x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA

Meritxell va ser hospital 'espanyol'

Per comprar azitromicina i hidroxicloroquina el Govern de Madrid va fer veure que el centre estava dins del seu territori
L'UCI de l'hospital de Palma de Mallorca.

Madrid va considerar espanyol l'hospital

L'UCI de l'hospital de Palma de Mallorca.

Actualitzada 18/05/2020 a les 21:17
La terrible pandèmia que assota tots els països ha deixat en evidència que pràcticament cap territori estava preparat per fer front a una realitat que només s’havia imaginat en el cinema, i que està deixant enrere una renglera de persones que han perdut la vida. Els governs es van trobar de sobte amb la necessitat d’aconseguir material sanitari per a les persones i per a l’hospital, en un moment d’histerisme en què els mercats es van tornar bojos i la llei de l’oferta i la demanda va acabar en desbandada i cap venda ni cap acord es podia donar per tancat fins que el material arribava al país.
El Govern es va veure obligat a buscar proveïdors i intermediaris; a competir amb grans potències i a fer compres sense la total garantia. Però el subministrament al principi de l’epidèmia era vital, com ho demostra el desproveïment de simples mascaretes o gel desinfectant.
La compra d’azitromicina i hidroxicloroquina es va fer a l’empresa Aristo Pharma Ibérica gràcies a la intervenció de la delegada del Goven espanyol a Catalunya, que va aconseguir que l’hospital Nostra Senyora de Meritxell fos considerat com un hospital dintre del territori espanyol, ja que tots els països havien bloquejat la venda dels medicaments. El pagament el va fer l’hospital. Al principi, quan el coronavirus era un desconegut, es va veure la cloroquina i l’hidroxicloroquina com un tractament eficaç per pal·liar el dolor, tot i que després alguns especialistes van alertar dels seus efectes secundaris.

Ventiladors
Un element essencial per salvar vides eren els respiradors. Al principi l’hospital va recuperar alguns que ja havia retirat per antics, però l’increment dels casos positius i greus va fer necessari recórrer a la compra d’aparells nous. Era tot un desafiament perquè tots els govern necessitaven aquests aparells. L’empresa Kepar, dedicada a l’electrònica i a l’electromedicina, va ajudar a aconseguir els respiradors invasius de la Xina, segons el Govern sense cap cost addicional després de diversos intents de compra fallits. El cost va ser de 358.878 euros per cinc aparells.
Dextro, amb seu a Madrid, va proporcionar quatre respiradors no invasius -es poden fer invasius amb adaptadors- després de contactar al CEO de Philips Espanya i es van aconseguir quatre aparells per 58.000 euros. En aquestes operacions hi va participar l’empresa andorrana A2 Segurity -propietat de Toti Garcia- que segons fonts del Govern consultades pel Diari no va cobrar res per la seva aportació.
La compra de mascaretes es va poder fer gràcies al contacte amb la companyia Zerez, amb seu a Singapur. L’adquisició va ser de 30.000 mascaretes KN95 a un preu de 4,5 dòlars; 200.000 mascaretes quirúrgiques a 0,55 dòlars; 6.000 bates a cinc dòlars cada unitat, i mil ulleres a tres dòlars. Aquí s’han d’afegir les dues màquines per diagnosticar la Covid-19 cedides per l’empresa espanyola Grigols que arriben avui, que estan homologades i que fan TMA, una tècnica desenvolupada per l'empresa multinacional a Califòrnia similar a les PCR per detectar els positius, però amb més sensibilitat i precisió.
 

UN ENTORN EXTREMAMENT COMPETITIU I SENSE NORMES
Andorra, amb 77.000 habitants, ha aconseguit el que molts països amb milions de persones no han pogut, com es fer arribar material sanitari i mèdic fiable i amb un entorn extremament competitiu. No és tan fàcil . Van ser uns dies en els quals les regles normals de l'oferta i la demanda ja no existien, partides que un dia existien l'endemà havien desaparegut, compromisos que es tenien des d'un punt de vista comercial, d'altres països amb més capacitat econòmica els treien, fronteres tancades i situacions que que no permetien donar per tancat cap acord. Obtenir els medicaments i respiradors per si l’UCI s’omplia i tests per a campanya de cribratge era el gran repte. En aquests moments les regles de joc canvien i la política de preus està fora de qualsevol normalitat.
Kepart va fer la gestió amb els proveïdors xinesos sense cap tipus de comissió perquè entenia que en una situació d'emergència sanitària no volien fer benefici, i es van dedicar a buscar els respiradors a la Xina. Dextro sí, perquè a més de vendre els respiradors ha fet els ajustaments i les formacions sense cobrar res.
Etiquetes
Veure’n més
37
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts