Els consellers de DA es desmarquen de la política de sous dels liberals

El debat sobre la rebaixa salarial dels càrrecs públics per contribuir a la crisi generada per la Covid-19 ha acabat desencadenant una reflexió més profunda sobre els salaris fixos i els complements dels consellers generals. Després de les crítiques del PS pel sou del president del grup liberal, Ferran Costa, ahir els demòcrates van desmarcar-se de la política salarial dels seus companys a la majoria. En concret, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, va explicar, tal com també van indicar fonts liberals, que és cada grup parlamentari qui té llibertat per distribuir els diners que té assignats sempre que respecti el reglament del Consell General. En aquest sentit, per tant, Costa no hauria fet res fora de la normativa. Malgrat aquesta afirmació, Enseñat va indicar que des del seu grup no se segueixen les mateixes premisses a l’hora de fer les retribucions.
En concret, el demòcrata va indicar que “nosaltres no hem pagat mai cap complement al president del grup parlamentari ni tampoc cap suplement per als viatges”. En aquest sentit, va matisar que és cert que fins ara mai cap president de grup havia estat a ple temps, si bé també va exposar que el complement per estar a jornada completa té raó de ser en el cas de les persones que són, per exemple, funcionàries i que hi ha incompatibilitat quan entren al Consell General perquè tenen dedicació exclusiva a la tasca pública. En tot cas, també va exposar que són els que estan a ple temps els que es dediquen a fer feines com la revisió de les lleis, informes o esmenes que per falta de temps els altres parlamentaris no poden fer, i que en el cas del grup liberal és Ferran Costa qui realitza aquestes tasques.

Acord en junta de presidents
Fins ara, cap president de grup havia estat a jornada completa. Això, però, segons fonts parlamentàries, no significa que no es pugui fer malgrat que hagués estat positiu plantejar-ho en junta de presidents per evitar polèmiques.
Per part seva, el PS considera que qui s’hauria de pronunciar és Sindicatura. Segons el secretari del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís, “el càrrec de president de grup ja s’entén a ple temps perquè té una major dedicació que la resta de consellers i per això també cobra més”. En aquesta línia, des de la formació no entenen que “a més de cobrar el doble del que rep un conseller normal tingui un complement per estar a jornada completa més les dietes que paga el grup a part de les que ja paga el Consell General”. En tot cas, des del PS demanen que Costa doni explicacions en junta de presidents i que Sindicatura es pronunciï sobre els fets, ja que des del seu punt de vista hi ha “cert abús” dels diners públics malgrat la llibertat que es dona a cada grup per decidir les retribucions.
Segons les acusacions del PS, a més del sou que li correspon com a president del grup parlamentari, el liberal tindria una retribució per estar treballant a jornada completa i un plus quan viatja a l’estranger per motius de feina. En concret, el PS indica que a més dels prop de 4.000 euros bruts com a president de grup, Costa cobraria 2.000 euros més per estar a ple temps i un extra de fins a 800 euros a la setmana “en concepte de dietes”, que elevaria la seva nòmina a una xifra d’entre 7.000 i 8.000 euros mensuals en algunes ocasions.

Rebaixa salarial al Consell
La polèmica esclata enmig del debat sobre el percentatge que els polítics s’han de reduir el sou per contribuir a pal·liar la crisi econòmica derivada de la pandèmia. En aquest sentit, els grups encara tenen pendent una reunió per decidir conjuntament la quantitat a reduir. Des dels grups de la majoria, ja es va fer públic des del primer moment que el seu posicionament era el mateix que el del Govern, que traduït en els càrrecs del Consell General significava que els consellers generals es reduïssin el sou un 15% i la síndica, que cobra més, un 20%. Des del PS, però, es va fer un altre plantejament i proposen una reducció esglaonada, tenint en compte la situació de cada persona. Dit d’una altra manera, no tractar tots els consellers igual, sinó fer la rebaixa tenint en compte si l’únic salari del parlamentari és la feina política o si del contrari té dues fonts d’ingressos.