Una predicció encertada

L'evolució que ha seguit la Covid-19 des de la seva eclosió a Wuhan ha centrat diferents treballs matemàtics, per tal d'estudiar-ne el comportament i poder predir els casos que es donarien, però també per vaticinar quan podria acabar-se la cadena de contagis i tenir una zona lliure de coronavirus. Un d'aquests treballs l'ha portat a terme Jordi Deu, enginyer agrònom, que forma part de la Fundació Marcel Chevalier. En aquest sentit, Deu va explicar al Diari el motiu que el va portar a treballar aquest model i va afirmar que l'IRAHUCID Covid-19 va néixer "de l'avorriment per causa de la quarantena, “em vaig haver de confinar sense televisió, i per distracció em vaig posar a intentar modelitzar el fenomen. Com que amb les primeres proves usant els mètodes habituals d'enginyeria no me'n sortia, durant el confinament em vaig posar a estudiar epidemiologia de forma autodidacta". I a partir d'aquí, les corbes de predicció que anava elaborant, predeien perfectament el comportament de la Covid-19 en territori andorrà.

Emprant com a base les dades que cada dia facilitava el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, Deu preparava tot el seguit de càlculs que li atorgaven les variables amb les quals "proporciona les dates corresponents a la fi del període infectiu, i la data en què el país es trobarà teòricament lliure de virus (que no significa que la Covid-19 estigui erradicada)". Segons les últimes dades, i després dels darrers ajustos que s'han produït, Jordi Deu estableix que el darrer contagi es produirà el 6 de juny, mentre que la darrera alta de pacient per Covid-19 seria el 19 del mateix mes. A més a més, va dir que no havien hagut d'ajustar dates aquesta setmana, al no haver-hi una segona onada d'infeccions. De la mateixa manera, en el seu estudi, la Fundació Marcel Chevalier destaca la importància que han tingut l'ús de les mascaretes per evitar la propagació del virus, afirmant que gràcies a això s'hauria reduït un 60% els contagis. En aquest sentit, Deu va comentar que a partir de l'inici de la venda de les mascaretes, la taxa de contagi diària s'havia reduït, inicialment en un 40% i que arriba a consolidar-se en el 60%, sent l'ús de la mascareta la variable que provoca aquest canvi.

Tanmateix, una de les variables que podria incidir negativament en els càlculs fets per Deu, seria l'obertura de fronteres. En aquest sentit, l'enginyer va afirmar que l'obertura faria que s'anés "a pitjor, però no ho podem quantificar perquè no tenim dades per simular el volum de visitants esperable, ni del percentatge d'infectats contagiosos d'aquells que ens visitaran. No obstant, cal tenir en consideració que els departaments francesos pirinencs tenen una afectació de la Covid-19 baixa, i amb l'arribada de la calor és previsible que la taxa de contagi es vegi minvada". Sobre aquesta situació, Deu va parlar de la importància que seria tenir l'app centinella en la qual el bioinformàtic Joel López va dir que s'estava treballant.

Finalment, sobre la possibilitat d'exportar el model, Deu va dir que "és exportable, però amb adaptacions. Pot servir per modelitzar una ciutat o conurbació que a nivells de disseminació epidemiològica pugui ésser considerada com a homogènia (com ara el cas d'Andorra país)" i que caldria adaptar-lo per veure els contagis entre les diferents ciutats.