Andorra Telecom proposa a Govern repartir només el 72% dels beneficis

La proposta de distribució de resultats de l’exercici del 2019 que Andorra Telecom elevarà a l’aprovació de la junta general de la societat no preveu repartir a l’únic accionista de la companyia, és a dir, al Govern, el cent per cent dels beneficis aconseguits l’any passat. Un fet que tanca la tendència que es va iniciar el 2015, durant en el mandat de Toni Martí, de repartir la totalitat dels dividends d’Andorra Telecom a l’executiu.

Així, l’antiga parapública proposarà a la junta general de la societat distribuir en concepte de dividends el 72% del benefici aconseguit l’any passat. La resta, el 28%, passarà al capítol de reserves d’Andorra Telecom. Tancada la liquidació del pressupost de l’any passat, la societat va aconseguir el 2019 uns resultats de 33,2 milions d’euros un cop liquidat l’impost sobre beneficis. D’aquesta manera, la telefònica repartiria 24,2 milions en dividends i nou passarien a reserves.

El projecte de pressupost del Govern, realitzat abans de la crisi sanitària i econòmica provocada per la Covid-19, preveia l’ús de la totalitat dels beneficis d’Andorra Telecom. De fet, en el tancat recentment corresponent a l’any passat, l’executiu no només va ingressar la totalitat del benefici ordinari de la parapública corresponent al 2018, 18,4 milions d’euros, sinó que també hi va afegir 8,5 corresponents a la plusvàlua obtinguda amb la venda de les participacions que l’operadora tenia a la companyia espanyola MásMóvil.

Venda de les accions d’Avatel

D’altra banda, dels 33,2 milions de beneficis aconseguits l’any passat, nou es van assolir gràcies a la venda de les accions que Andorra Telecom tenia a l’espanyola Avatel. És a dir, que els 24 que es proposa com a dividend serien els guanys aconseguits un cop restats dels ingressos ordinaris les despeses. Aquests nou milions que passarien a reserves en un principi s’havien d’utilitzar per dotar de capital el fons d’habitatge publicoprivat que el Govern havia de posar en marxa durant aquest exercici. Un projecte que com molts dels planificats per a aquest i els propers exercicis està ara mateix als llimbs pel deute que l’Estat haurà d’assumir pel cost de la crisi sanitària, econòmica i social per la Covid-19.

Respecte al compte de resultats de l’any passat, l’operadora va ingressar en concepte d’explotació 88,8 milions d’euros (87,9 el 2018), 30,5 milions dels quals corresponents a les trucades i el servei de dades en itinerància. S’ha guanyat un milió menys que fa dos anys en concepte de roaming, però l’antiga parapública n’havia previst ingressar quatre milions menys.

Quant a les despeses d’explotació, el 2019 es van reduir en gairebé un milió les destinades al personal, ja que es va passar de gastar 15,4 milions en aquest concepte a 14,5. Van créixer les corresponents a les amortitzacions, que van passar de 22,7 a 25,8 milions. En total les despeses d’explotació van ser de 64 milions, donant un resultat d’explotació positiu de 24,1 milions d’euros (23,7 milions el 2018).

La millora de beneficis respecte a fa dos anys ve de la mà del capítol d’ingressos i despeses financeres. Amb la venda de la participació a Avatel, Andorra Telecom va obtenir el 2019 un resultat financer positiu de 15,8 milions, mentre que el 2018 aquest va ser d’1,4 milions negatius.

Un cop sumats els ingressos i les despeses, el resultat abans d’impostos va donar un benefici a Andorra Telecom de 35,6 milions d’euros l’any passat, respecte als 20 de fa dos. Restats els impostos, el resultat de l’exercici 2019 passava a ser de 33,2 milions pels 18,4 del 2018.

LES RESERVES CAUEN 8 MILIONS

Les reserves d’Andorra Telecom van caure vuit milions d’euros l’any passat, segons les dades de la memòria de l’operadora corresponents al 2019. Al tancament de l’exercici les reserves totals eren de 275,2 milions d’euros. Deu corresponien a la reserva legal, 50 a les reserves per primes no disponibles i 215 a les reserves per primes disponibles. Fa dos anys, el total de les reserves d’Andorra Telecom s’enfilava fins als 283,7 milions d’euros. Deu i cinquanta milions corresponents a la legal i a les primes no disponibles, respectivament, i 223,5 milions a les disponibles.