La taxa de l'emissió del CO₂ dels cotxes anirà a finançar el fons verd

L’aprovació de la declaració de l’emergència climàtica per part del Consell General, en la passada sessió del dijous 23 de gener, va anar acompanyada de l’anunci d’una sèrie de mesures. Una d’aquestes va ser l’anunci de l’establiment d’una “taxa finalista” de CO2, que havia de finançar el fons verd que s’ha de crear durant aquesta anualitat. La primera taxa doncs que anirà a finançar aquest fons no serà de nova creació. El que es procedirà a fer serà canviar el destí de l’actual taxa de CO2 dels vehicles. D’aquesta manera, el que ara paguen els conductors pels gasos que emeten els seus cotxes deixarà d’anar a les arques del Govern i passarà a ingressar-se directament al fons verd. Així ho va explicar el president del grup parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, que va dir que “la taxa íntegra de l’emissió de vehicles, a partir del 2021, anirà tota al fons verd. És a dir, serà finalista”. No obstant això, la creació d’aquest instrument financer, destinar a fer polítiques mediambientals i que ha de col·laborar en la transició energètica, no és quelcom que sigui nou. La Litecc, més coneguda com la llei de transició energètica, en el seu article 9, ja preveia aquesta creació. El text legal deia del fons que “es destina a impulsar previsions, els plans o accions destinats a l’objecte d’aquesta llei”. A més a més, ja anunciava que es finançaria contra els pressupostos generals o bé mitjançant taxes de caràcter finalista. En aquest primer cas no se’n crearà una de nova sinó que se n’aprofitarà una d’existent per començar a nodrir el fons.

Nova taxa

L’actual taxa d’emissió de CO2 dels vehicles o les aportacions que el Govern pugui fer via pressupostos generals no són les úniques vies de les quals s’ha de nodrir el fons verd. En aquest sentit, el president de grup de DA, Carles Enseñat, va dir que “abans del 2020 hi haurà una taxa de conscienciació per a les empreses que contaminen més”. D’aquesta manera, el poder legislatiu vol anar fixant les bases del que ha de ser l’Andorra del futur, en matèria mediambiental. Enseñat també va explicar que el fons verd hauria de servir “per finançar programes de conscienciació o fins i tot formar part d’inversions com una planta d’ecogeneració”. Aquestes mesures, però, s’emmarquen tant en el marc del desplegament de la Llei de transició energètica, la que tècnicament es coneix com la Litecc, així com en la declaració d’emergència climàtica. Tanmateix, les taxes que gravin les emissions del CO2 no seran els únics canvis normatius que s’adoptaran en el proper any.

Consens polític

Precisament, la declaració d’emergència climàtica i les polítiques que d’aquesta se’n puguin derivar són una de les poques coses que tots els grups de l’arc parlamentari s’han posat plenament d’acord i han aprovat per unanimitat. Cal recordar que el text sobre la declaració el van pactar els grups de la majoria i el partit socialdemòcrata. Tanmateix, cal recordar que el PS va reclamar que calia ser més ambiciós en aquestes polítiques i teceravia va lamentar no haver format part de la negociació de la declaració. Cal recordar que una de les mesures que tindrà més impacte i de més ràpida aplicació serà la prohibició dels plàstics d’un sol ús a partir de l’1 de gener del 2021. Precisament en aquest punt el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat, va dir que “abans de l’estiu aprovarem la llei en què s’explicarà què es prohibeix i com s’ha de fer. Però, bàsicament, l’afectació serà als plàstics que no puguin ser reciclats”. A més a més, Enseñat va recordar que la normativa andorrana seria molt similar a la que entrarà en vigor a tota la zona comunitària en la mateixa data i va afirmar que “no tindria massa sentit que féssim una llei que fos molt més restrictiva que la que tindrà la Unió Europea”.