L'alta abstenció i el vot en blanc penalitzen el resultat de Molné

La victòria d’Olga Molné a la par­ròquia de la Massana, tot i ser un resultat sabut, s’ha vist deslluïda pel baix percentatge de ciutadans que li han donat suport: només un 29% dels 3.125 electors i 912 vots dels 1.598 emesos. L’alta abstenció (48,87%), el vot en blanc i els nuls van penalitzar la coalició formada per Ciutadans Compromesos (CC), DA i Liberals. D’aquesta baixa participació, disset punts per sota de la dels comicis del 2015, es pot deduir que una gran quantitat dels electors no van trobar en el programa de la candidatura una resposta a les seves inquietuds i van decidir quedar-se a casa. Des de la candidatura, però, s’atribueix al fet que molta gent no va acostar-se a les urnes perquè la llista de Molné tenia la victòria assegurada amb independència del percentatge de vots i de la participació. Un comportament electoral que s’ha repetit històricament en altres ter­ritoris cada vegada que només s’ha presentat una llista. Com ja ha succeït a Canillo i a Sant Julià. Un total de 1.598 ciutadans van apropar-se a la mesa, que és un nombre significativament inferior al de les eleccions de fa quatre anys, quan s’hi van atansar 1.891. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que el cens a la parròquia ha augmentat al llarg d’aquesta legislatura, situant-se en 3.125, amb 382 electors més. Entre els votants en els comicis, un total de 589 van emetre sufragis en blanc i 97, nuls, que representa quatre de cada deu massanencs. Cal tenir en compte que en haver-hi una sola llista l’elector només té una manera de fer evident el seu desacord amb la falta d’alternatives, i és penalitzant l’única candidatura que hi concorre. Ara bé, en la comparativa amb David Baró també surt a la baixa, perquè el nombre d’electors que li han donat suport van ser 912, i s’allunya dels que va obtenir el seu predecessor fa quatre anys, que va sumar 1.330 vots a favor de CC en solitari. Les xifres de participació a la cita electoral, tot i el fet que Molné no tenia rival, evidencien la tendència a la baixa en una par­ròquia on tradicionalment els electors havien estat més actius, i havia arribat a superar el 70%. Una fenomen, el de l’abstenció, que no tan sols afecta la Massana, sinó la resta del territori.