Finances

El sistema financer ha perdut un 10% d'assalariats des de la crisi BPA

La massa salarial ha passat de ser de 21,8 milions el 2014 a 7,9 a final de l’any vençut i de representar el 20% de la total del país al 6,9%

El sistema financer ha perdut un 10% d'assalariats des de la crisi BPAARXIU

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El 10 de març del 2015 es feia pública la nota de la FinCEN en què alertava de presumptes actuacions de blanqueig de capitals en el si de Banca Privada d’Andorra (BPA), entitat que poc després era intervinguda per l’Estat. El sotrac que va provocar en el sistema financer no només ha afectat directament els resultats de les entitats bancàries, sinó que també s’ha traduït en una caiguda del pes que el sector tenia en la totalitat de l’economia del Principat.

Així, segons les dades recollides pel departament d’Estadística, un lustre després de l’esclat de la crisi BPA el sector financer ha perdut un 10,6% d’assalariats. Si el 2015 es va tancar amb 2.000 treballadors, a 31 de desembre del 2019 la xifra s’havia reduït als 1.754. La pèrdua d’assalariats al sector financer ha estat constant. El 2016 eren 1.958 treballadors (un 2,1% menys que l’any anterior); el 2017 eren 1.868 (un 4,6% menys); i el 2018 eren 1.787 (un 4,3%). La caiguda d’assalariats entre el 2018 i el 2019 al sector financer ha estat d’un 1,8%.

Menys massa salarial

Més enllà de la caiguda en el nombre d’assalariats, que es dona en un context de creixement continu de treballadors per compte aliè al país que va passar dels 38.878 del 2015 als 43.276 del 2019, la crisi BPA ha provocat la pèrdua de pes del sector financer en l’economia del Principat. A final del 2014, la massa salarial del sector, és a dir, el conjunt de les retribucions, era de 21,8 milions d’euros. A 31 de desembre de l’any passat aquesta xifra s’havia reduït als 7,9 milions. Un 63,7%.

En aquest cas, a diferència del nombre d’assalariats, que entre el 2014 i el 2015 va pujar un 3,5%, la crisi BPA va afectar els resultats de l’any en què va esclatar. Va passar dels 21,8 milions als nou. Un any després la massa salarial va passar a ser de 8,8 milions, però el 2017 i 2018 va créixer a 9 i 9,5 milions, respectivament. El 2019 ha aturat l’increment amb 7,9.

Respecte al pes de la massa salarial en el conjunt de l’economia del país, un any abans de la publicació de la nota de la FinCEN nord-americana, el sector financer representava el 20% del total. Aquell any va ser de 108,1 milions d’euros. El 2015 la caiguda del pes del sector financer va ser dràstica, ja que va passar a representar el 9,3% d’una massa salarial que va arribar en la seva totalitat als 96,2 milions d’euros. Tot i que en els darrers quatre anys la massa salarial ha anat creixent, el pes del sector financer ha anat a la baixa. El 2016 va ser de 8,8 milions, un 8,8% dels 99,7 totals. Un any després va ser de 9 milions, un 8,6% dels 104,4 totals, i el 2018 va ser de 9,5 milions, també un 8,6% dels 109,6 totals. L’any passat, els 7,9 milions de massa salarial del sector financer van reprsentar un 6,9% dels 113 totals.

Respecte al sou mitjà, tot i que continua sent el més elevat del Principat, la caiguda entre el 2014 i el 2019 ha estat d’un 60%. Segons les dades d’Estadística, el 2014 es va acabar amb un sou mitjà d’11.304 euros mensuals. El 2015 va caure radicalment fins als 4.544 euros mensuals. Una xifra que s’ha anat mantenint fins a final del 2019, quan era de 4.521.

tracking