Sense opcions

Ja diuen que les primeres vegades no acostumen a anar del tot bé, i ahir va ser el clar exemple. La primera semifinal de la història del MoraBanc Andorra a la Copa del Rei va acabar sent un martiri i un suplici amb la derrota per 92-59 contra l’Unicaja en un duel en què els tricolors no van tenir pràcticament ni una opció. Al MoraBanc Andorra va costar-li entrar al partit, i va mostrar-se un pèl fred d’inici. Bandja Sy va situar els tricolors davant per primer cop (6-7) amb un triple inversemblant, forçat i picant a taulell, però a partir d’aquí els homes d’Ibon Navarro van encaixar un parcial de 9-0 dels malaguenys liderats per Alberto Díaz, que feia embogir al Martín Carpena. El MoraBanc intentava mantenir-se viu des del tir lliure, però els amfitrions començaven a obrir forat al final del primer quart (25-16). Els tricolors semblaven estar sense idees en atac i no podien superar l’asfixiant i dura defensa de l’Unicaja. Al darrere, en canvi, es mostraven forts, però un parell de genialitats van acabar amb cistelles d’aquelles que fan mal. Que no era el dia ja es va veure ben d’hora, i l’Unicaja anava ampliant i ampliant la diferència, arribant-la a situar en un màxim de 22 punts a l’equador del segon període. Però el pitjor ja no era només això, sinó que semblava que el MoraBanc estava sense aquella característica espurna que acostuma a tenir. Una tímida reacció va situar l’equip a només 16 punts, però el duel ja estava força decantat al descans amb el marcador de 48-30. Les sensacions no eren bones, i els números ho certificaven, amb un 63-20 de valoració al descans. A la represa, un 4-10 de sortida del MoraBanc va fer somiar l’afició, però els tricolors van topar de nou amb la realitat. Amb la realitat i amb els àrbitres, que van posar el llistó força alt com protestava una i altra vegada Ibon Navarro. I de nou, com una muntanya russa, d’acostar-se a només 12 punts, a estar 21 per sota en un tres i no res. La frustració anava en augment cada segon, cada cistella, cada pèrdua o cada rebot que passava, i la ferida s’anava fent més i més grossa amb el 68-47 al final del tercer quart. El Martín Carpena xalava de valent, i les cares tricolors ho deien tot. Tant les dels aficionats com les de la llotja i les de la banqueta. Cares llargues i fins i tot alguna llàgrima, ja no per perdre contra un equip superior i que a més era ajudat per la seva afició, sinó per la sensació que el MoraBanc no va tenir cap opció de lluitar pel partit. De fet, més d’un espectador tricolor ja abandonava el pavelló a l’equador de l’últim quart. Si una cosa ha demostrat el MoraBanc aquesta temporada és que lluita i no es dona mai per vençut, però ahir no va ser el dia. L’Unicaja va oferir un recital a la pista, i la majoria de la seva afició ho va fer a fora, corejant Andorra, Andorra al tram final del partit com a homenatge pel paper dels tricolors divendres contra el Tenerife. La Copa ja és història. Però quina història tan bonica tot i aquest final tan dolent i complicat de digerir.