Repercutir el 'sobrecost' per la Covid

La Covid-19 ha fet que tornin a prendre força les queixes dels professionals sanitaris pel preu de les tarifes fixades per les visites o tractaments. I és que les mesures que han hagut de prendre per minimitzar el risc de contagi a les consultes estan suposant, d’una banda, que no puguin atendre el mateix nombre de persones per dia que atenien abans de l’esclat de la pandèmia i, de l’altra, un sobrecost associat als equips de protecció individual (EPI) que han d’usar. Així ho manifesten tant dentistes com fisioterapeutes. Els segons, a través del Col·legi, van fer una compra “molt gran” de material de protecció per garantir un preu més reduït als seus professionals però tot i així la presidenta de l’ens, Edith Rascagneres, remarca que l’elevada demanda d’aquests productes sumada a una oferta més reduïda ha fet encarir els preus de productes com els guants “de manera impressionant”. Els dentistes, al seu torn, han plantejat que el cost del material es pugui repercutir en una mena de tarifa CASS perquè els números “no surten” amb un preu de consulta que està fixat en 23,20 si ja l’equip complet que necessita el professional, des de bata a mascareta, pot enfilar-se als 20 euros, argumenten.
Sumat a això hi ha la reorganització motivada pels nous protocols sanitaris més estrictes per evitar el risc de contagi en espais que són més vulnerables. La necessitat d’una neteja més acurada dels espais entre pacient i pacient obliga a espaiar més les visites i, en conseqüència, es poden fer menys consultes i això repercuteix en els ingressos. Els fisioterapeutes calculen que si abans podien fer una sessió cada 20 o 25 minuts, ara n’han de passar entre 40 o 45. Els dentistes, que ha de passar un quart d’hora entre pacient i pacient per garantir la ventilació i la neteja de l’espai de consulta. Tot plegat, “econòmicament té repercussions”.

Un problema antic
La situació derivada de la crisi sanitària no ha fet més que agreujar un problema que els col·lectius sanitaris argumenten que s’arrossega des de fa anys. La presidenta del Col·legi de Logopedes, Anna Ros, va recordar que les tarifes són les mateixes des de fa quinze anys i que, a més, en el seu cas, van ser penalitzats també amb una rebaixa del reemborsament que la CASS fa als usuaris per cada acte, que ara és del 65%. Ara la Covid “suposa un cost addicional per a tothom” –malgrat que la seva feina no és de tant risc, quant a les possibilitats d’infecció també han hagut d’adoptar mesures com ara instal·lar mampares a les consultes– i amb les mateixes tarifes “congeladíssimes des de fa tants anys”, lamenta Ros. Els fisioterapeutes han plantejat a la Seguretat Social la revisió a l’alça de les tarifes però la resposta ha estat negativa. Abans de l’esclat de la pandèmia havien abordat també la qüestió amb el ministeri de Salut, que els va plantejar adequar-les a l’IPC amb què va tancar el 2019, és a dir apujar-les un 1%, un increment que el Col·legi també considera del tot insuficient. Ara que s’ha de celebrar una assemblea del Consell de col·legis professionals hi ha la possibilitat de posar sobre la taula la qüestió per, arribat el cas, fer una demanda conjunta a nivell de professions sanitàries perquè “hem de començar a desbloquejar tarifes”, va assenyalar Rascagneres.
A principi d’any eren els metges els que també reclamaven una adequació de les tarifes de les consultes, en aquest cas, argumentant que la implantació de la via preferent els suposava una sobrecàrrega de feina que s’havia de reflectir en el preu de les visites. La demanda de l’augment es posa periòdicament sobre la taula perquè, a més, també s’apunta que les tècniques evolucionen i les tarifes, antigues, no reflecteixen el cost que poden tenir nous tractaments, per exemple, de l’àmbit de l’odontologia. Els protocols sanitaris arran de l’emergència sanitària són un problema afegit en aquest cas.