Stop Violències denuncia “mala praxi” de la policia i l'hospital

L’associació feminista Stop Violències va denunciar ahir a través d’un comunicat “un seguit de negligències i mala praxi” per part del cos de policia i del personal de l’hospital a l’hora d’aplicar els protocols per violència de gènere. El col·lectiu que encapçala Vanessa M. Cortés va recollir testimonis de dones en situació de vulnerabilitat que durant el confinament van rebre intervencions “nefastes” per part dels efectius policials. En aquest sentit, el ministre d'Interior, Josep Maria Rossell, ha indicat durant la compareixença que ha fet aquesta tarda, que les acusacions de l'associació "no s'ajusten a la realitat", i ha apel·lat a que sempre es fan les intervencions, molts d'elles amb detencions del presumpte agressor.

A tall d’exemple, el comunicat expressa que hi havia situacions en les quals s’havia deixat “desprotegides les víctimes, com és el cas de patrulles que s’havien desplaçat fins al seu domicili i s’havien limitat a “renyar” l’agressor sense activar cap protocol, quelcom que va motivar noves intervencions per evitar mals majors. Així mateix, el text va assenyalar situacions en les quals s’ha desencadenat el bloqueig de les dones a partir “d’informació ambigua”.

D’altra banda, l’associació feminista va considerar que “s’han emès frases dissuasives perquè la dona no denunciï” malgrat que la dona presentava signes de “lesions a la mà”. A més, el text va lamentar que des de l’hospital es va activar el codi lila “de forma aleatòria” donant peu a situacions en què no es va recórrer al servei de policia malgrat l’agressor estar present a la sala d’espera. Per tot plegat, el col·lectiu va exigir “una via directa de queixa i sanció per a les actuacions de mala praxi de la policia” i també per als professionals de l’hospital que van fer cas omís a l’hora d’activar el codi lila. En aquest sentit, van reclamar augmentar els recursos humans i econòmics “per erradicar la violència masclista”.

La versió de la Policia

Per la seva banda, el cos de policia va sortir al pas de les acusacions i va exposar a les xarxes socials la seva “sensibilització” per erradicar la violència de gènere. “Estem disposats a estudiar el contingut d’aquesta carta on podrien aparèixer casos aïllats, però en qualsevol cas no s’ajusta a la realitat social que estem vivint”, van declarar fonts policials. D’aquesta manera, van insistir que davant qualsevol signe de violència, “per més mínim que sigui”, es procedeix automàticament a la detenció de l’agressor.

“En els casos de violència de gènere no s’allibera el detingut, sinó que es posa a disposició judicial”, van sostenir. Per últim, des del cos van recordar que el grup de delictes contra les persones està integrat principalment per dones. De fet, des del 14 de març, els agents van ser requerits en 15 intervencions per agressions conjugals on es van detenir 13 homes per violència de gènere.

LES FEMINISTES CREUEN QUE EL CONFINAMENT HA AGREUJAT ELS CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El confinament està estrictament vinculat amb l’increment d’un 60% en els casos de violència de gènere durant els primers cinc mesos de l’any. Així ho sostenen les dues principals entitats feministes del país, que van considerar que la pandèmia ha agreujat les situacions de tensió a la llar. “Són xifres molt preocupants i que lamentablement ens donen la raó”, va expressar la portaveu d’Acció Feminista, Aurora Baena. No obstant això, remarca que aquests episodis de “superioritat de gènere” no han sorgit de manera espontània durant el confinament, sinó que “ja hi devia haver una situació de desigualtat en el si de la família”. El problema, però, és que “la pressió del confinament ha desencadenat aquesta violència psicològica”, va argumentar Baena. En aquest sentit, la portaveu va subratllar que la sensació d’aïllament “ha fet encara més dramàtica la situació”, un context que ha propiciat la por entre les dones a l’hora de denunciar al seu agressor. “Al principi del confinament va cridar poderosament l’atenció la davallada de denúncies. I ara estan sortint com bolets”, va afegir. A més, des d’Acció Feminista van demanar una inversió més “ambiciosa” en els recursos per erradicar la problemàtica. “El servei està desbordat. S’ha de creure fermament en aquesta temàtica i no podem permetre que això succeeixi”, va assenyalar Baena, qui va remarcar que els 200 casos actius tan sols són els que s’han vist capaces de fer el pas de denunciar-ho davant de l’administració. “Si tinguéssim 200 casos contrastats de racisme ens ficaríem les mans al cap. I en aquest cas encara la societat ho relativitza i es posa en qüestió”, va concloure. Per la seva banda, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, van sostenir que la dada d’un augment del seixanta per cent dels casos de violència de gènere “es queda curta”. “En plena pandèmia això ha estat un altaveu del que ja no funcionava abans”, va assegurar Cortés, qui va alertar de la situació de fragilitat de moltes dones temporeres “amb precarietat laboral i també d’habitatge”.