x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
llengua oficial

El català, obligatori per exercir

Els col·legis professionals faran que el coneixement de la llengua sigui un requisit per treballar al país
Dos metges passant consulta.

Els col·legis professionals exigiran el català per exercir

Un pacient a la consulta de la Unitat de Diabetis de l'hospital

Fernando Galindo
Actualitzada 31/12/2019 a les 12:46
Tots els professionals col·legiats que exerceixin el país hauran d’acreditar, com a mínim, el nivell B2 de català. Malgrat que va ser el Col·legi d’Odontòlegs el primer a adoptar aquesta mesura en la modificació dels seus estatuts que es va publicar al BOPA de la setmana passada, de mica en mica la resta de col·legis professionals d’Andorra faran el mateix. Així ho van explicar Òscar Fernàndez, degà del Col·legi de Psicòlegs, i Edith Rascagneres, degana del Col·legi de Fisioterapeutes. Segons Fernàndez, el Consell de Col·legis Professionals està discutint aquesta qüestió, ja que es vol que la mesura sigui “unànime”. “Potser fins ara no ho havíem considerat necessari”, s’excusava Fernàndez. Amb tot, la degana dels fisioterapeutes va precisar les afirmacions de Fernàndez tot assegurant que ja s’havia fet un intent d’incorporar aquest requisit en concretar-se l’obertura econòmica, el 2012. “Ho vam proposar i en aquell moment el cap de Govern ens va dir que seria una mesura discriminatòria. Aleshores ja mantenien converses amb la Unió Europea per tal d’assolir l’acord d’associació i tampoc es va considerar beneficiós en aquest sentit”, relata Rascagneres. Ara, però, la situació ha canviat, assegura. “Els successius ambaixadors de la Unió Europea ens han assegurat que demanar que els professionals parlin l’idioma propi del país on exerceixen no té res de discriminatori”, va explicar Rascagneres, tot assegurant que també ha fet el mateix Didier Lenoir, que va estrenar-se en el càr­rec a la tardor. En aquest sentit, va subratllar que tots els països de la Unió Europea estableixen el coneixement de la llengua com un requisit indispensable.

Sense data
De moment, però, no hi ha data fixa perquè els col·legis adoptin l’obligatorietat de tenir el nivell B2 de català. El Col·legi de Psicòlegs, per exemple, va modificar els seus estatuts el 2019 sense incloure la mesura i no pensa fer una altra alteració al text en els mesos vinents. En canvi, el Col·legi de Fisioterapeutes es troba en ple procés de revisió del reglament que el regula i Rascagneres pensa que la llengua passarà a ser un requisit obligatori entre final del mes de gener i principi de febrer. Amb tot, malgrat que el seu col·legi no ha incorporat el requisit del català ara per ara, Fernàndez assenyala que potser no serà necessari fer-ho. “Ara mateix estem treballant en un document marc que reguli totes les professions sanitàries amb el ministeri i el català s’inclourà directament en el text”, va afirmar. Però, com s’incorporarà l’obligatorietat de tenir el nivell B2 de català? Rascagneres va precisar que el model que seguiran la resta de col·legis és el del Col·legi d’Odontòlegs, el qual estableix que abans de col·legiar-se els professionals hauran de demostrar que tenen el nivell de català requerit, un nivell B2 que assegura uns coneixements d’escriptura i conversa intermedis. Rascagneres, però, admet que hi ha trampa. “La majoria de professionals que exerceixen al país ho fan amb un conveni amb la CASS que estableix que la seva activitat és una “necessitat del país”, va afirmar. En aquests casos, es podran col·legiar tot i no posseir el títol, que podran aportar en dos anys. “A no ser que funcionis exclusivament a través del circuit privat no ha de ser cap problema. És un termini de temps generós”, va dir. Fernàndez assegura que ara mateix no hi ha cap col·legiat al Col·legi de Psicòlegs que no sàpiga català, mentre que Rascagneres assenyala que en la majoria de casos els fisioterapeutes de fora aprenen la llengua per entendre’s amb els pacients. “No es tracta d’impedir que la gent vingui a treballar al país, és un tema d’integració com a ciutadà”, va puntualitzar Rascagneres. Adaptar-se a Andorra i no fer que Andorra s’adapti a tu, va resumir.
Etiquetes
Veure’n més
74
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts