Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Assistents a l'acte de celebració del Dia de l'Orgull LGTBIQ+ a la plaça del Poble de la capital.
Eduard PieraMichel Relayze, madrina de la jornada, conversant amb Marc Pons.
Eduard PieraY para cuando el día internacional del orgullo hetereo?
Respondre
laura caproig va dir..
Molt bé Rosa, són uns frustrats i amargats. Visca la llibertat de tot tipus!
Rosa va dir..
Rosa la putada ésser com tu i el teu pensament! Aquests anomalia, enfermetat? Tu si que tens anomalies i estàs malalta.
És reconfortant llegir tants articles, com es diu avui "políticament incorrectes".
No s'ha de maltractar, ni menystenir, ni discriminar ningú per la seva orientació sexual, encara que solament sigui perquè la llei aixi ho mana. Ara bé aixó tampoc obliga ningú, ni a militar a favor de, aplaudir-ho, afirmar que no és una cosa habitual, normal, o fins i tot que és una anomalia de la natura.
El col·lectiu gai desapareixerà irremeiablement perquè no engendren vida, això és un fet. Que cadascú s'orienti sexualment com vulgui, però el que ha estat igual durant milers d'anys, no ho canviaran 50 anys d'enginyeria social i correcció política, per molt que s'esforcin.
RespondreSi jo tingues un filla/fill amb aquesta anomalia, me'l estimaria tant com si no la tingues, ara parlar de orgullo, orgullo de que, es una putada igual que qualsevol enfermetat complicada. Ara si toca dir que es fantàstic, doncs vinga, es la repara !!!
RespondreMolta tonteria hi a aquí. Ens hem tornat tots bojos, aquest país se'n va als co.... a marxes forçades.
RespondreOrgullosos estem la meva dona i jo, que hem criat dues precioses filles que ens han beneït amb dues nétes i un nét ...... No hi ha absolutament gens casual en la correcció política d'avui, res d'això és casualitat, ens segreguen en comunitats, grups, races, ideologies, orientacions sexuals i després ens envien a la guerra armats amb etiquetes d'odi, així tot es rega amb sang, es reverteix el sistema i triomfa l'Status Quo.
RespondreLa disforia de género es que una persona se identifica con el sexo contrario al biológico. Un transexual es quien se ha tratado la disforia de género con operaciones y/u hormonas. En su día estaba considerada como un trastorno mental (según CIE-10 CM), pero se le asignó su propia categoría (CIE-11 CM) "para no estigmatizar" a quienes la sufrían, estigmatizando de paso a quienes sufren otras enfermedades mentales (que se ve que hacen menos ruido). Llamemos a las cosas por su nombre. Un hombre/mujer siempre será genéticamente un hombre/mujer. Si alguien cree que es del sexo opuesto, tiene un trastorno mental y debería ser tratado como tal. Igual que si uno cree que tiene tres brazos, la solución no es implantarle un tercer brazo ni obligar a todos a fingir que tener tres brazos es "natural". Que cada uno se ponga el nombre que quiera. Pero no para fingir que alguien que padece un trastorno mental es quien no es. Y a las tasas de suicidio de transexuales (operados) me remito.
Respondre
laura caproig va dir..Quina vida més trista teniu tots, no sé que en farieu si no poguessiu escriure comentaris anònims dient la tonteria més repugnant que us passsa pel cap en un diari que amaga la vostra identitat. Sou tan tristos que és l'única menera que teniu de vómitar tot l'odi i frustració que teniu dins. A la cara poca cosa direu... Pero bé si us sentiu millor així endavant. Per sort són moltes més les persones que donen suport a aquest col·lectiu, la diferència rau en què no perden el temps en contestar els vostres inslutats comentaris. Jo crec que serà l'última vegada que ho faci. Molta sort frustrats!
RespondreLaura... qué miedo dan, y qué pena... :(