El 'nyap' de l'etiqueta energètica

Les conseqüències de l’aplicació de la Llei de transició energètica, la batejada com Litecc, en l’edificació i la compravenda d’immobles estan generant rebombori, neguit i crítiques. D’aquesta llei penja l’obligatorietat de l’etiqueta energètica per a pisos i edificis. Ja des d’ara, qualsevol pis que es vengui ha de tenir aquesta catalogació energètica, a l’estil de la dels electrodomèstics. Per obtenir-la l’immoble ha de ser sotmès a l’examen d’un tècnic. L’executiu ha fixat un cost màxim per aquesta feina de 240 euros per als immobles de fins a 80 metres quadrats. A partir d’aquesta superfície se sumen 3 euros extra (també màxims) per metre quadrat. Un preu que ha causat enuig. Els immobiliaris sostenen que el procés és molt més car que a la veïna Catalunya. Els arquitectes, professionals habilitats a fer-ho, argumenten que al Principat la feina serà més complexa. I que fins i tot hi pot haver més d’un professional que decideixi no fer-la perquè no li surt a compte. El president del Col·legi d’agents i gestors immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas, va explicar que “a Catalunya per 50 o 60 euros et fan el certificat, més una taxa a la Generalitat de 20 euros. És un preu que està lluny del fixat aquí”. La degana del Col·legi d’arquitectes, Zaira Nadal, per contra, va replicar que el preu és incomparable. Nadal va argumentar que, per dur a terme aquesta tasca, a Catalunya les mateixes administracions locals faciliten una eina de tipus informàtic per a poder fer aquesta catalogació de manera que “tots els tècnics treballen de manera uniforme, aquí no tenim programa i cadascú ho haurà de fer a la seva manera”. Una tasca que, de fet, pot acabar per no sortir-los a compte. “Tothom es queixa però ningú no ha demanat al tècnic què li suposa”, va assenyalar.

Els efectes de la litecc
Els immobiliaris apunten que hi ha el temor perquè malgrat sigui un preu màxim al final els tècnics“vulguin facturar molt a prop d'aquest preu màxim” i que “240 euros respecte a compravenda pot semblar una operació més de la venda però en el lloguer sí que suposa una part significativa”. En el cas del lloguer, però, l’exigència no arribarà fins a 2023, així que el que es demana a l’executiu es un replantejament. “Esperem que el Govern s'ho plantegi i busqui una solució d'aquí a tres anys perquè suposa un sobrecost de cara al lloguer”, va assenyalar. La degana dels arquitectes insisteix que serà una tasca laboriosa i que en cap cas és un cost elevat si es té en compte que l’hora d’un professional del seu gremi ronda els 120 euros “i aquesta feina serà de més de dues hores”. El plantejament de l’executiu no acaba de satisfer ningú i ve a afegir-se a un altre temor conseqüència de la Litecc que també va incidir en els despatxos d’arquitectura a final de l’any passat. Durant el desembre van experimentar un creixement inusual del número de projectes a visar, el pas previ necessari abans de sol·licitar l’autorització de construcció. El motiu? Intentar evitar haver-se de sotmetre a les noves regles que fixa la normativa, i que obliga tots els edificis que hagin obtingut la llicència d’obres a partir de l’1 de gener a tenir un consum d’energia pràcticament nul. Una condició que els promotors associen a un encariment de la construcció. Durant el mes de desembre els arquitectes van visar la tercera part dels metres quadrats de projectes d’obra nova de l’any: 140.335 metres quadrats davant dels 416.000 que es van sumar durant els dotze mesos. La justificació dels promotors dels treballs va ser intentar evitar l’encariment que associen a les noves exigències legislatives. Un plantejament erroni, a parer dels arquitectes. La llei obliga a edificis amb aïllaments millors que tinguin un consum energètic pràcticament nul així que el que suposa de sobrecost quant a l’edificació “després té un retorn perquè aquella construcció gastarà molt menys”. Però malgrat que els professionals van intentar fer pedagogia, això no va evitar l’augment dels projectes visats per evitar la Litecc. No obstant, per fer-ho han d’haver aconseguit també la llicència d’obres.