x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Tedros Adhanom Ghebreyesus, l'OMS i la pandèmia

Actualitzada 12/06/2020 a les 06:55
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), fundada l’any 1948 per les Nacions Unides (ONU), per gestionar polítiques de prevenció, promoció i intervenció sanitàries en l’àmbit planetari, la qual arran de la Covid-19 s’ha trobat a l’ull de l’huracà arran de les dures crítiques que li ha fet Donald Trump, l’actual president dels Estats Units d’Amèrica (EUA), que l’ha acusat d’afavorir la Xina. Ha decidit retirar el suport a l’aportació que els EUA fan i que representa el 15% d’un pressupost global de 4.420 milions de dòlars. Per tot plegat, val la pena no parlar de Trump (no val la pena) i en canvi sí d’aquesta organització d’abast mundial que vetlla per la nostra salut.
Què és l’OMS i qui la comanda actualment? L’OMS, com hem dit, va ser creada per les Nacions Unides, les quals van tractar la conveniència de crear una agència centrada en els problemes de salut global just acabada la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la qual es va materialitzar el 7 d’abril de 1948 (data que cada any es commemora el Dia mundial de la salut).

Aquesta organització –que actualment compta amb 194 estats membres (entre els quals Andorra)– ha estat treballant durant més de seixanta anys en qüestions tan transcendents com l’erradicació de la verola, la planificació familiar, la immunització infantil, la disminució de les taxes de morbiditat materna, l’erradicació també de la poliomielitis o la sida. Compta actualment amb 7.000 persones treballant en 150 oficines de país, sis oficines regionals, i té la seu central a la ciutat suïssa de Ginebra.
Tedros Adhanom Ghebreyesus és el seu actual director general, doctorat en medicina per la branca de biologia (doctor en salut comunitària per la Universitat de Nottingham (Gran Bretanya)), el qual fou elegit pels estats membres a la setantena Assemblea Mundial de la Salut el maig de l’any 2017 per un mandat de cinc anys, que expira el 2022. Nascut a Asmara, la capital d’Eritrea, de nacionalitat etíop, té 55 anys d’edat. Durant onze anys va ser ministre del govern d’Etiòpia. Del 2005 al 2012 va elaborar un pla de formació, va contractar especialistes en epidèmies, va millorar els centres d’investigació i va multiplicar per deu els alumnes graduats a les facultats de medicina. Va ser ministre d’Exteriors d’Etiòpia (2012-2016) consolidant la relació amb la Xina. Els vots del gegant asiàtic i els dels països africans van ser decisius en la seva elecció davant la direcció general de l’OMS. Té molt bones relacions amb el magnat Bill Gates (propietari de la multinacional Microsoft), el qual, amb la seva esposa Melinda Gates, dirigeixen una fundació humanitària que fa una aportació econòmica a l’OMS molt important. Tedros Adhanom Ghebreyesus és la primera persona de la regió d’Àfrica de l’OMS que presta servei com a principal funcionari tècnic i administratiu de l’OMS.

Donald Trump –desoint els experts– va anunciar en una roda de premsa –ficant-se on no li tocava– que fàrmacs com la cloroquina, la hidroxicloroquina i el Remdesevir (que s’utilitzen per combatre la malària i altres malalties) estan donant bons resultats a pacients infectats per la Covid-19. I que ell se’n prenia. L’OMS pocs dies després a través d’un portaveu autoritzat, el doctor Michael Ryan, director executiu del programa d’emergències sanitàries, va manifestar, en una roda de premsa, que aquests medicaments que ja han estat aprovats per a altres malalties “encara s’ha de trobar que siguin efectius en el tractament de la Covid-19 o a la profilaxi per no contraure la malaltia”. El doctor Ryan va afegir que la cloroquina i la hidroxicloroquina estan incloses en les “proves de solidaritat que es porten a terme a diversos països i va afegir que, “però, com a OMS aconsellem que per la Covid-19 es reservi el seu ús a aquestes proves”. I va afegir que correspon a cada autoritat nacional “sospesar i avaluar l’evidència a favor o en contra de l’ús d’aquest medicament”.
Per la seva part, la doctora Maria van Kerkhove, directora tècnica del programa d’emergències sanitàries, ha assenyalat que “fins avui tenim més de 3.000 pacients inscrits de 320 hospitals de 17 països. I això és una mostra de solidaritat i es diu prova de solidaritat, però en realitat és una mostra de col·laboració i disposició a treballar a favor de l’objectiu comú d’entendre quines teràpies són segures i efectives contra la Covid-19”.

Sembla que tots plegats hàgim entrat en una carrera de veure qui arriba primer a descobrir la vacuna que ens porti a controlar la Covid-19 i poder refer la nostra vida com abans de la pandèmia.
Hi ha qui diu que ja res serà com abans, que la pandèmia ens ha fet més vulnerables, més fràgils davant d’un enemic que ens ha fet posar en guàrdia. Tant de bo serveixi per ser més solidaris i que quan es trobi la vacuna no sigui fruit de mercadeig, sinó que estigui a l’abats de tothom.

Per tot plegat necessitem reforçar organismes com l’OMS, gràcies a la qual s’ha avançat molt en el terreny de la investigació de la salut.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts