“Et deixa sense forces, t'ofegues”

Un cansament enorme, febre, descomposició, pèrdua de l’olfacte i el gust. “Ahir no podia caminar pel passadís de casa... et deixa fotudíssim, sense forces, t’ofegues”. La Covid-19 va arribar a la família de la Carme a principis de mes i d’una manera que no s’acaben d’explicar perquè des que es va decretar el confinament havien sortit de casa exclusivament per allò necessari: comprar. Al domicili conviuen ella, la parella i les dues filles, de 19 i 20 anys. Va ser la filla gran la primera a patir els símptomes. Amb una febrada que va arribar a 40 van acabar a l’hospital. Després que li fessin totes les proves i que li fessin baixar la temperatura van tornar cap a casa amb el diagnòstic i el tractament contra el virus. Malgrat tot, les PCR (n’hi van fer dues) van donar negatives. Per això la Carme posa èmfasi en el fenomen dels falsos negatius que poden donar-se, segons els van explicar, depenent de l’estadi en què es trobi la malaltia en aquell moment. I, en el cas de la seva filla, un segon negatiu s’atribueix a un error en la recollida de la mostra. Ella va ser la següent de la família a caure i li ha succeït el mateix. Dilluns va acudir a l’hospital, les proves que li van fer van detectar una afectació als pulmons compatible amb la Covid-19 però divendres el ministeri li comunicava que la seva prova havia estat negativa.

A l’espera de si li han de fer o no una nova PCR, dissabte ja havia completat cinc dies de tractament i es trobava millor. Si més no, “avui és el primer dia que no estic al llit”, deia. La seva filla també s’està recuperant malgrat que encara no es troba al cent per cent. I és que si una cosa destaca del coronavirus és la duresa dels símptomes. “Fa anys havia patit una pneumònia però mai m’havia trobat tan malament”, relata. “Et falta aire per respirar, per parlar, és un cansament que no és normal, i perds l’olfacte i el gust”, continua. Amb el contagi de la filla, la família era conscient que tots estaven exposats. “És difícil fer l’aïllament a casa, complicadíssim”, apunta. De fet, ara per ara l’únic que sembla haver esquivat els símptomes és el seu home. L’altra filla comença a patir altres de les afectacions que s’associen amb el coronavirus: urticària a la pell i descomposició.

“Sort hem tingut de la Creu Roja, de la farmàcia, que també et porta el que necessites a casa”, explica. I és que la família des del 4 d’abril que no trepitja el carrer i que viuen aïllats d’altres familiars. “A la meva sogra fa més d’un mes que no la veig perquè amb l’edat que té...” Paciència és la recepta que dona quan respon a com porten tots quatre tants dies de confinament i amb la malaltia a casa: “Hi ha algunes discussions familiars però obres la finestra i respires aire [riu]”. I és que, evidencia, més malament ho passen aquells que estan a l’hospital i els seus familiars. Ella admet que va sentir certa por per la virulència del virus per “la meva edat, tinc 50 anys”. Ara, mentre continua la recuperació a casa i és conscient que allà haurà de continuar almenys fins que passin catorze dies del diagnòstic, també té paraules d’agraïment per a tots aquells que els han atès, des de la metgessa referent que els fa els seguiment, fins al personal sanitari que els va tractar a l’hospital.