SOCIETAT

Reconegut a 111 persones un grau de discapacitat durant l'any 2018

Amida demana posar en valor les capacitats de les persones amb diversitat funcional

Reconegut a 111 persones un grau de discapacitat durant l'any 2018

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La majoria de les persones a qui es va reconèixer la discapacitat el 2018 eren menors d’edat. Així ho mostra l’estadística de les persones amb discapacitat publicada ahir pel departament d’Estadística. L’any passat es va reconèixer algun grau de diversitat funcional a un total de 111 persones, el 34,2% de les quals tenien menys de 18 anys. Un fet que Agustina Grandvallet, presidenta Amida, explica per la necessitat de protegir els nens. Segons va dir, en el cas dels infants normalment s’opta per donar un grau de discapacitat més elevat per assegurar-se que compten amb tota l’atenció necessària. “Com que el grau de discapacitat es reavalua cada deu anys sempre es pot abaixar després”, va detallar al Diari. Del total de les persones a qui es va reconèixer la discapacitat l’any passat, el 26,1% van ser qualificades amb un grau de discapacitat superior al 60%, rebent una prestació igual al salari mínim. Grandvallet, però, posa en entredit aquest model i advoca per posar en relleu les “capacitats de les persones”. “Si una persona pot treballar s’hauria de facilitar que ho fes i a vegades aquesta prestació és un fre”, va manifestar. Malgrat que va remarcar la necessitat de mantenir-la en els casos més greus, creu que a l’hora de valorar la discapacitat haurien d’existir paràmetres més flexibles i facilitar la incorporació al mercat laboral oferint incentius fiscals a les empreses. A banda, de l’informe d’Estadística també es desprèn que la majoria de persones a qui es va reconèixer la discapacitat eren homes, un 54,1%. Pel que fa al tipus de discapacitat, les més freqüents són les cognitives: el 36% de les persones a qui es va reconèixer la discapacitat patien una malaltia o trastorns psíquics, i el 24,3%, problemes físics i psíquics. Per Granvallet, la incidència d’aquest tipus de malalties o trastorns es deu als ritmes de la vida i la manca d’atenció en les necessitats emocionals de les persones, les quals queden en segon pla.

tracking