Confinats pel món

El coronavirus no entén de fronteres, banderes o nacionalitats. La crisi sanitària s’ha fet notar a tots els països del món. Les últimes dades publicades xifren que en tot el planeta hi ha 710.290 casos positius. Els Estats Units és el país amb més confirmats, 135 mil, però Itàlia i Espanya estan al capdavant quant a percentatge. Més enllà de l’emergència sanitària, la pandèmia tindrà repercussions econòmiques i, fins i tot, educatives. Hi ha milions d’estudiants que cada any viatgen a països d’arreu del planeta per estudiar. Entre ells, andorrans que han hagut de quedar-se confinats on estaven o passar per una odissea burocràtica de papers i aeroports tancats fins a arribar al Principat.

Natàlia Ferreira

Vaasa, Finlàndia

“La situació és bastant diferent a la que es pot viure a Andorra, aquí la gent no s’aprofita del confinament i segueix les normes al peu de la lletra”. Així de taxativa va ser la Natàlia Ferreira, una estudiant de 22 anys, que actualment està atrapada a Finlàndia amb una altra resident, l’Anna Casal, de 21 anys. Les dues estan vivint en una residència d’estudiants annexa a la universitat de Vaasa, que “va tancar just quan es va notificar el primer positiu del país”. El confinament és diferent al que es coneix a Andorra, diu la Natàlia, que destaca que “aquí es pot sortir al carrer per fer exercici. Quan et creues amb algú, t’apartes i deixes un espai prudencial”. Pel que fa a la connexió amb la família, la Natàlia argumenta que parla habitualment amb ells, i que justament la idea de quedar-se a Vaasa no va ser seva: “Ells mateixos em van dir que no me la jugués, que em quedés aquí i no m’exposés a agafar el virus en els aeroports europeus.”

Jeanne Font

Roma, Itàlia

“Vaig tenir sort i vaig poder agafar l’últim ferri que sortia d’Itàlia fins a Espanya”. S’hi va estar 20 hores i només va creuar el Mediterrani, però per a la Jeanne, la seva tornada a casa des de Roma va ser com la volta al món de Willy Fog. “El meu objectiu era quedar-m’hi, però veient que es decretava l’estat d’alarma i que només podria sortir de casa per comprar, vaig decidir tornar”, destaca la Jeanne, que va comprar a correcuita l’últim passatge que hi havia per tornar a Barcelona amb vaixell. Segons relata, “era una incertesa constant, ens deien que no podríem entrar, però al final ens van donar el permís”. A Barcelona la va anar a buscar la seva mare, amb qui va tornar amb cotxe fins al país. Ara, des de casa, recorda que “tot va ser un caos, ningú en feia cas i de cop, tota Itàlia es va contagiar del pànic”.

Noèlia Pauls

Varsòvia, Polònia

“La histèria s’ha apropiat del país. Vas a comprar i si veuen que no parles polonès, s’aparten.” La Noèlia és una estudiant de 21 anys que resideix a Varsòvia i que no ha pogut tornar a casa perquè “la universitat ens va dir que qui sortís del país, se li acabava l’Erasmus”. Davant d’aquesta situació, va decidir quedar-se i, tot i que al principi “ens deixaven sortir i encara podíem fer vida normal”, des de fa uns dies “estem totalment confinats i no podem sortir de la residència”. Així doncs, per combatre l’avorriment i el temps lliure, “fem plans amb els altres estudiants d’Erasmus que s’han quedat, cuinem junts i juguem al ping-pong”. Des de casa, en un primer moment li van demanar que tornés, però “m’hi vaig negar i ara estan contents que no hagi pres el risc”.

Francesca Guasch

Stirling, Escòcia

“Ens va agafar de sobte, hi havia molt poca gent que era conscient de la situació que estava per arribar.” La Francesca, de la mateixa manera que ho va fer la Jeanne, va tornar a casa quan l’alerta sanitària va esclatar al país on estava, en aquest cas Escòcia. “Ens van comunicar que tancava el centre un divendres i jo directament vaig començar a buscar vols per tornar a casa”, explica, mentre recorda que el viatge de tornada “va ser caòtic”. “La gent entrava en pànic, corria per l’aeroport cridant, tothom estava en xoc”, afegeix. Com a apunt, destaca que van començar a fer classes de forma telemàtica, però vista la situació, “ens han comunicat que tots els de primer curs passem directament”.

Francesc Babi

Bangkok, Tailàndia

“Porto tres anys sabàtics, estava a Varsòvia i vist que les fronteres estaven tancades per tornar a Andorra, me’n vaig anar a Tailàndia amb la meva mare”. La situació d’en Francesc és particular, encapçala una iniciativa internacional que intenta “promoure els valors socials entre el jovent”, i enmig d’un dels seus viatges, es va trobar que no podia tornar a casa. Veient totes les opcions que tenia, va agafar un avió a Alemanya i va marxar fins a Bangkok, on diu estar tot sorprenentment “controlat”. “Porto 10 dies confinat a casa”, explica el jove, que destaca que el govern tailandès ha pres com a última mesura el confinament nocturn, ja que “la gent se n’anava de copes a la nit i es contagiava”.

Sunny Àngel Escoda

Breda, Holanda

“El país i el centre ho estan portant molt bé, la veritat.” La Sunny va tornar a casa fa poc menys d’una setmana, quan el centre educatiu va decretar el tancament d’aules. Va poder tornar amb avió, va aterrar a Tolosa i va venir fins al país en cotxe, “tot molt normal”. Allà, “sortia a comprar i la gent es respectava molt”, recorda, mentre apunta que “sí que hi va haver una disminució dels productes de primera necessitat”, però “sempre hi havia paper de vàter a la prestatgeria”.