Dormint al cotxe

En Fabio R. M. fa més de deu anys que resideix al Principat, i tot i que no és el país on va néixer és on han nascut els dos fills que té i on vol passar la resta dels seus dies. Però arran de diverses situacions adverses a les quals ha hagut de fer front en els darrers nou mesos i que l’emergència sanitària per la pandèmia del coronavirus ha agreujat, en Fabio es troba vivint en un vehicle en un pàrquing de Santa Coloma. “Fa quatre mesos que dormo al cotxe perquè no em puc permetre pagar una pensió o un pis perquè tinc un ERTO que no arriba als 1.200 euros i he de pagar més de 600 euros per la pensió dels dos fills petits que tinc”, explica.
Amb aquesta situació, quan va arribar el virus al país en Fabio va demanar ajuda a l’àrea d’Atenció a les Persones i a les Famílies del ministeri d’Afers Social, on li van adjudicar una pensió on dormir i realitzar els àpats. En un primer moment va sentir com la seva vida es tornava a encarrilar i veia la llum al final del túnel, però la il·lusió no va durar gaire temps i al cap de tres setmanes “la treballadora social em va trucar per informar-me que el fet de pagar les pensions dels infants no es considera una despesa pel Govern, i si volia seguir vivint a l’hostal havia d’abonar els 780 euros mensuals que demanava el propietari a partir d’aquell mes”.
L’afectat reconeix que “els últims mesos han estat molt durs, una de les meves exparelles va enviar un escrit a la Batllia informant que jo dormia al cotxe i que no tenia on viure perquè no em deixessin veure el nen”. És més, segons informa en Fabio, quan es va separar fa un any i mig va decidir “marxar d’Andorra durant sis mesos perquè no podia fer front a les pensions, m’han imposat uns imports altíssims pels ingressos que tenia en aquell moment i pels que tinc ara també”. En aquest sentit, precisa que “la meva prioritat és pagar la pensió dels nens, el petit és un bebè que no arriba als dos anys i l’altre és més grandet però creixen molt de pressa i tenen diverses necessitats”. D’altra banda, apunta que són de dues mares diferents, un fet que no li permet demanar una reducció de la pensió alimentària dels infants.
D’aquesta manera, en Fabio preveu portar als advocats la seva situació, ja que considera que “Afers Socials hi és per ajudar les persones”. “He enviat tots els documents que em demanaven per acreditar el meu nivell econòmic i amb els rendiments que tinc em mereixo una ajuda mínima”, posa en relleu. I afegeix que “no vull els diners per viure la vida i sortir de festa, els necessito per mantenir-me i donar un futur als meus fills, que són el més important”. Tanmateix, l’afectat afirma que l’àrea d’Atenció a les Persones i a les Famílies no li està donant resposta a les demandes. “El tracte que m’estan donant és inhumà, em trobo sol, no tinc ni on anar ni on caure mort”, denuncia. Tot i això, comenta que per poder mantenir la higiene i menjar alguna cosa “a vegades vaig a casa d’una amiga que m’acull al sofà, però ella té fills i jo l’últim que vull és ser una molèstia per als que m’envolten”.