Oportunitats a la Xina

L’arribada del coronavirus ha generat un gran daltabaix a molts països del món. Tot i això, l’Ander Ibinarriaga, un jove andorrà de 24 anys, ha decidit aprofitar la pandèmia per fer un màster de dos anys a la Xina, el bressol del virus. “Amb la situació que estem vivint en l’àmbit sanitari i econòmic he decidit tornar a estudiar i com que considero que Àsia és el present i el futur empresarial crec que és la meva oportunitat per incrementar els coneixements que tinc i fer-me un lloc en l’administració d’empreses a escala internacional”, indica.

Des de sempre ha tingut il·lusió per estudiar temàtiques de l’àmbit financer, “i la meva intenció era traslladar-me a la Xina més endavant, però tenint en compte les circumstàncies penso que ara és l’oportunitat perfecta per anar-hi, ja que acabaran trobant una vacuna més tard o més d’hora, hauré d’anar amb cautela, però si tinc por i no em moc de casa soc conscient que perdré moltes oportunitats”. A banda de les possibilitats empresarials que ofereix el país asiàtic, l’Ander va començar a estudiar xinès fa anys i “tot i tenir un nivell molt bàsic, la meva intenció és arribar a perfeccionar-lo i per aquest motiu la millor manera de fer-ho és anar a viure una temporada al país, que és el que vaig fer amb l’anglès”.

No és la primera vegada que l’Ander decideix marxar a un altre país a estudiar i aprendre noves coses. Quan tenia dotze anys, va marxar a viure a un poble del comtat de Suffolk, a Anglaterra, on va realitzar tota l’educació secundària i batxillerat, i no va ser fins als disset llargs que va tornar a casa. “Vaig tornar a casa per fer la carrera a la Universitat d’Andorra, però l’últim any de cicle vaig tornar a marxar, aquest cop per fer una mobilitat a Pequín, on va em van impressionar les tècniques d’estudi i em van motivar a tornar-hi en algun moment”, explica.

L’Ander també argumenta que un altre dels motius per voler marxar a l’estranger i especialitzar-se en les finances internacionals és que Andorra ja no ofereix tantes oportunitats com ho feia anys enrere. “El meu país m’agrada molt, però cada vegada em veig més atrapat, les empreses redueixen el personal, no hi ha les mateixes inversions i, en general, hi ha poques oportunitats personals i laborals. També crec que els grups bancaris no fan molt per les persones del país i al final la majoria decidim buscar un altre lloc on créixer i establir-nos, però entenc que és normal perquè els bancs necessiten que els surtin les xifres a final de mes”, matisa.

L’aventura a Shenzhen, Pequín, on està situada la segona escola de negocis més important de la Xina, començarà a principi de juliol, quan té previst agafar l’avió. “Malgrat que el curs no comença fins a final d’agost, vull marxar abans per poder passar els 21 dies de quarantena obligatòria al país i preparar-me per a les classes”, apunta. I afegeix que la Xina també ha gestionat molt bé el virus i “les escoles i les universitats ja estan obertes, amb un 40% de les classes programades de forma presencial. Quant a gestió del virus van aproximadament un mes davant nostre”.