“La idea era venir entre dos i tres mesos per aturar la pandèmia”

René Diaz Viltres, especialitzat en medicina interna, és un dels professionals cubans que han vingut a reforçar el sistema sanitari. Després d’haver donat positiu s’ha incorporat a treballar a El Cedre per atendre la gent gran que ha contret la malaltia.

Quina és la seva experiència?

Jo em vaig formar a Cuba i fa 31 anys que soc especialista en medicina interna. No és la primera vegada que estic en una missió internacional, ja que vaig estar a Haití quan va esclatar el brot del còlera. Però sí que és la primera vegada que soc a Europa.

Només arribar va donar positiu a la PCR i es va haver d’aïllar la resta de la brigada...

Sí, malgrat ser asimptomàtic i haver donat negatiu a les proves que ens van fer a Cuba. De fet algú em va preguntar si vaig tenir por. I jo mai he sentit por perquè quan ens enfrontem a malalties infeccioses sabem que tenim el risc de contreure-les. Però al cap de dos dies quan em van repetir la prova vaig donar negatiu. Em crida l’atenció que agafés el virus durant les 17 hores que va durar el viatge. Llavors em pregunto si vaig arribar a ser un fals positiu.

Abans d’exercir com a professional a El Cedre va ser pacient del propi centre...

Sí, hi vaig estar ingressat dos dies. Allà tot el personal em van tractar molt bé i vaig cooperar en tot el que vaig poder, ja que en aquell moment el malalt era jo. Però també t’he de dir que jo vaig ser el primer de tota la brigada que va anar a treballar.

Com s’explica això?

Això també m’ho pregunto jo. Si tu dones positiu has d’esperar 14 dies, però vaig donar negatiu al cap de 48 hores. Per això dic que es podia haver tractat d’un fals positiu. Però bé, en qualsevol cas, en estar diagnosticat com a malalt vaig rebre el tractament d’hidroxocloroquina i azitromicina. I jo estava boig per començar a treballar després d’una setmana sense fer res.

Què ha palpat durant la seva primera setmana de treball a El Cedre?

La majoria dels pacients tenen malalties cròniques. I això genera un pitjor pronòstic per a ells, ja que malgrat que estiguin estables tenen un risc més alt de mortalitat. Però no és que hi hagi una gran quantitat de decessos. Jo mentre hi vaig ser només va morir una persona. Però és comprensible tenint en compte que la major quantitat de casos està concentrada en aquesta comorbiditat.

Com ha vist els pacients ingressats?

Com he dit són persones grans i, per tant, tenen por. Tenen la televisió encesa i allà només es parla de mortalitat. I quan veuen tot allò es deprimeixen i ploren a vegades. A més, la gran majoria tenen demència. Per això la nostra funció és donar-los suport i tranquil·litzar-los.

Considera que a El Cedre les condicions són òptimes per contenir el virus?

Les condicions són magnífiques. No hi ha cap amuntegament allà dins que provoqui cap contagi per vies respiratòries. Allà els pacients estan quasi sempre repartits un per a cada habitació, amb l’excepció d’alguns que sí que comparteixen habitació però que estan distanciats més d’un metre. El que sí que vaig veure a l’inici és que hi havia poc personal sanitari. Hi havia pràcticament un metge per cada 24 llits. I bé, fins a cert punt, a partir d’ara es podrà donar una atenció més personalitzada amb la brigada cubana.

Com mesura el termòmetre de l’estat actual de la pandèmia al país?

Jo penso que està decaient, tot i que amb els tests anticossos podran sortir positius asimptomàtics. I són els més perillosos perquè si no s’extremen les precaucions amb els seus contactes es poden infectar. Si es fa el PCR a tota la població es poden aïllar tots els asimptomàtics i trencar la cadena de contagi. Però la vacuna principal que tenim avui és el confinament. I si no es respecta llavors sí que podríem col·lapsar El Cedre.

L’adaptació està sent ràpida?

Realment amb el protocol no hi ha cap problema, sinó amb la tecnologia. Utilitzen un programa que no s’aprèn en dos o tres dies, però és qüestió de temps. Per la resta, la medicina és igual a totes les parts. Només necessito conèixer els símptomes i examinar el pacient per fer el diagnòstic.

En quines condicions econòmiques estan treballant aquí?

Nosaltres venim a ajudar i a cap de nosaltres ens preocupen els diners. Els metges ens vam formar per tractar pacients independentment d’on siguin. No et puc dir més perquè no visc pendent del que guanya cadascú.

Conec el discurs. Ara bé, com arriba a final de mes un metge cubà?

El nostre salari el rep de manera íntegra la nostra família a Cuba. I aquí rebré el que em donin, però no li puc dir res perquè just fa uns dies que he començat a treballar i encara no m’han pagat.

I a les missions internacionals es percep un ‘sou cubà’ o un salari d’acord amb el nivell de vida del país on van a treballar?

Això es manega pel contracte que signen els dos països. Però per descomptat a Andorra deuen pagar millor els metges perquè estem parlant que és un país del primer món i Cuba és un país en desenvolupament.

Quant de temps estimen que serà necessària la seva cooperació?

Això no ho sabem, però la idea inicial era venir entre dos i tres mesos per tractar d’aturar la pandèmia. El Govern d’Andorra haurà de decidir si vol prorrogar en el temps la nostra ajuda.