“Més enllà de l'escola és quan ve el problema”

Des del 2018 lluita per millorar les condicions de vida de les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA). La presidenta de l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (Autea) creu que s’ha avançat molt al país quant a la integració. De fet, l’entitat està treballant en el Llibre Blanc d’aquesta condició, que esperen poder presentar a finals d’any.

Amb quines limitacions es troba una persona amb TEA?

Les discapacitats invisibles tenen una doble lluita, el que no es veu sembla que no existeix. El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta sobretot la socialització i la comunicació. A més, tenen uns interessos molt restringits i de vegades no entenen un gir de llenguatge o una broma. Però el trastorn és molt ampli i hi ha persones d'alta afectació que a més poden tenir altres discapacitats o afectacions i, d’altra banda, persones d'altes capacitats; però tots necessitaran suports durant la seva vida.

I un tractament personalitzat.

S’ha de fer un estudi previ per establir quins suports li calen, no es pot generalitzar. Això a Andorra ja es fa i estem agraïts de la inclusió que s'està fent, sobretot durant la seva etapa escolar obligatòria. Les persones amb autisme necessitaran un suport tota la seva vida perquè no és una malaltia, és una condició, i, per tant, no es cura. Per això, és important que es faci teràpia intensiva en edat infantil perquè la persona evolucioni millor. Per tant, és vital que el diagnòstic sigui precoç. A partir de l'any es poden diagnosticar casos i treballar-hi perquè l’infant millori les habilitats.

Creu que, si les escoles tinguessin personal especialitzat, en seria més fàcil la detecció?

La formació dels professionals que tenen relació amb persones amb un trastorn és crucial, i aquí Autea hi té una corresponsabilitat. És important que els metges i els pediatres estiguin formats; és vital que les famílies estiguin informades i siguin capaces de detectar els trets i informar el pediatre i és bàsic que les escoles bressol tinguin gent formada. Des de l'associació hem fet formacions obertes a tota mena de professionals i des del ministeri també se'n fan, i aquesta ha de ser una necessitat constant. El que sí que està clar és que amb personal especialitzat la integració és molt més fàcil.

Per què creu que Andorra podria ser un referent quant a integració en l'etapa escolar?

L'Escola Nostra Senyora de Meritxell compta amb el programa Impuls, per a infants de 3 a 6 anys, en el qual l'acompanyament no es limita al centre educatiu sinó que s’estén a casa. És molt important que tot l'entorn del nen estigui alineat en l'abordatge del trastorn perquè la intervenció serà més efectiva. Quan deixen l'escola bressol i passen a l'escola, hi ha el programa Progrés, que permet que estiguin al centre amb equips formats per educadors socials, treballadors socials i logopedes perquè els nois puguin desenvolupar habilitats.

I més enllà de l'escola?

És quan ve el problema. Des d'Autea considerem que no hi ha tots els recursos perquè aquestes persones continuïn formant-se, tot i que s'està millorant. Ara a l'FP i al batxillerat hi ha el programa Fent camí, que permet l'acompanyament. Però està costant que les famílies facin les demandes d'aquest suport. Tot i això, s'estan fent millores en aquest camp perquè aquestes persones es puguin desenvolupar en un entorn laboral ordinari i que se senti útil i integrada.