Els partits s'apunten a l'èxit de les coalicions

Els resultats de les eleccions han evidenciat un canvi de tendència pel que fa al futur dels partits. La fórmula d’En Comú –DA, L’A i en alguns casos també SDP– ha donat resultat, deixant en mans de cònsols demòcrates tots els comuns en què s’ha fet servir. Andorra la Vella, Encamp i Ordino s’han mantingut, mentre que a Canillo DA no ha necessitat suports per imposar-se amb facilitat i a Escaldes, on es va descartar la suma de forces, la corporació ha passat a mans del PS. De les quatre parròquies que segueixen tenyides de taronja, la que hauria patit més sense el pacte hauria estat la capital, on hi ha un important pes socialdemòcrata. Amb l’ajuda dels vots liberals i, especialment, d’SDP, que manté un electorat fidel a Jaume Bartumeu a la capital, Conxita Marsol va aconseguir la revàlida malgrat l’augment de més de 460 vots del PS respecte al 2015. A Encamp i especialment a Ordino, la victòria d’En Comú va ser més àmplia. Malgrat això, els principals dirigents dels partits coincideixen que el futur polític del país passa per la unió de forces. El president progressista, Jaume Bartumeu, té clar que el seu suport va ser clau a la capital “per evitar que el comú acabés mal gestionat”, i destaca que a Escaldes s’ha demostrat que “si no s’hagués buscat la confrontació DA-PS el resultat hauria estat molt diferent”. Una situació que considera que es pot extrapolar a Encamp. “Monopolitzar les cadires ha costat el comú d’Escaldes i gairebé el d’Encamp”, afirma. En el cas de L’A, el paper que han tingut dins d’En Comú és difícil de quantificar. El que és clar és que a l’única parròquia que han anat sense DA el resultat ha estat dolent, amb només 168 vots (a l’abril van sumar 410 vots a la llista nacional). I tot i que en política gairebé mai les sumes són exactes, si al resultat de DA (1.367 vots) s’hi haguessin sumat els liberals amb el suport d’SDP (168 vots) haurien guanyat el PS. De tot plegat n’és conscient el president de Liberals, Jordi Gallardo, que amb els resultats a la mà i després d’uns mesos de coalició al Govern admet que “la fórmula utilitzada ha funcionat i dona estabilitat”, i avança que “en un moment donat caldrà analitzar el futur del partit”. El que deixa clar és que “és una evidència que ideològicament compartim el mateix espai que DA i s’està demostrant que treballem bé conjuntament”. El guanyador a Ordino, Josep Àngel Mortés, també considera, tot i que va superar Enric Dolsa per 250 vots, que “la suma ha sigut necessària” i afirma que “anem cap aquí, és un resultat que marca la tendència de futur”. Pel que fa al PS, comparativament ha millorat en representació i amb percentatge de vot, per la qual cosa el president del grup parlamentari, Pere López, valora molt positivament els resultats. A Encamp, però, admeten que el problema no ha estat tant En Comú com la falta de participació, “que històricament ens passa factura”, així com “una mala lectura del vot que ha recollit Agrupament encampadà”. El candidat del PS a Encamp, David Rios, reconeix que encara que DA hagués anat en solitari probablement hauríem perdut perquè el traspàs de vots no ha estat de DA a Agrupament encampadà, sinó nostres”. Tot plegat fa plantejar també al PS si cal buscar suports que ajudin a passar per davant de DA. Amb xifres a la mà, els vots d’En Comú i de DA a Canillo representen un 32,9% de la participació, mentre que el 25,34% dels electors van escollir el PS.

12% dels vots per a terceravia

D’altra banda, els resultats evidencien que el projecte de terceravia no arrela més enllà de Sant Julià. La parròquia laurediana torna a ser d’UL amb un 48,58% dels vots. A la resta de territoris, però, la incidència és testimonial. Si es miren els vots aconseguits a totes les parròquies amb llista, els vots de terceravia representen el 12,11% de la participació. Si es resten els vots de Sant Julià, el percentatge baixa al 4,7%. El resultat deixa clar que la confecció de llistes de terceravia a la resta de parròquies respon més a una estratègia per intentar restar vots a DA que no pas per aspirar a aconseguir representació.

ESPOT NEGA LA DISPUTA AMB MARTÍ PER FER LLISTA A ESCALDES

Que Demòcrates i Liberals no pactessin a Escaldes per les comunals no va ser cosa de personalismes, segons Xavier Espot, que va responsabilitzar el comitè parroquial de la decisió: “Això no era Espot o Toni Martí. Anar sols va ser una decisió del comitè parroquial i referendada per una majoria.” D’aquesta manera, Espot va deixar enrere un debat que va sorgir en una roda de premsa que va organitzar Demòcrates per valorar unes comunals marcades per l’abstencionisme. En aquest aspecte, els taronges van apostar per facilitar el vot per correu com una eina per millorar les dades d’abstenció i fugen de la idea d’incrementar el cens per promocionar la participació electoral. “Hem gua­-nyat les eleccions, però no podem estar satisfets de la baixa participació. Els comicis del mes d’abril ens han afectat i el fet que molta gent estigui fora del país, també. Per això creiem que hem de facilitat el vot per correu i el vot per a discapacitats”, va explicar Espot. Pere López va comentar en la celebració de la victòria de Rosa Gili a Escaldes que una de les possibles solucions per controlar l’abstenció és obrir el cens al fet que els residents puguin exercir el dret a vot. En aquest sentit, el secretari general, Jaume Serra, va apuntar que incrementar el nombre de votants no reduirà el percentatge d’abstenció: “La baixa participació és una tendència que arrosseguem de fa temps. El que hem de fer és incitar que els residents que es puguin fer la nacionalitat andor­rana l’adquireixin”. Així mateix, Espot va negar que obrir la porta al doble passaport fos una opció i que fins i tot seria perjudicial per als andorrans de naixement: “Apostem per la nacionalitat exclusiva perquè si tothom es fa la doble nacionalitat l’andorrana quedaria en un lloc testimonial.”