Andorra defensa la integració dels refugiats

Les dues famílies de refugiats sirians que van arribar a Andorra el 25 d’octubre del 2018 es troben completament integrades als sistemes laboral i educatiu del país, segons ha defensat el Govern a l’informe remès al Consell d’Europa relatiu al tretzè informe sobre l’aplicació de la Carta Social Europea en els períodes compresos entre el 2015 i el 2018. El secretariat del Consell d’Europa va registrar el document remès per l’executiu el passat 19 de desembre, en què el Govern fa un repàs de la situació de les dues famílies de refugiats per defensar les polítiques adoptades per l’Estat quant a les mesures aplicades per integrar migrants i refugiats a l’educació i la formació professional. Pel que fa al dret al treball, els adults d’aquestes dues famílies van ser acompanyats i ajudats en l’aprenentatge del català i en la recerca de feina. Els dos pares, que volien treballar immediatament, van aconseguir una feina i el departament d’Afers Socials va fer un seguiment constant de la seva situació professional. Un suport que no només es va dur a terme amb les famílies, sinó també amb els empresaris, perquè prenguessin consciència de la situació particular d’aquests empleats i de la seva necessitat d’absentar-se del seu lloc de treball per assistir a cursos de català per promoure la seva integració a Andorra. Quant a l’accés a l’ocupació de les dues mares, se’ls va donar suport durant el procés de registre amb el Servei d’Ocupació i van tenir una entrevista semiestructurada amb l’ajuda del seu representant. Durant aquesta entrevista, es va valorar la seva formació i experiència professional i, per tant, es van inscriure al sector d’activitat corresponent al més pròxim possible al seu perfil. No van rebre una oferta de feina perquè la seva entrada al mercat laboral es va retardar per motius personals. Una d’elles va haver de passar per una cirurgia i va prioritzar la recuperació. Quant a l’altra, estava embarassada quan va arribar. Un cop va donar a llum, va començar a fer cursos oficials de català. El ministeri d’Educació ha adoptat un protocol per a l’acollida de nens i adolescents refugiats que preveu una primera entrevista amb la família, durant la qual el cap d’inspeccions presenta els diferents sistemes d’educació existents a Andorra, amb l’assistència d’un intèrpret. Les famílies van poder triar el sistema educatiu que volien. Així, la que tenia fills en edat escolar obligatòria va triar el sistema educatiu andorrà. El més gran té ara la majoria d’edat i es va acordar que l’educació més adequada seria la d’adults (Graduat de Segona Ensenyança). El segon fill, una nena, ha acabat amb èxit el seu curs, i ara mateix fa la secundària. Pel que fa a la segona família, la filla gran es va matricular per primera vegada en una escola; va entrar a la llar d’infants a Andorra aquest curs. El segon fill va iniciar una adaptació a la guarderia aquest estiu i, actualment, tot va amb normalitat. La resposta acaba afirmant que “la integració de les famílies de refugiats es va procedir normalment amb el suport individual del Servei d’Atenció als Refugiats a l’inici del curs escolar. Posteriorment es va produir la coordinació amb les famílies per fer els ajustaments necessaris en funció de les necessitats detectades”.

TOC D'ATENCIÓ PELS REQUISITS PER ACCEDIR A AJUTS EDUCATIUS

El Govern té previst presentar al Consell General aquest mateix exercici una proposta de modificació de la Llei 9/2014 relativa a l’ajut a l’estudi per eliminar la condició de residència de tres anys per poder beneficiar-se de l’ajuda econòmica per cursar estudis superiors. Fins ara, els estudiants sense la nacionalitat andorrana havien de certificar tres anys de residència al Principat per poder acollir-se a aquestes ajudes. El canvi legislatiu es realitzarà per donar resposta en el proper informe a una sol·licitud del Consell d’Europa. L’organisme va donar un toc d’atenció a Andorra ja que considera que els estats part del Consell d’Europa que imposen condicions de residència permanent o un determinat període de residència a nacionals d’altres països que en formen part per sol·licitar ajuda financera a efectes d’estudiar o rebre formació violen la Carta Social Europea. En l’anterior informe del Consell d’Europa s’assenyala que, en conseqüència, el Comitè que avalua les circumstàncies del Principat considera que la situació a Andorra “no s’ajusta a la Carta Social Europea”, ja que, per llei, els estudiants no nacionals han de complir un requisit de residència de tres anys per poder sol·licitar assistència financera per cursar estudis superiors.