El Constitucional atura l'ordre per desallotjar el Punt de Trobada

Els Cachafeiro ja no han de presentar avui a la Batllia un pla per desallotjar el Punt de Trobada. El Tribunal Constitucional va obrir ahir un nou capítol en aquest serial judicial a favor dels llogaters del centre comercial. L’Alt Tribunal va admetre a tràmit el recurs d’empara interposat pel seu advocat contra la sentència de la sala civil del Tribunal Superior que avalava el desnonament de l’edifici i ho va fer amb efectes suspensius –tal com demanava el lletrat–, amb la qual cosa la resolució judicial no es pot executar. Els Cachafeiro salven per ara l’amenaça de desnonament. Per al seu advocat, Xavier Jordana, la decisió de l’Alt Tribunal evidencia que “hi ha un element sòlid” en els seus arguments “i més acceptant la suspensió, estem contents que hi hagi un òrgan que garanteix els drets a la jurisdicció i a un procediment degut”. Aquests són els drets que al·lega el recurs d’empara interposat que el Tribunal Superior ha vulnerat als llogaters, representats a les societats Execo i Cori. Jordana insisteix que en el procés engegat per fer fora els inquilins del Punt de Trobada es va emprar una llei equivocada, la Llei d’Arrendaments del 1999, i un procediment erroni. Els empresaris defensen que era inaplicable la normativa del 1999 perquè no podia usar-se amb efectes retroactius i el contracte d’arrendament fruit del plet data de mitjans dels vuitanta. I que tampoc no se’ls podia llançar amb el procediment previst a la legislació. “Aquest procediment tan sumari i ràpid el crea la llei per jutjar arrendaments senzills amb un contracte estàndard, no un contracte complex ad edificandum”, és a dir, el lloguer d’un terreny en què l’arrendatari pot construir. Ni la Batllia ni el Superior ho havien entès d’aquesta manera.

Els terminis

Jordana va assegurar que el que pretenen no és guanyar el temps que pugui trigar el Tribunal Constitucional a dictar sentència –“quatre o cinc mesos”, va predir– sinó que els donin la raó en el sentit que el procediment emprat no és correcte. Si és així, l’afer judicial podria arribar a allargar-se de manera considerable perquè la justícia ordinària s’hauria de pronunciar de nou però allò decidit ja no valdria. S’hauria de començar des de zero. Per ara, però, el més imminent és el que dicta l’aute, que la representació processal de Cosp SA (societat de la família Mallol, propietària del terreny) i el ministeri fiscal compten amb tretze dies hàbils per formular al·legacions davant el Constitucional. Jordana va afirmar que tenen la “mà estesa” per abordar el conflicte amb la resta d’actors, en què també inclou el grup Pyrénées i els treballadors del centre perquè l’advocat va assegurar que són conscients que aquesta situació necessita una transició ordenada. Amb els Mallol hi havia hagut un contacte al desembre però no es va repetir. Els Cachafeiro esperaven el posicionament del TC i els Mallol finalment van formalitzar la demanda d’execució de la sentència deu fer uns deu dies. Precisament divendres passat, la batlle, en resposta a la demanda de l’execució, va traslladar als Cachafeiro el requeriment perquè li lliuressin un pla viable per desocupar el centre comercial. Tenien de termini fins avui però ahir, després de la notificació de l’aute del TC, la Batllia els va comunicar que aquell requeriment quedava sense efecte. La sentència del Superior té una altra ramificació, la que fa referència a la indemnització per l’ocupació indeguda de l’edifici dels grans magatzems a comptar des de la fi del contracte de lloguer, més de sis milions d’euros que els propietaris del terreny també havien demanat (via saig) que s’executessin. Aquest part, a l’haver-se suspès la sentència, també queda paralitzada. A l’Alt Tribunal encara hi ha pendent un altre recurs d’empara, aquest ja acceptat a tràmit, i que fa referència a l’acusació d’estafa contra els Mallol i Pyrénées pel contracte en què acordaven les noves condicions per l’arrendament del Punt de Trobada per bastir un altre projecte comercial. Aquesta acció, una querella que van desestimar la Batllia i el Tribunal Superior, també va paralitzar en el seu dia el plet pel desnonament. L’afer civil es va reprendre el novembre de l’any passat amb una vista oral. Es va dictar sentència a mitjan de desembre i des de llavors s’han succeït els esdeveniments. Una de les qüestions rellevants és l’impacte sobre els treballadors, més de quatre-centes persones pendents del seu futur laboral.