingrés del 25% de la quota a Washington. Això vindria a ser poc més de 25 milions d’euros. Però cal tenir en compte que als tres mesos el Fons posa a disposició del país un import corresponent al 43% de la quota, és a dir, una mica més de 43 milions d’euros. El que farem nosaltres, com fan molts altres estats membres, és utilitzar part d’aquesta bossa per fer l’ingrés. I d’aquí surten els 4.677 euros anuals que hem de pagar, en concepte de despeses financeres”.
Amb relació als 75 milions d’euros que queden fora d’aquesta equació econòmica, Jover va dir que “només cal fer una promesa de pagament. Llavors, en cas de necessitat, el Fons els podria reclamar”. Precisament, sobre els supòsits amb els quals l’FMI podria demanar l’ingrés d’aquests poc més de 75 milions d’euros, Jover va dir que “això es pot produir en el cas que s’hagi d’injectar liquiditat de la nostra divisa. I com que formem part de l’euro, nosaltres en aquest sentit seríem residuals i no hauríem d’aportar aquesta liquiditat. L’altre cas és que la situació econòmica sigui prou solvent i que l’entitat consideri que es poden efectuar préstecs. En tot cas, abans de produir-se aquesta situació, l’FMI ho demanaria a Andorra. A més, això voldria dir que la situació és extremament bona i aquesta cessió seria retornable i a més amb interessos”. Sobre aquest punt, el ministre de Finances va afegir que “si es donés aquesta situació voldria dir que el moment econòmic pel qual travessa el país seria extremament bo. I els membres del Fons ja ens han comunicat que no complim aquests requisits”.
Pel que fa al temps per tal d’aprovar tota la legislació al Consell General, el ministre portaveu va indicar que, després del consell de ministres d’ahir en què es va aprovar la quota, preparen els paquets legislatius i els reglaments i que seran entrats amb caràcter d’urgència. Amb tot el tràmit parlamentari, el Govern estima que la documentació podria estar presentada a la tardor, moment en què Andorra esdevindria membre de ple dret. A més a més, si aquest tràmit es pot fer abans del plenari de l’FMI de l’octubre, hi podria haver una delegació pròpia del país a l’entitat.

Llei del Blockchain
La roda de premsa també va servir per tal de presentar el projecte de llei de serveis electrònics, que popularment es coneix com a tecnologia Blockchain. Amb relació a la mateixa, el secretari d’Estat Marc Galabert va exposar que “aquesta llei ha de servir d’espina dorsal per poder desenvolupar-ne d’altres de més específiques”. En aquest sentit, va parlar d’actius virtuals i que ha de servir per verificar la identitat de manera no presencial.
Etiquetes
Veure’n més
11
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts