x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
pandèmia mundial

Uns 3,7 milions en material sanitari

La crisi mundial va saturar el mercat i va provocar que les compres es fessin amb pagaments avançats i sense saber si arribarien
Part del material sanitari adquirit per Andorra.

El Govern es va gastar uns 3,7 milions en material sanitari

Part del material sanitari adquirit per Andorra.

Fernando Galindo
Actualitzada 22/06/2020 a les 06:22
L’esclat de la situació d’emergència sanitària va deixar sense estoc i amb problemes d’abastiment de materials de protecció tots els països del món. Amb l’objectiu que les compres fossin més àgils i ràpides en un moment de màxima necessitat, el Govern va decidir fer ús de la modalitat de contractació d’emergència que permet les adjudicacions directes. En total, des de mitjan de març fins a finals de maig, l’executiu ha destinat aproximadament 3,7 milions d’euros en l’adquisició de diferents materials sanitaris com ara mascaretes, bates, gel desinfectant, guants o respiradors, entre d’altres. Habitualment és el SAAS l’encarregat de realitzar aquest tipus de compres. Des que es va iniciar la crisi, però, va ser el Govern qui va contactar ràpidament amb les empreses que normalment subministren el material de protecció a l’hospital i també es va contactar amb les empreses majoristes de farmàcia i algunes oficines de farmàcia del Principat. L’elevada i concentrada demanda de material de molts països, però, va fer que cap d’aquests proveïdors pogués donar una resposta positiva a les demandes d’Andorra, de manera que l’executiu va optar per contactar amb altres empreses subministradores per garantir l’arribada del material per fer front a la pandèmia.

La bogeria del mercat mundial
Malgrat la priorització del criteri sanitari per sobre de l’econòmic, l’adquisició de material no va ser gens fàcil. El mercat exigia que totes les comandes es paguessin en part o totalment per avançat, sense saber del cert si la comanda acabaria arribant. A tall d’exemple, Govern va pagar 15.000 euros per diversos tests IgG i IgM que mai van arribar i que l’empresa que els havia subministrat va retornar íntegrament. La majoria de moviments dineraris, però, no van ser tan fàcils de dur a terme. En més d’una ocasió no va arribar el total de la comanda que s’havia demanat, la qual cosa implicava un retorn de només part de la factura. La necessitat de més material va provocar que molts d’aquests retorns es fessin amb abonaments en les noves factures. El 14 d’abril, per exemple, el Govern va acordar l’adjudicació de material divers de protecció contra el coronavirus a l’empresa Lucky Company per un import de 428.136 euros. El proveïdor, però, no va servir una part del material acordat, l’import del qual ascendia a 92.127 euros. Aquests diners no es van retornar a l’executiu directament, sinó que l’empresa va proporcionar un abonament sobre una nova comanda que es va fer el mes de maig i que arribava als 136.840 euros. Un problema que també es va produir amb una comanda de respiradors. Se n’esperaven 35 d’uns models concrets i en van acabar cent cinc d’un altre model i en una altra data. El Govern havia avançat 1,7 milions que van ser retornats pel proveïdor. Finalment, el cost dels cinc respiradors que sí que es van rebre va ser de 358.878 euros, dels quals uns 15.000 eren de despeses de gestió. Un dels maldecaps de l’executiu durant aquests mesos va ser també el transport. En la majoria de casos, les empreses inclouen una part de la factura que fa referència a les despeses en aquest concepte però sovint els tempos amb els quals treballaven no eren suficients. Per això, en algunes ocasions es va optar per contractar un servei de transport a part que garantís l’arribada del material en una data determinada. És el cas dels tests ràpids que es van comprar a la Xina a través de Jim Roldan per un import de gairebé 1,5 milions d’euros. En aquest cas, el transport ascendia a quasi 80.000 euros però no garantia l’arribada en la data acordada. Per això es va contractar una altra empresa que va cobrar uns 120.000 euros per aquest servei.

 
CONTRACTACIONS D'EMERGÈNCIA
Salut va basar les demandes fetes en la capacitat dels proveïdors d’oferir els productes amb les condicions acordades i en un període de temps concret, més que no en el cos. El ministre Benazet argumenta que “la no utilització de la modalitat de la contractació d’emergència hauria incrementat segurament el risc de no poder posar a disposició dels professionals sanitaris i dels ciutadans del país aquells elements de protecció bàsics per afrontar amb un mínim de garanties la Covid-19”. Vistes les conseqüències de la pandèmia, es justifica “plenament la decisió”, afirma.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts