Sense l'acord d'associació no es pot accedir al BCE

Andorra no podrà accedir al Banc Central Europeu ni a altres recursos de la Unió Europea com el fons de solidaritat, ja que l’actual marc jurídic ho impedeix. Així ho va confirmar ahir en roda de premsa posterior a la presentació de l’exposició dels 30 anys de l’acord duaner el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, que va afirmar que “poder accedir al BCE o a fons similars, amb la manca d’un marc jurídic, és un acord insalvable”. En aquest sentit, Riba va confirmar que la pandèmia provocada per la Covid-19 i les conseqüències econòmiques que ha provocat han fet canviar alguna de les prioritats durant la negociació de l’acord.

Així doncs, si fins ara els mecanismes de finançament o de liquiditat, com el BCE, no eren a la primera pàgina, després de la crisi sanitària i econòmica han esdevingut punts importants en l’acord. D’aquesta manera, Riba va confirmar que “quan hem demanat a la UE poder treballar amb aquests fons ens han contestat que no hi ha un marc jurídic. Per tant, el que estem fent ara és treballar per incloure-ho tot dins l’acord d’associació, que un cop signat ha de permetre tenir accés a aquests mecanismes”.

Pel que fa a l’estat de les negociacions, el secretari d’Estat d’Afers Europeus va indicar que “en cap moment hem deixat de treballar i intercanviar les documentacions pertinents”. Sobre si la pandèmia podia alentir-les, Riba va manifestar que caldria “esperar a final d’any per veure com es reorganitza tot després de la Covid-19”. En aquest sentit, va assenyalar que hi havia tres elements que podien fer que la negociació fos més ràpida o més lenta: la situació de l’acord amb la Gran Bretanya després del Brexit, l’evolució post-Covid-19 i el ritme negociador que durà el nou cap de la missió europea, l’italià Steffano Sannino. Riba també va recordar les necessitats de l’acord d’associació i en va destacar que “ha de servir perquè Andorra pugui diversificar la seva economia. Ja hem vist amb la pandèmia que cal una economia diversificada per poder afrontar situacions imprevistes”, i va recordar la importància que va tenir en el seu moment l’acord duaner del 1990, i que diumenge complia 30 anys de la signatura. No obstant això, Landry Riba va afegir que “l’acord duaner va ser molt important, però va fer referència només a una part de tot el que es treballa en el d’associació. Aquest és molt ambiciós i ha de ser una xarxa de seguretat”.

Precisament, un dels temes que més preocupen de l’acord és la lliure circulació de persones. En aquest sentit, Riba va confirmar que “estem a l’espera que els experts de la Unió Europea ens donin resposta de les diferents propostes que els hem fet en aquesta matèria. Esperem que pugui ser a la tardor”.

Finalment, i pel que fa a la situació en què es trobaven les feines relatives al pacte d’Estat en matèria europea, el secretari d’Estat va dir que “hi ha hagut una interrupció. Teníem un document que estava molt avançat i que els grups ja havien esmenat. Però el canvi de paradigma provocat per la Covid-19 ens ha obligat a replantejar-lo i canviar-ne algunes de les prioritats. Esperem tenir-lo en poques setmanes i que pugui ser un acord de tots”.

L'ACORD HA D'ESTAR A PUNT EN ACABAR L'ACTUAL LEGISLATURA

Tot i ser-ne reticent, el secretari d’Estat d’Afers Europeus va parlar de terminis. Així doncs, Riba va confirmar que “és possible que en acabar aquesta legislatura l’acord ja estigui tancat, tant en l’àmbit tècnic com en el polític”. No obstant això, Riba va apuntar que “el que veig més difícil és que en aquesta legislatura es pugui celebrar el referèndum, ratificar-lo al Consell General i després que les autoritats europees també el ratifiquin i veure si ha de ser aprovat també per cadascun dels parlaments dels estats membres”. Tot i la Covid-19, el calendari de reunions pràcticament no es va veure afectat i només es va perdre la reunió que s’havia de fer el 25 de març. El secretari d’Estat va confirmar que el 10 de juny se’n va celebrar una de telemàtica, que ja n’hi havia una altra d’agendada del 13 al 15 d’octubre i que la voluntat d’ambdues parts és poder-la celebrar ja de manera presencial i no online.