Pandèmia mundial

Repatriats per la Covid-19

El tancament de fronteres i la retallada dràstica de vols ha convertit en un periple la tornada d’una desena de treballadors de Pas Grau Internacional, residents o andorrans, des de l’Azerbaidjan i l’Uzbekistan, on fan la temporada de neu. Avui tots ja haurien de ser a casa.

Repatriats per la Covid-19

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Toni Crespo i els seus companys han sumat unes 40 hores de viatge per tornar a casa, a Andorra. Són l’equip desplaçat per Pas Grau Internacional a l’estació de l’Azerbaidjan que explota la filial de Saetde i, si la Covid-19 no hagués irromput al planeta, tenien previst el retorn pel 31 de març. Però fa alguns dies ja els van advertir que el seu vol de tornada es cancel·lava (era via Turquia i es tallava aquella connexió) i que potser fins a mitjan abril no hi havia manera d’emprendre el viatge. Però les gestions del ministeri d’Afers Exteriors, de les delegacions diplomàtiques espanyoles i franceses, van ajudar a obrar el que ara mateix pot arribar a ser un petit miracle: una repatriació més o menys ràpida. L’equip de Pas Grau Internacional va sortir dimarts de Shahdag i arribava ahir al país després d’haver aconseguit passi en un vol regular de la companyia aèria de l’Azerbaidjan que els va deixar a Londres dimarts al vespre. L’endemà al matí (dimecres) feien el trajecte Londres-Barcelona. I a la tarda vespre per fi travessaven la frontera del riu Runer.

L’estació de Shahdag ha estat oberta fins aquesta mateixa setmana, però l’Azerbaidjan (límitrof amb l’Iran, un dels països més colpejats per la pandèmia) just ara ja començava a aplicar també confinaments. “A Bakú [la capital] no podies entrar si no vivies allà”, relata Crespo ja des d’Andorra. L’estació gestionada per Pas Grau està a uns dos-cents quilòmetres de la capital i el seu aeroport i un dels obstacles previs que es van haver de salvar va ser trobar algú que els comprés els bitllets perquè l’única manera de fer-ho era de manera presencial, en oficines de l’aerolínia. Aquest escull el van salvar i dimarts el grup de vuit persones va arribar sense més contratemps que algun control policial que van poder travessar. Allà els esperava una de les persones a les quals Crespo fa més referència per l’ajuda prestada, l’agregat comercial de l’ambaixada d’Espanya a Bakú, amb la documentació necessària per poder creuar fronteres. “Una espècie de salconduit, quasi com si estiguéssim en guerra.” Una documentació que acabaria sent indispensable a Londres. Abans, però, el grup va fer un vol que segur que trigaran a oblidar per les mesures extremes de protecció contra el coronavirus, amb la tripulació vestida de dalt a baix per evitar el contacte i el contagi. A Londres es van separar, dos francesos van continuar via Tolosa i la resta van emprendre retorn al país via Barcelona, amb passaports andorrà, espanyol, argentí i xilè. Al voler fer el check-in, però, es va tornar a trobar de cop amb la realitat de la Covid-19. Amb vols restringits cap a Espanya a nacionals i residents, qui els va atendre al mostrador de British Airways va deixar clar que del grup només podia viatjar el que tenia passaport espanyol. “On és Andorra? Ens demanava. Vam haver d’explicar que per arribar a Andorra havíem de passar per Barcelona”, relata Crespo. La documentació i les explicacions van acabar servint (entretant també s’havia tornat a activar la via diplomàtica, per si de cas) i el viatge de tornada va continuar. Aquest cop en un vol que res va tenir a veure amb el primer quant a mesures de protecció: “La tripulació anava completament normal.”

Els companys de l’Uzbekistan

Si no hi ha cap contratemps avui un altre equip de Pas Grau Internacional ha d’arribar al país. Són les tres persones residents al Principat que treballen en un camp de neu de l’Uzbekistan. El director de la branca internacional de Saetde, Julio Ventaja, va explicar ahir a la tarda que tots tres estaven a l’aeroport de Munic esperant el vol que els havia de dur a Barcelona al vespre. En aquest cas els tres havien pogut viatjar en un xàrter llogat per a la repatriació i que van compartir, entre d’altres, amb turistes espanyols que també havien quedat atrapats per la pandèmia. A l’Uzbekistan, va explicar Ventaja, les restriccions havien començat abans i ja fa dies que es buscava la manera que tots els treballadors de l’empresa poguessin tornar als llocs d’origen. Alguns, de fet, ja havien pogut marxar uns dies abans a l’Argentina i Xile. Ventaja va voler agrair especialment les gestions de “la ministra Maria Ubach i també el bon tracte per part de les autoritats espanyoles i franceses, dels representants diplomàtics”. Superat el contratemps a tots els tocarà ara complir amb el confinament. Però, almenys, el faran a casa.

tracking