La fiscalia retira l'acusació d'homicidi al crim de la gasolinera

La fiscalia va modificar ahir a la tarda la pena que tenia previst demanar per a l’acusat de ser l’autor de la ganivetada que va acabar amb la vida de l’exresident gallec José Luis Pereiras el 22 de setembre del 2011 a la matinada després d’una baralla a la benzinera Esso de Santa Coloma. El ministeri públic va descartar l’acusació per homicidi, per la qual volia catorze anys de presó, i va demanar una pena de tres mesos d’internament provisional i el pagament de 1.000 euros de multa per un delicte menor de maltractaments greus. Ho va fer després de les declaracions dels diferents pèrits al considerar que no hi havia elements suficients per determinar com es va produir la mort. La fiscal va assegurar que els fets i les proves evidencien que la navalla va penetrar el tòrax de la víctima, però que els informes pericials no deixen clar si l’apunyalament va tenir lloc de forma accidental o va ser el processat qui va clavar la navalla. En aquesta línia, va manifestar que l’acusat es va veure involucrat en la baralla pels insults etzibats per Pereiras i el seu company, i no va tenir més remei que enfrontar-s’hi. I va explicar que l’acusació es basa en el fet que els cops de puny que el peruà va donar a l’exresident quan ja estava inconscient van ser voluntaris, i no hi ha legitima defensa.

Acusació particular

L’acusació particular, al contrari que la fiscalia, va ratificar la petició de catorze anys de presó per un delicte major d’homicidi i, a més, va demanar l’expulsió del Principat per un període de deu anys. La família de la víctima, en concepte de responsabilitat civil, vol que els tres acusats paguin solidàriament una indemnització de 280.000 euros. La lletrada va indicar que l’acusat va prendre la navalla a Pereiras en algun moment de la baralla i va dur a terme l’apunyalament mortal. Així, va assenyalar que és improbable que la ganivetada es realitzés de forma accidental, ja que era necessari exercir prou força per clavar l’arma. La defensa del principal processat va demanar l’absolució del client, al·legant a la responsabilitat de la víctima a provocar la batussa, i que no es pot acceptar el dubte sobre la causalitat de l’apunyalament. El lletrat va posar en relleu que l’informe pericial de l’acusació particular vol encabir la mort per homicidi sense proves factibles i va manifestar que la feina d’un pèrit no és buscar una explicació per condemnar un acusat. A més, va explicar que el processat va mantenir la mateixa versió dels fets que fa vuit anys i mig, quan va succeir. Quant a l’amic del difunt, és acusat de participar en una baralla amb mitjans perillosos amb l’agreujant de cometre els fets per un mòbil discriminatori i dels delictes de port il·legal d’arma, amenaces greus, maltractament greus i conducció sota els efectes de l’alcohol. Per aquests delictes, el ministeri públic va demanar que se’l condemni a dos anys i mig de presó, part condicional, pagar mil euros de multa i la retirada del carnet de conduir durant 17 mesos.

Informes pericials

Quatre forenses van exposar informes. Dos dels realitzats durant la investigació, un d’encarregat per la defensa i un quart aportat per l’acusació particular. No hi va haver un punt d’acord. Per una banda, es trobaven la doctora que va realitzar l’autòpsia de la víctima i el contractat per l’acusació, que coincidien en el fet que l’examen forense dictaminava que l’apunyalament havia estat voluntari perquè l’informe de la defensa resulta inversemblant per la manera d’agafar l’arma i perquè per clavar la navalla feia falta exercir una gran força. I que el més probable és que l’acusat li causés la ferida dorsal en el moment de caure a terra quan li va prendre l’arma a l’exresident gallec. D’altra banda, la forense que va fer el segon informe i la doctora de la defensa van explicar que un dels factors per dictaminar si havia estat voluntari o accidental va ser la part de la fulla que va penetrar el cos de Pereiras. Ambdues van afirmar que es tractava d’un accident perquè quan hi ha voluntarietat entra tota la fulla o més, ja que es produeix l’anomenat efecte acordió, i en aquest cas només va penetrar una part, 10,5 centímetres. També van afirmar que els informes determinen que el control de l’arma sempre va estar en mans del difunt, un fet que demostren les ferides al palmell de la mà de l’acusat. Malgrat que finalment no van arribar a una conclusió conjunta, els quatre van al·legar que no hi havia proves per considerar que l’apunyalament no fos accidental.