Pallardó desmenteix haver estat objecte detortures psicològiques

Fonts de l’entorn jurídic de l’empresari valencià Rafael Pallardó van desmentir ahir al Diari que el seu client patís tortures psicològiques per declarar davant el fiscal general Alfons Alberca quan va ser citat a Andorra el març del 2015, pocs dies després de la intervenció de BPA. L’afirmació arriba després que les advocades Anna Solé i Gemma Martínez, representants de l’exgestor del banc Sergi Fernández, interposessin una querella perquè s’investigui si es va amenaçar, coaccionar o torturar l’empresari valencià. En concret, les advocades de Fernández van assenyalar davant el tribunal de Corts Alberca i el cap del grup de delinqüència i blanqueig de la policia, Jaume Antich, com a pressumpes autors de les tortures. Segons les fonts, però, la querella respon a una simple estratègia de les advocades per afavorir el seu client a costa de l’empresari. De fet, fonts properes a la representació legal de Pallardó van indicar que la defensa està preparant un escrit per entrar al Tribunal de Corts sol·licitant la còpia de la querella per tal d’estudiar si es poden demanar responsabilitats per calúmnies. Cal recordar que els dubtes al voltant de la declaració de Pallardó van aparèixer quan el maig del 2017 l’empresari valencià es va desdir de les acusacions que havia fet contra BPA en diverses declaracions davant de la policia i la Batllia andorranes. Així, mentre que les declaracions que havia fet el 2015 contra el banc havien servit com a part de la motivació de la detenció de Joan Pau Miquel, dos anys després va assegurar que havia estat una “marioneta” de la fiscalia moguda per un complot contra l’entitat bancària i que les seves declaracions es van utilitzar per dur a terme la intervenció del banc i l’empresonament de l’exconseller delegat de BPA.

Mingorance rebutja la querella

En tot cas, la querella sobre Pallardó presentada per l’exgestor de BPA ha estat rebutjada, de manera que Corts ha desestimat investigar si finalment aquestes tortures o amenaces es van dur a terme. La resposta ha generat certa polèmica entre els advocats, com a mínim aquells relacionats amb la primera causa de BPA. I no tant pel fet que s’hagi rebutjat, sinó perquè la magistrada de Corts que ho ha decidit és Canòlic Mingorance, la mateixa que en el seu dia va ser la instructora del cas. Precisament com a instructura, Mingorance va acceptar les declaracions de Pallardó que ara es qüestionen com a bones. Per això, els lletrats implicats desconfien que la magistrada fos la indicada per decidir sobre una causa relacionada amb una prova que ja havia acceptat amb anterioritat i no es descarta recusar-la. A més, les advocades querellants estarien estudiant recórrer contra la inadmissió de la querella. És important tenir en compte que la querella, que es va conèixer a finals de gener en el marc de la vista oral del cas Gao Ping amenaçava la continuïtat del judici. I és que el sol fet d’acceptar-se ­-ara en el cas que la recusació tiri endavant i es recorri la inadmissió- deixaria el fiscal general fora de la causa. La Llei qualificada de la justícia marca que els membres del ministeri fiscal “hauran d’abstenir-se i, en cas que no ho facin, podran ser recusats” en cas de “tenir plet pendent amb qualsevulla de les parts o el seu advocat”. L’objectiu dels querellants és que, en el cas que es demostri que Pallardó va declarar coaccionat, s’eliminin de la causa les seves paraules i una agenda on l’empresari apuntava les anomenades compensacions de BPA i que són la base en què es fonamenta la causa Gao Ping.

SENSE DATA DE REPRSA PEL JUDICI

La vista oral de la causa principal de BPA, coneguda com a cas Gao Ping, segueix sense data de represa. El judici es va reprendre a finals de gener després de dos anys del seu inici amb el debat, novament, de les qüestions prèvies. Després de tres dies d’exposició, el president del tribunal, Enric Anglada, va donar per finalitzades les qüestions prèvies i va indicar que la resolució de les mateixes està prevista per a finals d’abril. Després, però, s’obrirà el termini per als probables recursos i Anglada ja va deixar clar que el judici no començarà fins que totes les instàncies s’hagin pronunciat.