Andorra Telecom no considera lesiu haver de repartir tots els dividends

El director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, no considera que sigui lesiu per a l’empresa la política que va adoptar per primer cop l’executiu demòcrata encapçalat per Toni Martí de repartir el 100% del benefici de l’operadora a l’únic accionista de l’antiga parapública que no és altre que el Govern. Els dividends del 2015 van ser els primers que van anar a parar en la seva totalitat a les arques de l’Estat. Un fet que es va repetir fins que va finalitzar la segona legislatura del Govern Martí i que també està contemplat en els pressupostos de l’Estat per al 2020.

Nadal, en declaracions al Diari pocs dies abans que esclatés la crisi del coronavirus i amb uns pressupostos de l’operadora projectats sense tenir en compte les conseqüències econòmiques de la pandèmia, assegurava que vistos els ingressos i les despeses previstes per Andorra Telecom i les reserves de l’empresa, que s’enfilen als 220 milions d’euros, es pot continuar repartint la totalitat dels beneficis.

El director general de l’antiga parapública recorda que el 2015 les reserves eren de 170 milions d’euros i que passat aquest període la caixa ha augmentat en 50 milions “tot i repartir el 100% dels beneficis”. Segons Nadal, mentre “cada any aconseguim entre 15 i 20 milions de guanys com està passant actualment”, l’empresa podrà seguir funcionant com ho està fent fins ara.

Només dues casuístiques podrien fer créixer el neguit del director general d’Andorra Telecom quant a la política de l’executiu d’apropiar-se de la totalitat dels beneficis de l’operadora. Una seria que l’empresa no pogués mantenir el ritme d’inversions necessàries i desitjables per continuar oferint un servei de qualitat. La segona seria una caiguda important de les reserves.

Línia vermella per aturar-ho

Nadal, davant la situació actual, afirma de manera contundent que “des del punt de vista de gestor no tinc arguments per dir que el repartiment del 100% dels dividends està perjudicant l’empresa”. Sense voler valorar el vessant polític d’aquesta pràctica, Nadal insistia en el fet que “no ens està condicionant el futur”.

Qüestionat per quines serien les línies vermelles que podrien fer que la direcció d’Andorra Telecom veiés amb preocupació haver de repartir cada exercici la totalitat dels beneficis, Nadal indicava que passaria per un descens important dels guanys o fins i tot no tenir-ne durant alguns exercicis seguits. “És un exercici hipotètic, però si una caiguda dels beneficis fes reduir les reserves a la meitat, potser ens ho hauríem de plantejar”, assenyala el director general d’Andorra Telecom, que matisa que “ara mateix estem lluny d’aquest escenari, però s’ha de reflexionar any rere any perquè els beneficis venen del roaming”.

Respecte a la itinerància de dades i trucades de veu i concretament en la seva relació amb les negociacions del Principat per tancar un acord d’associació amb la Unió Europea, Nadal es va mostrar contrari a adoptar la lliure circulació de serveis en el cas de les telecomunicacions. Considera que l’obertura a empreses estrangeres no seria beneficiosa per al client, tot i que en un principi pogués haver-hi una reducció de preus a causa de la competència, ja que Andorra, al ser un país tan petit, seria considerat com una població per aquestes companyies i no pas com un estat. Segons el director general d’Andorra Telecom, el que s’ha de buscar és un acord amb la Unió Europea en què Andorra es comprometi a complir les exigències en matèria de telecomunicacions de Brussel·les però mantenint l’actual monopoli.

EL SG I PRESERVAR LA SALUT CIUTADANA

Els plans de futur d’Andorra Telecom passen per desplegar la tecnologia 5G, tot i que l’estratègia de l’operadora és la d’esperar que hi hagi més aplicacions i terminals per poder treure partit a aquesta tecnologia per fer-ho. Tot i això, des de l’operadora s’assenyala que davant el neguit d’alguns ciutadans respecte al fet que aquesta tecnologia està associada amb un desplegament més gran de petites antenes i que això podria afectar la salut de les persones, en el cas del Principat no es farà d’aquesta manera, ja que no s’utilitzarà la freqüència que així ho requeriria.