La CASS vol tenir accés a les dades de la història clínica compartida

Entre les mesures de contenció de la despesa, el president del consell d’administració de la CASS, Albert Font, va plantejar ahir la possibilitat d’accedir a la història clínica compartida com una eina per “establir protocols d’optimització de recursos”. La proposta, de caràcter administratiu, tindria com a missió aprofitar les dades que recopila la història clínica compartida per atorgar-li un ús estadístic.
Tot i que un dels principis pels quals se sustenta la història clínica compartida és amb relació a la confidencialitat de les dades dels pacients, Font va remarcar que en cas de fer-ne un ús des de la parapública “s’anonimitzaria tot el que s’hagi d’anonimitzar”. Per aquest motiu, el president de la CASS va demanar ahir als consellers generals, durant la seva compareixença en la comissió legislativa de Finances i Sanitat, “valorar si no estaria bé donar-li una altra faceta per ajudar en el benestar públic”. Com a mesures complementàries, Font també va posar sobre la taula la realització d’un estudi de taxació de “nocius sanitaris” (tabac, alcohol, sorolls...) o la creació d’una branca de dependència que recaigui d’una altra administració.

El FRJ perd 45 milions el 2020
Paral·lelament, el president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, va anunciar ahir que durant els primers cinc mesos de l’any –concretament fins al 20 de maig– la rendibilitat dels actius financers va caure un 3,26%, que equival a unes pèrdues de 45 milions d’euros, motivats principalment per la fluctuació dels mercats arran de la crisi de la Covid-19.
En qualsevol cas, Cinca va subratllar que aquesta dada es tracta d’una “fotografia” del moment i va mostrar-se optimista tenint en compte la tendència de creixement dels darrers 10 anys. Així mateix, el president de la nova comissió gestora va assegurar que el FRJ “no té la necessitat de vendre res a curt termini” atesa la liquiditat del fons.

Dèficit del fons el 2024
Sobre aquesta qüestió, Cinca va detallar que el darrer estudi actuarial pronostica que el 2024 les pensions que la CASS pagarà seran superiors als ingressos de les cotitzacions de la branca de jubilació, mentre que les estimacions preveuen que l’esgotament de les reserves es produirà entre el 2037 i el 2038. “Hem de guanyar temps de vida al fons perquè permetria plantejar un canvi de model econòmic i institucional de la CASS”, va argumentar Cinca. “Estem probablement davant del repte més important d’aquest país amb diferència”, va afegir. Per dimensionar la magnitud de la problemàtica, Cinca va sostenir que l’esforç econòmic que caldrà afrontar en la crisi de la Covid-19 “quedarà molt petit en comparació a quan s’esgoti el fons de jubilació”.
Pel que fa al balanç del 2019, la branca de jubilació va registrar un excedent de caixa de 41,75 milions d’euros, que suposa un descens del 9,5% respecte a l’any anterior. El nombre mitjà de pensionistes es va situar en 14.216, una dada que suposa un augment del 4,9%. Quant a la branca general de la CASS, va generar un dèficit de 33,93 milions d’euros, que suposa un increment del 17,8% respecte al 2018.