El Govern té registrats 40 menors amb problemes d'addiccions

El ministeri d’Afers Socials va registrar prop de quaranta casos d’infants amb addiccions i trastorns de conducta al llarg del 2019. Aquesta xifra, que s’engloba en els 272 dossiers que l’àrea de Joventut va intervenir al llarg del 2019 per fer un seguiment de protecció a menors, la va exposar ahir el titular de la cartera, Víctor Filloy, durant la trobada que van mantenir els grups parlamentaris de la coalició amb el grup de treball interministerial –conformat per Afers Socials, Educació, Salut i Interior– creat per atendre els joves que pateixen aquesta problemàtica. “Parlem dels casos que el Govern té sobre la taula, però segurament parlem de molts més. Aquest problema era abans molt més marginal tot i que sempre havia existit. Ara hi ha una tendència, també al nostre entorn, que és d’augmentar els casos de conductes de drogodependència basats en una rebaixa de l’edat d’inici del consum als 11 anys”, va afirmar el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat.

Les mesures

D’aquesta manera, des dels grups de la majoria es va concertar la reunió per tractar d’abordar “dos grans eixos a ser resolts”. En primer lloc, l’augment de recursos humans destinats a l’atenció de les famílies i de les escoles. “Si nosaltres hi hem de posar més diners els posarem i ho dotarem dels crèdits extraordinaris necessaris”, va afirmar Enseñat. En segon terme, la millora dels plans i protocols d’actuació. A tall d’exemple, el dirigent demòcrata va apuntar la necessitat de coordinar el cos de policia i els agents de circulació. “El fet que puguin treballar conjuntament pot portar a una millor detecció dels problemes des d’una base molt inicial”, va subratllar el conseller general. En aquest sentit, Enseñat va insistir en la magnitud de la preocupació tenint en compte que “estem parlant de nois que entren en problemes d’addicció de drogues als 11 anys. A la nostra societat no hi estàvem acostumats i les estructures antigues necessiten més recursos per fer front a un increment d’aquesta problemàtica”. A més, el president del grup parlamentari demòcrata va fer èmfasi en la importància d’oferir ajuda psicològica durant l’etapa escolar, ja que també tenen constància d’alumnes que no han conclòs els seus estudis a causa dels trastorns conductuals que pateixen durant el període d’addiccions a les drogues. “Hi ha nens de catorze i quinze anys que tenen uns problemes de dependència a les drogues molt elevats. No és que hagin fumat un porro al dia, sinó que en fumen dotze al dia. Ni el cervell s’ha acabat de formar, ni la seva personalitat s’ha acabat de formar. Requereix una ajuda molt més enllà que simplement li extreguis la dependència concreta d’un fet que és la droga”, va remarcar el dirigent demòcrata. Per la seva banda, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va destacar que a Andorra, en ser un país petit, “tenim l’avantatge de poder trobar solucions més efectives i més ràpides”.

UN PSIQUIATRE JUBILAT FARÀ EL PLA NACIONAL DE SALUT MENTAL

El ministeri de Salut ha fitxat un psiquiatre català, Pere Bonet, perquè doni les coordenades del futur pla nacional de salut mental i addicions, que en principi havia d’haver desenvolupat l’actual cap de salut mental, Gemma García, però a qui no se li va permetre treballar en aquest àmbit durant el temps que ha exercit al capdavant del departament. Bonet serà durant un any –amb possibilitat de renovar– l’assessor en temes de drogodependència. És un psiquiatre que coneix Andorra, ja que havia estat sota les ordres de Josep Maria Goicoechea quan aquest era ministre de Salut. Es tracta d’un professional amb una llarga trajectòria: coordinador de la comissió de psiquiatria i salut mental del Consorci Sanitari i Social de Catalunya, i cap del servei de Manresa, entre altres càrrecs. En l’àmbit sanitari se’l considera un bon psiquiatre tot i que també es precisa que per desenvolupar el pla nacional només és necessari conèixer altres models que estan funcionant correctament, estar al cor­rent del que marca l’OMS i definir una estratègia que s’adapti a les necessitats d’Andorra. Bonet no fixarà la seva residència al país, sinó que viatjarà amb freqüència per treballar en la feina encomanada. Bonet va deixar de ser el 2018, per jubilació, director de salut mental de la Fundació Althaia de Manresa. El ministre Joan Martínez Benazet va explicar ahir que Bonet “posarà el focus en els problemes de salut mental clàssics, com d’aquest fet que és emergent que són les addicions entre la gent jove”.