La ruta de la tapa electoral

Dia D. Començo el dia alleujat: sento per la ràdio les declaracions de Cerni Cairat després d’haver votat, cosa que certifica que avui s’ha despertat i, sobretot, que és viu. Quin descans, tu. Quin fart de patir, Cerni, no ens ho facis més! Penúltim episodi d’aquest bestiari electoral, que té l’objectiu d’explicar a tots els extraterrestres interessats per Andorra com funcionen unes eleccions comunals. Mogut per l’ànim de servei públic que em caracteritza, avui em proposo fer un pas més enllà i recomanar-vos, amics marcians, quina és la millor parròquia on votar, per si mai acabeu establint-vos a Andorra –i teniu vint anys de paciència perquè us deixin ensumar les paperetes. Per fer-ho, duc a terme un estudi rigorós i bato un rècord Guinness: set col·legis electorals en plena hora punta (bé, hora punta teòrica... gràcies abstencionistes!) en tan sols dues hores i quart. Però no patiu per mi: visitar col·legis electorals a Andorra s’assembla força a fer una ruta de la tapa. Això sí, recordeu-me que demani hora al cardiòleg i a l’angiòleg, que m’he de revisar el colesterol. Començo la ruta en plena hora Pintat. Molta cua per arribar-hi en cotxe, molta cua per poder votar, la saleta de l’esmorzar plena de Pintats i la parròquia que es caracteritza per fer durar el recompte fins més tard. Descartadíssima. A no ser que us mogueu per la llonganissa i el porró de vi: si és el cas (ben legítim) no hi ha debat, a pagar el foc i lloc a Laurèdia. A les Valls del Nord, la cosa està tranquil·leta: esmorzar justet (val de dos euros a Ordino, coca i moscatell a la Massana), sense pressing de candidats però amb una diferència essencial: a Ordino caldrà estar pendent del recompte fins a última hora (i hi ha un sol equip de recompte) i a la Massana no només ja sabem qui guanyarà, sinó que a més solen ser els primers a oferir resultats. El truc? Em costa aconseguir-lo (David Baró el protegeix millor que el secret de la Coca-Cola) tot i que quan me l’acaba cantant, no n’hi havia per a tant: és el mateix que fan a la capital, per exemple. Les parròquies centrals són els McDonald’s de la democràcia andorrana: tot molt ben organitzat i molt previsible amb el hàndicap afegit que és on em trobo més candidats fent campanya fins a darrera hora. Descartats, també. D’Encamp ni en parlem –si no conviden a esmorzar, ja s’ho faran. I Canillo... oh Canillo. Pinya amb pernil. Salmó amb crema. Entrepans de donja. I un pin de regal. Marcians, no hi ha dubte: per votar, enlloc com Canillo.